Compartir: 
Les emissions de bons corporatius es recuperen a la perifèria de la zona de l'euroLes emissions de bons corporatius es recuperen a la perifèria de la zona de l'euroLes emissions de bons corporatius es recuperen a la perifèria de la zona de l'euro

El mes de juliol del 2012 va marcar l'inici d'una etapa de millora sostinguda en la crisi de la zona de l'euro. El detonant van ser les paraules de Mario Draghi afirmant amb un to rotund que el BCE estava disposat a realitzar «el que fos necessari» per garantir la irreversibilitat de l'euro. Durant els mesos següents, les primes de risc sobirà als països de la perifèria europea han tendit a la baixa.

Aquesta important caiguda dels diferencials ha estat determinant per a la reobertura d'una finestra d'emissió de bons corporatius als països perifèrics, que encara es manté oberta. En conjunt, les companyies d'Espanya, Itàlia, Irlanda,Grècia i Portugal han emès bons per més de 37.000 milions de dòlars entre el gener i el maig del 2013, un increment proper al 55% en relació amb el mateix període del 2012. En aquest sentit, les empreses espanyoles són les més actives d'aquest grup, ja que han emès el 45% del total. Les companyies italianes, amb el 28%,
se situen en segon lloc. Tot i que les emissions per part de les firmes irlandeses només representen el 13% del total, és destacable que la quantia col·locada als mercats el 2013 és gairebé quatre vegades superior a la del 2012.

Per al conjunt de la zona de l'euro, les xifres mostren, a nivell sectorial, que les empreses no financeres han emès per un import de 154.000 milions de dòlars en els quatre primers mesos del 2013, l'11% més que durant el mateix període del 2012. No obstant això, les entitats financeres han emès el 24% menys que un any abans i han assolit una quantia propera als 126.000 milions de dòlars.

Aquest descens respon a factors vinculats tant a l'oferta com a la demanda. En primer lloc, el conjunt d'entitats europees continua immers en un procés de despalanquejament que passa per la contenció de la dimensió del balanç i esmorteeix, per tant, les necessitats de finançament. En segon lloc, la reculada interanual és fruit del volum excepcionalment elevat al començament del 2012, quan el BCE acabava d'engegar les operacions de préstecs a 3 anys. Els bancs europeus, a més d'acudir massivament a l'oferiment del BCE, van aprofitar la ràpida millora de les condicions del mercat per emetre bons profusament. El resultat va ser l'acumulació d'un excés de recursos que mitiga ara l'apel·lació al mercat de capitals. D'altra banda, amb motiu de la crisi xipriota, va adquirir protagonisme mediàtic el debat sobre les normes per a futures crisis bancàries, en particular les referides a l'anomenat bail-in. L'apetència inversora pels bons bancaris es va reduir, les primes de risc van augmentar i l'incentiu per emetre va minvar. Afortunadament, l'efecte Xipre ha resultat passatger, de manera que les condicions dels mercats de finançament estan tornant a la normalitat.

Compartir: