Compartir: 

El sector exterior és el pilar de la recuperació dels països avançats. Els elevats nivells d'endeutament (en alguns països, del sector públic; en uns altres, del sector privat, i, en molts, de tots dos) limiten la capacitat de creixement de la demanda interna. El sector exterior, per tant, s'ha convertit en el principal motor de la recuperació. En aquest context, no sorprèn que, per a molts països, millorar la competitivitat hagi passat de ser una prioritat a una urgència.

Els països emergents tenen la clau de la recuperació. En aquest sentit, les dades de creixement del primer trimestre, en general més negatives del que s'esperava, han generat un cert temor a la possibilitat que l'activitat s'estigui desaccelerant. Al Brasil li costa recuperar de nou els nivells de creixement exhibits abans de la crisi. A més a més, les elevades pressions inflacionistes han obligat el Banc Central del Brasil a apujar el tipus d'interès de referència en 50 punts bàsics. A Mèxic, el PIB del primer trimestre també va decebre, i alguns països de l'Àsia oriental, com Corea i Taiwan, es ressenten de la pèrdua de competitivitat per l'apreciació de les seves divises enfront del ien japonès.

L'ampli marge de política econòmica als països emergents genera confiança. La contenció dels preus internacionals de l'energia fa que, a la majoria de països, les pressions inflacionistes estiguin relativament controlades i que, per tant, el marge per implementar una política monetària expansiva sigui encara ampli. De fet, als països amb un ritme d'activitat menys intens, com l'Índia, Turquia o Corea, s'ha rebaixat el tipus d'interès de referència en les últimes setmanes. Un altre element esperançador és l'impuls que alguns països destacats donen a l'agenda de reformes estructurals. En aquest sentit, Mèxic és un país exemplar. Després de l'aprovació de les reformes laboral, educativa i de telecomunicacions, al començament de maig, es van presentar les directrius d'una reforma bancària que té com a principal objectiu dinamitzar el crèdit privat.

A la zona de l'euro és on la dependència del sector exterior és més important. Això explica que la CE hagi tornat a posar damunt la taula la necessitat de dur a terme, de forma urgent, una agenda de reformes estructurals ambiciosa. La seva implementació ajudarà a accelerar els processos d'ajust pendents, en especial als països de la perifèria. Per a Espanya, la llista de recomanacions és àmplia, ja que inclou una revisió de la reforma laboral, la reforma energètica, la del sistema tributari i la de les administracions públiques, i va acompanyada d'un calendari estricte. A Itàlia, continuen preocupant l'elevat nivell de l'economia submergida i la poca eficiència del sistema judicial. Però la CE també ha posat deures als països del centre. Alemanya ha d'engegar mesures d'estímul de la demanda interna, ja que no sembla que el superàvit per compte corrent, que se situa ja en el 6,9% del PIB, s'hagi de corregir. En el cas de França, el que preocupa és la capacitat de creixement a llarg termini de l'economia. En aquest sentit, la flexibilització del mercat laboral és vista com un dels principals eixos per capgirar aquesta situació.

El Japó també es basa, ara com ara, en el sector exportador. La revolució que ha dut a terme el nou primer ministre nipó Shimzo Abe, i que ja es coneix com Abenomics, s'ins­­tru­­menta en tres pilars: expansió monetària, més despesa pública i reformes estructurals. Els efectes de les compres d'actius dutes a terme pel Banc del Japó ja s'han fet notar. La forta devaluació del ien ha propulsat les exportacions, que, en el primer trimestre, han crescut el 3,8% en termes intertrimestrals. No obstant això, cal esperar que, a mesura que la despesa pública augmenti i, sobretot, que l'agenda de reformes estructurals s'implementi, el creixement de la demanda interna es consolidi.

Als EUA, el creixement de l'economia és més equilibrat, tot i que encara està pendent la consolidació de l'ajust dels comptes públics. De tota manera, aquest ajust es podrà dur a terme mantenint un ritme de creixement similar al dels últims trimestres, ja que el procés de despalanquejament de les llars i de les empreses es troba ja en una fase avançada i permet que el consum i la inversió vagin agafant el relleu. La solidesa que, pel que sembla, ofereixen les perspectives de creixement de l'economia nord-americana ha reobert el debat sobre el rumb que ha de prendre la política monetària. Alguns membres de la Fed han expressat el desig d'accelerar el procés de retirada dels estímuls monetaris. És important que no es redueixin de forma precipitada, ja que el ritme d'activitat econòmica encara s'ha de consolidar, però, si les dades macroeconòmiques milloren, pot ser convenient reduir el ritme de compra d'actius. Trobar l'equilibri no serà gens fàcil, de manera que el debat obert difícilment es tancarà i, de forma puntual, pot generar una certa volatilitat als mercats.

Compartir: