Compartir: 

El frenètic avanç de la Xina des de finals dels anys setanta ha despertat una gran admiració. Això no obstant, en els últims anys aquesta admiració ha estat acompanyada per certs temors sobre la sostenibilitat del seu patró de creixement a mitjà termini. Particularment, la importància de la inversió com a motor de tracció de l'economia ha suscitat recels pels problemes de sobrecapacitat que aquesta política podria estar generant en alguns sectors. Per ajudar-nos a determinar la capacitat de creixement del gegant asiàtic, aquest document explora quina ha estat la contribució de l'augment en la força laboral, l'acumulació del capital físic i humà, i també els canvis tecnològics al creixement dels darrers trenta anys. La metodologia de la comptabilitat del creixement utilitzada subratlla la transcendència del capital físic, la influència del qual ha anat augmentant, i del factor tecnològic, malgrat una pèrdua de pes recent. Així mateix, l'anàlisi mostra que mentre la rellevància de la força laboral ha estat secundària, les millores en la qualitat dels treballadors comencen a reflectir-se en el progrés del país. El document discuteix les diferents polítiques que han marcat el desigual desenvolupament dels factors i acaba presentant una nova generació de reformes, algunes ja en marxa, que contribuiran a garantir la continuïtat del progrés xinès. Concretament, són mesures que afecten la reestructuració de les empreses estatals, la liberalització i modernització del sistema financer i la fixació del tipus de canvi. Amb la seva ajuda, la Xina podria mantenir unes taxes de creixement superiors al 6% a mitjà termini, la qual cosa li permetria igualar el nivell del PIB dels Estats Units en un termini de vint anys.

Compartir: