Compartir: 
  • Al novembre del 2011, després de setmanes de turbulències financeres, Hongria va sol·licitar ajuda financera a l'FMI i a la UE. Al cap d'uns quants mesos, i després de nombrosos desacords amb les institucions internacionals, la qüestió de l'ajuda continua oberta, amb la qual cosa s'intensifiquen els dubtes sobre l'autèntica situació del país i fins i tot sobre la seva necessitat.

  • Aquest Document de Treball busca oferir una resposta a dos interrogants centrals: a) quins són els motius econòmics fonamentals que expliquen la petició d'assistència financera d'Hongria?; b) el balanç de riscos d'Hongria pot millorar sensiblement després de la seva concessió?

  • A l'anàlisi es conclou que bona part dels problemes actuals deriven del patró de creixement seguit en la fase expansiva que es va tancar el 2008 i que va deixar com a herència un excés d'endeutament, amb una forta preponderància dels deutes en moneda estrangera. S'hi ha sumat una política econòmica de vegades heterodoxa.

  • La trajectòria macroeconòmica i la situació financera del país no semblen avalar un escenari de crisi de pagaments internacionals imminent. Tanmateix, això no implica que l'assistència financera no sigui necessària (i de fet esperem que s'acabi materialitzant), ja que existeix fragilitat potencial de l'economia davant de nous shocks financers i macroeconòmics externs.

  • En termes de mapa de riscos del país, l'ajuda financera contribuirà a reduir els riscos de finançament exterior, però no permetrà eliminar plenament la incertesa que envolta la política econòmica del país.

Compartir: