Compartir: 
El creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya traccióEl creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya tracció

El creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya tracció. La bateria de dades econòmiques publicades durant el mes de setembre confirma que el creixement del PIB que es va iniciar en 2T 2013 s'ha consolidat durant el tercer trimestre. Un dels millors indicadors sobre aquest tema, l'índex PMI, ha continuat avançant i s'ha situat clarament per damunt dels registres del trimestre anterior. Destaquem que la correcció d'alguns dels desequilibris entre el centre i la perifèria, en especial en matèria de costos laborals, es tradueix en un canvi en les fonts de creixement del PIB. D'una banda, la millora en la productivitat de la perifèria empeny el sector exterior i, de l'altra, els baixos nivells d'atur al centre, en especial a Alemanya, empenyen la demanda interna.

La demanda interna s'afegeix a la recuperació. El sector exterior ha estat clau per esmorteir l'impacte de la caiguda de la demanda interna sobre el creixement del PIB. De fet, la seva contribució al creixement ha estat positiva gairebé de forma ininterrompuda des de 3T 2009. Atesa la dificultat de millorar aquests registres, la clau per consolidar el procés de recuperació la té la demanda interna, i, en aquest sentit, les notícies són bones. En 2T 2013, la seva aportació al creixement intertrimestral del PIB ja va ser positiva. Destaquen els avanços del consum privat i de la inversió, amb registres del 0,2% i del 0,3%, respectivament. El consum públic també va anotar una taxa de creixement positiva, tot i que, atesos els processos d'ajust fiscal en curs a diversos països, difícilment es pot convertir en una font de creixement a mitjà termini.

La inversió guanya tracció. De fet, ja va anotar una taxa de creixement positiva en 2T 2013, i tot fa pensar que el suport al creixement anirà a més durant el segon semestre de l'any. L'índex de confiança empresarial, per exemple, ha augmentat de forma substancial en els últims mesos. La millora, a més a més, ha estat generalitzada als principals països de la zona de l'euro. Destaca, en especial, l'augment que s'ha produït a França, país en què la caiguda va ser molt intensa i en què, fins fa pocs mesos, no s'apreciaven avanços convincents, mentre que, a la majoria de països de la zona de l'euro, ja s'havia produït un canvi de tendència. A Alemanya, ja fa mesos que l'índex Ifo s'ha consolidat en nivells compatibles amb una taxa positiva de creixement de la inversió. A mesura que la incertesa que ha envoltat la crisi del deute sobirà vagi disminuint i que el procés de recuperació guanyi fortalesa, és d'esperar que es consolidi la millora de la inversió.

El consum de les llars recupera el pols de forma gradual. La majoria d'indicadors de consum van evolucionar de forma favorable al llarg del mes de setembre. L'índex de confiança, per exemple, ha augmentat de forma continuada des del novembre del 2012 i, al setembre, es va situar en els 97,4 punts (només 6 punts per sota de la mitjana històrica), el nivell més alt des del juliol del 2011. La millora és generalitzada a la majoria de països. A Alemanya, se situa ja per damunt de la mitjana històrica, mentre que, a França, a Itàlia o a Espanya, es troba només lleugerament per sota d'aquest nivell. L'estreta relació entre les dades de confiança del consumidor i de les vendes al detall permet ser, per tant, optimista. L'última dada disponible de les vendes al detall és del juliol, mes en què encara presentaven una reculada en termes interanuals de l'1,3%. No obstant això, si la confiança continua avançant a aquest ritme, les vendes podrien entrar en terreny positiu al final d'enguany.

El mercat laboral s'estabilitza i apunta a un canvi de tendència. Ara com ara, la recuperació de l'activitat no s'ha traduït en una reducció de la taxa d'atur al conjunt de la zona de l'euro. Al juliol, es va mantenir estable en el 12,1% per cinquè mes consecutiu. No obstant això, les expectatives de contractació continuen millorant i suggereixen que el canvi de tendència pot ser a prop. Aquest canvi difícilment vindrà liderat per Alemanya, on la taxa d'atur es manté en mínims històrics (al juliol, va baixar en una dècima, fins al 5,3%). És a països com ara França, on la taxa d'atur es troba en l'11,0%, i, sobretot, als països perifèrics, on el recorregut a la baixa és més gran. A Itàlia, la taxa d'atur se situa en el 12,0%; a Irlanda, en el 13,8%; a Portugal, en el 16,5%, i, a Espanya, en el 26,3%. Cal esperar que, a mesura que els dubtes sobre la crisi del deute sobirà es vagin esvaint i que el procés de recuperació guanyi credibilitat, les empreses començaran a invertir de nou en el factor treball.

La perifèria continua recuperant la competitivitat perduda durant els anys anteriors a la crisi. Llevat d'Itàlia, les caigudes dels índexs de costos laborals unitaris han estat notables. Entre 1T 2008 i 2T 2013, a Espanya, s'han reduït el 5,2%; a Portugal, el 0,7%, i, a Irlanda, el 7,8% (en aquest cas, fins a 1T 2013, última dada disponible). La millora de la competitivitat és més notòria quan es compara l'evolució dels costos laborals en aquests països amb el que ha succeït als països del centre d'Europa. A Alemanya, per exemple, han augmentat el 12,7% durant el mateix període de temps. De fet, sembla que s'hagin invertit els papers entre els països de la perifèria i Alemanya. Durant els anys previs a la crisi, als països perifèrics, es perdia competitivitat i la demanda interna liderava el creixement. En aquests moments, la tònica és la contrària. A Alemanya, la situació també ha fet un gir: la demanda interna, que es va mantenir al marge de l'ex­­pansió que es va produir als països perifèrics, finalment ha despertat, acompanyada pel bon moment que travessa el mercat laboral.

El sector exterior rep l'embranzida de la perifèria. Així com els principals protagonistes de la recuperació de la demanda interna són els països del centre, els països perifèrics són els que, en els últims mesos, han donat suport al creixement de les exportacions europees. Les exportacions cap a països de fora de la zona de l'euro acumulades del gener a l'abril dels països de la perifèria han augmentat el 7,9% en termes inter­­anuals, un registre clarament superior al del conjunt de la zona de l'euro, que se situa en el 3,7%. Un patró que té poc a veure amb el que va succeir el 2012, quan els països de la perifèria van experimentar una caiguda de les exportacions mentre continuaven creixent per al conjunt de la zona de l'euro. Ateses aquestes xifres, sembla que les reformes iniciades als diferents països de la perifèria van aconseguint l'efecte desitjat: una millora de la competitivitat que permet corregir els desequilibris externs i impulsar l'economia. En aquest sentit, paga la pena destacar la bona evolució del compte corrent en aquests països. A Espanya, s'ha corregit del –10,1% del PIB en 2T 2008 a l'1,2% actual. A Portugal, s'ha passat del –13,3% del 2008 al 0,3% actual i, a Grècia, del –16,3% del 2008 al –0,5% el 2013.

Corregir la fragmentació financera continua sent el repte pendent. Mentre que la correcció dels principals desequilibris macroeconòmics continua el seu curs als països de la perifèria europea, la dispersió dels costos de finançament es manté. El tipus d'interès del crèdit a les empreses petites i mitjanes, per exemple, es va situar, al juliol, en el 2,7%, de mitjana, als països del nucli, mentre que, als de la perifèria, era del 4,8%. En part, aquesta diferència respon al major risc de crèdit als països de la perifèria, perquè, en general, la situació macroeconòmica és més feble. Però també és cert que una part d'aquesta diferència respon encara a la falta de confiança en l'euro i en les institucions europees. En aquest sentit, els passos que s'han fet cap a l'anomenada unió bancària són molt importants. En concret, el 12 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar la creació del mecanisme de supervisió únic. Això significa que, a partir de 4T 2014, el BCE serà el responsable últim de la supervisió del sistema bancari europeu. Aquest és, sense cap mena de dubte, un avanç significatiu, tot i que no ha deixat plenament satisfets els qui també perseguien una major integració en altres matèries, com ara el mecanisme de resolució únic, l'instrument encarregat de definir l'estratègia que caldria seguir amb les entitats en dificultats. El camí iniciat cap a una major integració europea no és el més ràpid, però la direcció en què s'avança sembla clara i els passos que es van fent, ferms.

Merkel guanya amb autoritat les eleccions al Parlament alemany. El creixent protagonisme de la cancellera alemanya en el procés de construcció europea ha fet que les eleccions celebrades el 22 de setembre hagin estat seguides amb atenció per tots els països de la UE. Els resultats van confirmar el que la majoria d'enquestes ja avançaven: un ampli suport de la població alemanya a Angela Merkel, per bé que va sorprendre l'autoritat de la victòria. No va obtenir la majoria absoluta (es va quedar a quatre escons d'aconseguir-la), però la gestió que ha fet de la crisi del deute sobirà va rebre un clar suport de la ciutadania. Ni el rumb, un major nivell d'integració en matèria fiscal i econòmica, ni el ritme, el necessari per assegurar que el procés es durà a terme amb èxit, canviaran.

Compartir: