Compartir: 
L'energia de la Xina

De totes les economies grans, la xinesa és la que, en l'actualitat, creix més. Aquest creixement està molt esbiaixat cap a la indústria pesada, la qual cosa implica un elevat consum de primeres matèries i d'energia. Així, mentre que el PIB de la Xina, en termes de paritat del poder adquisitiu, va representar l'11,7% del total mundial el 2008, el seu consum energètic va assolir el 17,1% del total. Les previsions per al 2015 de la nord-americana Energy Information Administration (EIA) incrementen aquests percentatges fins al 15,9% i el 21,7%, respectivament, amb un consum energètic que supera ja el dels Estats Units. En termes de creixement, el pes encara és més gran. La Xina contribuirà amb el 31,5% al creixement econòmic global i amb el 55,2% a l'increment de les necessitats energètiques mundials entre el 2008 i el 2015. Aquestes magnituds fan que els canvis que es donin en el mapa energètic xinès tinguin una profunda influència en el panorama energètic global.

Present

En l'actualitat, els tres trets més destacats de l'estructura energètica de la Xina són: l'alta intensitat energètica, la dependència del carbó i unes importacions creixents de petroli. La preponderància de la indústria pesada fa que l'economia xinesa tingui una alta intensitat energètica. Per generar un dòlar de producte interior brut del 2008, en termes de paritat del poder adquisitiu, la Xina va haver de consumir 11,2 Btu (British thermal unit), molt per damunt de les 7,7 de la mitjana mundial, de les 7,6 dels Estats Units i de les 5,5 de l'Europa occidental. La comparació amb les 7,1 Btu del Brasil i amb les 6,6 de l'Índia és especialment significativa. D'altra banda, aquesta alta intensitat energètica contribueix a fer de la Xina la nació més contaminant del planeta. La Xina va ser responsable del 22,5% de les emissions mundials de diòxid de carboni el 2008, per damunt del 19,3% dels Estats Units, l'altre gran emissor, i molt lluny del 5,5% de Rússia, del 4,8% de l'Índia i de l'1,4% del Brasil. A l'alta intensitat energètica s'afegeix la dependència del carbó, una font d'energia relativament contaminant. Per cada Btu consumida, la Xina emet el 30% més de diòxid de carboni que la mitjana mundial. La comparació amb el Brasil, que emet el 60% menys per Btu consumida, és significativa. El 47,2% de l'energia que consumeix el Brasil és d'origen hidroelèctric, gràcies a una geografia avantatjosa amb importants cabals d'aigües interiors.

Pel que fa a la dependència del carbó, el 2008, aquesta font energètica nodria el 70% de les necessitats energètiques xineses; el petroli, el 19%; l'energia hidroelèctrica, el 6%; el gas natural, el 3%, i l'energia nuclear, menys de l'1%. En comparació, el carbó només representa el 42% del consum energètic de l'Índia, l'altra gran economia emergent d'Àsia, i el 22% dels Estats Units. Molt lluny queda el 5% del Brasil. La Xina consumeix gairebé la meitat del carbó mundial. Fins al 2000, la Xina era capaç de produir gairebé tot el carbó que consumia, però el ràpid creixement de la seva economia, en especial de la indústria pesada, va fer aflorar les limitacions de la producció nacional, molt fragmentada en petites explotacions. Això explica que les importacions de carbó s'hagin disparat des del 2000 i hagin arribat als 183 milions de tones mètriques el 2011, el 5% del consum total xinès.

Un esment especial mereix el creixent consum de petroli. La Xina va consumir 8,3 milions de barrils diaris el 2009 (el 10% del total global), dels quals 4,3 milions van ser importats. Les estimacions per al 2011 apunten a un creixement mínim de la producció, que passarà de 4,0 a 4,2 milions de barrils diaris, mentre que el consum arribarà als 9,6 milions, un increment que farà que la Xina contribueixi amb el 37,0% a l'augment de la demanda global de petroli entre el 2009 i el 2011. Les projeccions de consum de petroli per al 2015 indiquen que l'increment de la demanda xinesa podria superar l'increment esperat de la resta del món entre el 2008 i el 2015, segons l'EIA.

Canvis

L'excessiva dependència del petroli importat, l'alta intensitat energètica i la dependència del carbó, que generen problemes d'eficiència i de pol·lució, obliguen a fer canvis. El desenvolupament xinès recent és un venir de lluny per continuar molt més allà. Les autoritats xineses són conscients de les deficiències de la situació actual. El gran objectiu de la política energètica és reduir la dependència del carbó i de les importacions de petroli. Per aquest motiu, s'estan realitzant grans inversions en infraestructures i una liberalització dels preus energètics. El complex hidroelèctric de les Tres Gorges del Iang-Tsé hauria de començar a donar rendiments el 2012. Així mateix, existeixen fortes inversions per potenciar el gas natural i per millorar l'extracció de carbó. El carbó hauria de reduir l'aportació fins al 60% del consum nacional el 2020 i hauria de ser substitut, de forma gradual, per l'energia hi­­droelèctrica i pel gas natural, que, combinats, passarien a proveir gairebé el 20% del consum nacional d'energia primària.

Pel que fa al petroli, l'objectiu no és variar-ne el pes en el consum nacional, que s'hauria de mantenir prop del 20% del total fins al 2020, sinó impulsar la producció domèstica en detriment de les importacions. Mentre que velles infraestructures terrestres, com les de Daqing i Shengli, aniran a menys, l'esforç inversor se centrarà en explotacions marines, com les de la badia de Bohai i les del mar de la Xina Meridional. També es potenciaran els jaciments descoberts a Xinjiang, Sichuan, Gansu i Mongòlia Interior.

Les inversions i la liberalització de preus i la terciarització del teixit productiu, amb més pes dels serveis, haurien de reduir la intensitat energètica de la Xina, que s'aproparia a la mitjana mundial el 2020, segons les estimacions
de l'EIA. Això, unit al menor pes del carbó, hauria de comportar una reducció del 10% de les emissions de diòxid de carboni per Btu consumida. Aquesta major eficiència no impedirà, però, que les emissions de diòxid de carboni xineses s'apropin al 30% del total mundial el 2020, pel major creixement de la seva economia.

Influència al mercat mundial

Les previsions sempre són esmenades per la realitat, però, en qualsevol escenari que es doni en el panorama energètic, la influència de la Xina serà gran. Segons l'EIA, el consum energètic mundial creixerà a una taxa anual mitjana de l'1,7% fins al 2020. En el cas de la Xina, la taxa prevista arriba al 4,2%. Com se satisfacin de manera interna aquestes necessitats creixents de la Xina tindrà una profunda influència en els preus energètics globals i, en especial, en el preu del petroli.

Aquest requadre ha estat elaborat per Jordi Singla

Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

Compartir: