Compartir: 
  • La controvèrsia sobre els límits al creixement econòmic i la distinció entre creixement i progrés és tan antiga com ho és la discussió racional sobre els grans proble-mes socioeconòmics als que s'enfronta la societat.

  • Fins a quin punt era possible el creixement econòmic sostingut ja s'ho plantejaven els primers economistes, com per exemple Adam Smith o el reverend Malthus. Ells probablement no veien gaire contradicció entre creixement i progrés, segurament perquè el baix nivell de vida de l'època per a la gran majoria dels habitants del planeta els feia pensar, amb raó, que el creixement econòmic comportaria algun tipus de progrés, d'un or-dre potser no sols material.

  • Tanmateix, fins i tot ja en els inicis de la ciència econò-mica, i en plena efervescència de la il·lustració i el mo-viment racionalista, es produeix una remarcable dico-tomia entre els pensadors optimistes, que com Condor-cet o Godwin creuen que la organització humana és perfectible, i que pot comportar un progrés de les per-sones, i els pessimistes com Malthus, que veuen im-possibles aquestes millores. Com és ben sabut, Mal-thus creia que "el poder de la població per multiplicar-se és infinitament superior al poder de la terra per produir els béns que permetin la subsistència de l'home".

  • Com molt bé ha dit Robert Lucas, un gran teòric con-temporani del creixement, la teoria de Malthus era pro-bablement apropiada per al món que ell havia vist fins al seu temps. Un món caracteritzat per la misèria i per uns estàndards de vida que s'havien situat als nivells de subsistència durant segles. Tanmateix, sembla clar avui que la teoria de Malthus era lluny de constituir una base sòlida per preveure l'evolució de l'espècie humana, en-cara que Malthus fos, de fet, un dels pensadors en els que es va inspirar Darwin.

Compartir: