Compartir: 
Documents de treballSandra Jódar-Rosell
  • Bona part de les crisis bancàries se salden amb la creació d'alguna mena de societat de gestió d'actius que permeti accelerar la reestructuració d'aquells sectors econòmics més afectats per la crisi. A Espanya, l'acord d'assistència financera amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) ha facilitat els fons necessaris per adoptar aquesta solució, establint les bases per completar la reestructuració del sistema bancari.

  • El "banc dolent" espanyol (Sareb) gestionarà els actius problemàtics de les entitats que necessiten injeccions de capital públic, amb l'objectiu de maximitzarne el valor de recuperació al llarg d'un període de 15 anys. En completar el procés de transferència d'actius, el seu balanç sumarà uns 56.500 milions d'euros i operarà amb uns fons propis d'uns 4.500 milions d'euros. D'aquests, el 25 % serà capital i el 75 %, deute subordinat. Al final de 2012, la Sareb havia captat 3.800 milions (el 55 % provinents d'inversors privats). La participació pública s'instrumenta a través del FROB.

  • S'estima que actius per un valor brut d'aproximadament uns 130.000 milions d'euros sortiran del balanç dels bancs (gairebé un 32 % de tot el crèdit al promotor concedit pel sistema bancari a desembre de 2011). Els actius reals (adjudicats i en garantia de préstecs) vinculats a aquesta cartera d'actius estaran compostos en un 40 % per edificis acabats, en un 13 % per edificis en construcció, en un 26,5 % per sòl urbà i en un 9 % per altres sòls. La resta d'actius són préstecs sense garantia real.

  • Els preus de transferència concedeixen a la Sareb un marge de comercialització que sembla raonable en el cas de l'habitatge acabat, però que és molt ajustat en el cas del sòl. Amb aquests preus, satisfer els objectius de rendibilitat anunciats dependrà de manera crucial de la qualitat del crèdit al promotor traspassat i de la seva gestió. Així, si es materialitza la probabilitat acumulada d'impagament de l'escenari advers d'Oliver Wyman, i suposant una ràtio LTV (loan-to-value, préstec/valor de l'actiu) del crèdit traspassat del 80 %, la Sareb hauria aconseguir un marge mitjà del 23 % al llarg del període en la venda d'habitatges i sòl.

  • Addicionalment, la Sareb podria patir la pressió afegida del calendari d'amortització del deute avalat, que s'haurà de negociar amb la troica. Per gestionar la diferència de venciments, la Sareb pot segmentar amb molta cura els seus actius en diferents Fons d'Actius Bancaris i donar entrada a nous inversors.

  • En qualsevol cas, la gestió del crèdit promotor serà el factor clau del procés. Els deutors poden mirar de renegociar els seus préstecs per apropiarse d'una part dels descomptes aplicats per la Sareb a les entitats cedents. La Sareb haurà de dissenyar amb molta atenció els acords de servei per minimitzar aquest risc, ja que els ingressos del crèdit al promotor sa seran imprescindibles per cobrir potencials pèrdues en la venda de sòl.

Compartir: