Compartir: 
Grècia: s'obre el debat sobre un nou rescat

Sembla que Grècia recupera el protagonisme després d'haver-se mantingut allunyada del focus d'atenció en els últims mesos. Aquest fet no solament és degut a la visita de la troica (formada pel BCE, la CE i l'FMI) per dur a terme la cinquena revisió del programa d'ajustaments, sinó, sobretot, perquè s'ha tornat a posar damunt la taula la necessitat d'aprovar un nou programa d'ajuda. La quantia i l'abast són encara una incògnita, però, a di­­fe­­rència del que ha succeït en ocasions anteriors, la reacció dels mercats és de calma, sense canvis importants en la prima de risc del bo grec a deu anys en relació amb el bund alemany.

En l'última revisió, duta a terme per la troica al juliol, es van detectar necessitats de finançament addicionals per valor de 10,9 mil milions d'euros per al 2014 i el 2015, dels quals 4,4 correspondrien al proper exercici. Atès que el Govern grec no es quedaria sense fons fins a la meitat de l'any que ve, la troica té marge per discutir, si fos necessari, les característiques d'un tercer programa. Malgrat tot, la bretxa del 2014 s'hauria de cobrir abans d'acabar l'any, amb una ampliació del programa actual o acudint als mercats de capitals, ja que, per normativa interna, l'FMI no pot proporcionar ajut financer si les necessitats de finançament dels dotze pròxims mesos no estan cobertes.

Aquesta bretxa pressupostària s'explica, primordialment, per retards en la implementació del programa de reformes estructurals, en concret en el de l'Administració pública i en el de privatització. En el primer cas, hi ha demores en l'esquema de mobilitat laboral per a 25.000 funcionaris, tot i que el Govern s'ha compromès a desenvolupar-lo abans que acabi l'any. Pel que fa al programa de privatització d'actius de l'Administració pública, les dilacions són més evidents, i és probable que només s'arribi al 60% dels 2,5 mil milions d'euros (l'1,4% del PIB) previstos per al final de l'any.

Aquests retards no haurien de desvirtuar els importants progressos que les autoritats gregues han dut a terme per rectificar els desequilibris, tant fiscals com externs. Pel que fa a l'ajust fiscal, es preveu l'assoliment d'un superàvit primari al final d'aquest exercici, la qual cosa permetria començar a afrontar els pagaments dels interessos del deute pels seus propis mitjans. Quant als desequilibris externs, s'ha reduït de forma significativa el dèficit per compte corrent (del –10,1% el 2010 al –3,4% del PIB el 2012), tot i que, en gran part, aquesta millora és deguda a una disminució de les importacions per la via de la compressió del consum intern, i no per la via de les reformes estructurals, per guanyar competitivitat. Certament, els costos laborals unitaris es comencen a reduir (el 13% des del 2011), però, ara com ara, això no s'ha traduït en un augment de les exportacions.

A grans trets, l'economia grega compleix el programa d'ajudes, i s'espera que l'activitat econòmica comenci a créixer el 2014, després de sis anys en recessió i amb una caiguda del PIB del 24%. Però, malgrat els avanços, hi ha certs riscos que cal tenir en consideració. Les demores en les reformes estructurals són un dels principals, ja que la capacitat de creixement a mitjà termini podria ser ràpidament qüestionada. Un retard que una economia amb un deute públic en el 176% del PIB i amb importants desequilibris estructurals no es pot permetre. Probablement, la signatura d'un nou programa d'ajuda a Grècia no tornarà a tensionar els mercats financers dels anomenats països perifèrics, però, com més trigui el Govern grec a implementar un programa d'ajustos creïble, més li costarà recuperar la confiança dels mercats.

Compartir: