Compartir: 
La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013

La recuperació de l'economia espanyola es consolida en 3T 2013. Els indicadors avançats d'activitat i de confiança no han decebut i mantenen la trajectòria ascendent mostrada gairebé des de l'inici d'enguany. De fet, les últimes dades disponibles suggereixen que l'economia espanyola ja ha retornat a la via del creixement. Per exemple, tant l'índex PMI de manufactures com el de serveis van superar els nivells a partir dels quals, històricament, l'activitat econòmica sol registrar taxes de creixement positives. A més a més, l'entrada de noves comandes als dos sectors permet ser relativament optimista sobre la seva evolució en el que queda d'any. Tot plegat confirmaria el nostre escenari de recuperació en el segon semestre. No obstant això, esperem que la demana interna, encara feble, mantingui moderat el ritme d'avanç (del 0,1% intertrimestral en 3T i en 4T 2013).

El sector exterior continua liderant la recuperació. Com ha succeït de forma gairebé ininterrompuda des del 2008, el suport del sector exterior al creixement continua sent clau. Les dades de les exportacions de béns mostren un alentiment de la demanda procedent dels països emergents. No obstant això, aquest resultat és compensat per la millora de les compres procedents de països europeus. La recuperació de l'eco­­nomia de la zona de l'euro, principal soci comercial d'Espanya, explica aquesta reactivació. Un comportament similar s'ob­­serva en el cas de les entrades de turistes estrangers, les quals, impulsades pel repunt de les visites de turistes europeus (que representen més del 90% del total), van camí de registrar la millor temporada d'estiu de la història, amb 22,5 milions d'en­­trades de turistes entre el juny i l'agost. L'obertura a nous mercats amb menys tradició turística a Espanya (com els països nòrdics i Rússia) i la tendència ascendent de l'arri­­bada de turistes dels principals països europeus apunten a nous màxims en els pròxims anys.

La inversió en béns d'equipament s'afegeix al creixement. Tradicionalment, aquest component ha reaccionat amb més ve­­locitat i intensitat als canvis de l'activitat, i aquesta vegada no sembla que sigui una excepció. Així, des de l'inici d'enguany, s'ha convertit en el primer component de la demanda interna que contribueix de forma continuada a la recuperació econòmica (amb aportacions al creixement intertrimestral del PIB d'1 i 2 dècimes en 1T i en 2T 2013, respectivament). La re­­ducció de la incertesa sobre la recuperació de l'economia espanyola, l'obertura gradual dels canals de finançament tradicionals i el bon ritme de recuperació de la demanda, principalment amb el creixement de les comandes estrangeres, expliquen aquesta millora de la inversió productiva. Una tendència que, atesos els indicadors qualitatius de 3T, es mantindrà: l'índex sintètic d'in­­versió en béns d'equipament va accelerar, al setembre, la tendència creixent registrada durant els últims mesos, la qual cosa situaria el creixement de la inversió en béns d'equipament en nivells similars o superiors als de 2T. Així ma­­teix, la utilització de la capacitat productiva continua augmentant i s'apropa, de forma gradual, a la mitjana històrica (del 80,3% entre el 1995 i el 2007, que cal comparar amb el 73,9% registrat en 3T 2013).

La recuperació de la demanda interna continua a l'espera de la millora del consum, que, malgrat encadenar cinc trimestres de reducció intertrimestral, presenta taxes de contracció cada vegada més baixes. Els indicadors de demanda dibuixen un escenari de millora molt gradual del consum de les llars en 3T. D'una banda, el ritme de caiguda de les vendes al detall es va reduir del –5,0% interanual de 2T 2013 al –3,7%, de mitjana, entre el juliol i l'agost. De l'altra, la confiança del consumidor manté nous avanços al setembre, per quart mes consecutiu, que l'apropen cada vegada més a la mitjana històrica. Així i tot, els factors de fons que determinen l'evolució del consum de les llars no permeten preveure un repunt intens a curt termini. La feblesa del mercat laboral i el procés de despalanquejament de les llars dificulten la recuperació a curt termini (esperem que l'aportació a l'augment del PIB trimestral sigui d'1 dècima el 2014, que cal comparar amb les 5 dècimes registrades, de mitjana, entre el 2000 i el 2007).

El mercat laboral mostra nous signes d'estabilització. Les dades del mes d'agost presenten una millora en relació amb l'evolució que s'ha produït en aquestes dates en els últims anys. Així, malgrat que, en aquest mes, per motius estacionals, se sol destruir ocupació, la reducció ha estat de 99.069 llocs de treball el 2013, una xifra significativament inferior a la registrada en el mateix mes dels cinc anys anteriors (aproximadament, 160.000). A més a més, l'avanç gairebé generalitzat de les expectatives de contractació a tots els sectors és un altre element que afegeix una certa esperança a la recuperació del mercat laboral. En aquest context, les xifres d'atur també van ser millors que en anys anteriors, en mantenir-se gairebé constant a l'agost (en relació amb els augments, de mitjana, de 67.703 persones en els mateixos mesos del 2008 i del 2012), tot i que aquest resultat és degut, en part, a la reducció de la població activa.

El despalanquejament del sector privat es manté amb una nova contracció del crèdit al juliol, del 13,1% interanual. La caiguda és generalitzada a tots els sectors, tot i que afecta amb més intensitat el promotor i el constructor (en part, a causa de l'efecte comptable produït pel traspàs d'actius a la Sareb). Malgrat aquesta evolució, s'observen indicis que auguren un possible canvi de tendència en els pròxims mesos. Per primera vegada des de l'inici de la recessió, l'enquesta de préstecs bancaris reflecteix la intenció de relaxar les condicions per a la concessió de crèdit per part de les entitats financeres en els pròxims mesos. Sembla, doncs, que la millora recent del finançament que experimenta el sistema bancari (tant minorista com majorista) s'anirà traslladant, a poc a poc, a l'economia real. El sanejament de les entitats financeres al llarg d'enguany, el qual es troba ja en una fase molt avançada, també ajuda a explicar la recuperació dels canals tradicionals de finançament del sector. Davant aquest escenari, la troica considera que el rescat bancari transcorre de manera satisfactòria, tot i que adverteix que encara no ha acabat.

La inversió estrangera cap a Espanya es recupera. La millora de la confiança en la capacitat de recuperació de l'economia espanyola es tradueix en un augment de la inversió estrangera. La reactivació dels fluxos de finançament ha beneficiat les empreses (mitjançant l'augment de la inversió directa estrangera) i el sector públic (a través de la compra de títols de deute). Aquest escenari contrasta clarament amb el viscut fa poc més d'un any, quan els dubtes que envoltaven l'economia espanyola van convertir el recurs a l'Eurosistema en gairebé l'única font de finançament. A data d'avui, en canvi, la captació de capitals mitjançant aquest canal és pràcticament nul·la. La reducció de la prima de risc en l'últim mes és una altra mostra de la recuperació gradual de l'apetència inversora.

Augmenten els dubtes sobre el compliment de l'objectiu fiscal del 2013. El dèficit públic del 2012, abans de tenir en compte les pèrdues generades per les ajudes al sector bancari, ha estat revisat en dues dècimes a la baixa, del 7,0% del PIB fins al 6,8%, a causa de la millora del saldo final de les corporacions locals. D'acord amb el Programa d'Estabilitat, el dèficit s'ha de mantenir gairebé constant enguany (el 6,5% del PIB). Les dades consolidades del saldo públic en 2T mostren un lleuger ajust des de l'inici de l'any: el dèficit acumulat en la primera meitat de l'any va ser del 3,8% del PIB, una dècima menys que en el mateix període del 2012. El menor dèficit de les CA i l'augment del superàvit de les corporacions locals expliquen aquesta millora. No obstant això, les dades provisionals de 3T alerten d'una possible desviació de la tònica de consolidació fiscal. A l'agost, el dèficit de l'Estat va arribar al 4,6% del PIB, 8 dècimes per damunt de l'objectiu d'enguany. Una reducció d'aquesta magnitud en els quatre últims mesos de l'any sembla complicada. A tall d'exemple, les mesures adoptades en els últims mesos del 2012 (entre les quals, cal esmentar l'increment de l'IVA i l'eliminació de la paga extraordinària als funcionaris) van permetre reduir el dèficit de l'Estat en 6 dècimes entre l'agost i el desembre del 2012. Tot i que, al setembre, el Govern va aprovar el copagament d'alguns medicaments, noves pautes en matèria de fiscalitat mediambiental i la supressió de deduccions de l'impost de societats, serà difícil assolir l'objectiu de dèficit.

El Govern confia en la recuperació econòmica per complir els objectius pressupostaris del 2014. Les previsions de l'executiu per a l'any vinent han millorat lleugerament: el creixement previst del PIB augmenta en 2 dècimes, fins al 0,7% anual, gràcies a la menor feblesa de la demanda interna. A més a més, s'espera que la destrucció d'ocupació finalitzi el 2014, any en què la taxa d'atur es reduirà fins al 25,9%. Atès aquest escenari, l'Estat preveu disminuir el seu dèficit en una dècima el 2014 (fins al 3,7% del PIB). Segons els Pressupostos Generals de l'Estat, la millora de l'activitat econòmica permetrà incrementar prou la recaptació tributària per aconseguir aquest objectiu. No obstant això, la possible desviació de l'objectiu de dèficit públic enguany podria dificultar aquesta previsió i exigir noves mesures d'ajust per a l'any vinent.

Compartir: