Compartir: 
L'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessióL'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessió

L'economia espanyola torna a créixer després de més de dos anys en recessió. Segons la dada preliminar de l'INE, el PIB va augmentar el 0,1% intertrimestral en 3T 2013, la qual cosa situa la taxa de variació interanual en el –1,2%. Es posa fi, així, a nou trimestres consecutius de contracció, que, sumats a la primera recessió del 2008-2009, han reduït el PIB real el 7,5% en relació amb el nivell de 1T 2008. La sortida de la recessió es basa en el sector exterior, que hauria incrementat l'aportació al creixement del PIB intertrimestral en 2 dècimes, fins als 0,4 p. p., segons les estimacions del Banc d'Espanya i les nostres previsions. La bona marxa del turisme, que, en els dotze mesos fins al setembre, va assolir un nou màxim històric amb 59,6 milions de visites, i la caiguda de les importacions explicarien aquesta major aportació. En canvi, entre el juliol i l'agost, les exportacions de béns van créixer a un ritme menor que en 2T. Perquè el conjunt de l'eco­­no­­mia recuperi el pols, és imprescindible que la demanda interna també vagi guanyant tracció. Ara com ara, les estimacions mostren que el seu ritme de caiguda s'ha estabilitzat, amb una contribució al creixement del PIB similar a 2T (–0,3 p. p.).

El turisme contribueix a la creació d'ocupació en 3T 2013. El nombre d'ocupats va registrar en 3T un dels augments més importants des de l'inici de la crisi (39.400). Això reflecteix el bon comportament dels serveis, que, al seu torn, és degut a l'ex­­cel·lent campanya turística i a l'evolució més positiva de la resta de serveis de mercat. Així, per exemple, el nombre d'ocupats va augmentar en 24.800 al comerç i en 6.700 a les activitats professionals, científiques i tècniques. Fins i tot els serveis més directament afectats per la crisi, com les activitats immobiliàries i financeres, van registrar un augment de l'ocupació en aquest trimestre. En canvi, els serveis de no mercat (Administració pú­­blica, educació i sanitat) continuen el procés d'ajust i, en conjunt, van destruir ocupació (–76.600). Més enllà dels serveis, els senyals de millora encara no s'aprecien de forma ostensible a la resta de sectors. La indústria va destruir més ocupació en 3T 2013 (–14.700) que la mitjana dels tres anys precedents en el mateix trimestre (–6.100). La construcció, en canvi, va atenuar el ritme de destrucció de llocs de treball. Després d'haver perdut més d'1,6 milions de treballadors des del 2008, tot indica que l'ocupació en aquest sector s'estabilitza al voltant d'1 milió de persones. S'espera que la millora del mercat de treball continuï a mesura que es consolidi la recuperació econòmica.

La taxa d'atur es va reduir per segon trimestre consecutiu i es va situar en el 26,0% en 3T 2013. La caiguda, de 0,3 p. p., és de­guda, en part, a una nova reculada de la població activa (–33.300). Com ja havia succeït en el trimestre anterior, la població estrangera és responsable d'aquest descens (–38.500), mentre que els actius de nacionalitat espanyola van registrar un lleuger augment (5.200). En els pròxims trimestres, esperem nous descensos de la població activa, tot i que s'aniran moderant. La taxa d'atur també seguirà una via descendent, però molt gradual.

El consum privat va guanyant suports. D'una banda, l'estabilit­­za­­ció del mercat de treball ajudarà a aturar la reculada de la renda disponible de les llars. Les últimes dades disponibles, referents a 2T, mostren que el descens es desaccelera (–2,1% interanual en 2T, en relació amb –2,8% en 1T). El consum privat també té altres suports, com l'extensió del pla PIVE per a la compra de vehicles, que hauria de mantenir la bona progressió de les matriculacions d'automòbils. Tot plegat s'ha vist reflectit en una millora substancial dels indicadors de demanda en 3T. La confiança del consumidor es troba en nivells clarament su­­pe­­riors als de 2T, tot i que, a l'octubre, va recular lleugerament. Les vendes al detall del setembre van registrar la primera taxa de variació interanual positiva en tres anys. Una part d'aquest in­­cre­­ment és deguda al fet que s'ha neutralitzat l'efecte d'avan­­ça­­ment de compres per l'augment de l'IVA al setembre del 2012. De tota manera, si comparem la mitjana de l'índex en els mesos d'agost i setembre amb la de l'any anterior, el ritme de caiguda s'ha moderat (–1,2% interanual).

Els consumidors també tenen el suport de la baixa inflació, que ajuda a mantenir el poder adquisitiu de les llars. Segons l'avanç d'octubre, la inflació es va situar en terreny negatiu (–0,1% interanual), situació que no es donava des de l'octubre del 2009. Aquesta caiguda és superior a la que contemplaven les nostres previsions i les de la majoria d'analistes. Encara no es coneix el desglossament per components, però tot fa pensar que la reculada s'explicaria per la caiguda dels preus dels aliments no elaborats i per la moderació en l'increment dels preus en l'ensenyament universitari, que l'any passat es van encarir el 22,3% intermensual. La dilució d'aquest segon efecte hauria reduït la variació interanual de l'IPC en 0,1 p. p. A més a més, els baixos preus del petroli podrien haver compensat la pujada en la factura de l'electricitat, de manera que el component energètic hauria caigut més del que s'esperava. De tota manera, preveiem que, en els pròxims mesos, la inflació tornarà a taxes positives, però moderades.

Millora de les perspectives de creixement de l'economia es­­pa­­nyola. A l'octubre, el consens d'analistes va situar la taxa de variació anual del PIB en el –1,3% per al 2013 i en el 0,5% per al 2014, la qual cosa representa una revisió de 3 dècimes a l'alça en els dos casos en relació amb les previsions d'uns mesos en­­re­­re. La millora de les previsions respon a la major confiança so­­bre la capacitat de generar creixement de l'economia espa­­nyola, als avanços en la correcció dels desequilibris macroeconòmics i a la credibilitat dels ajustos i de les reformes iniciats. Això també s'ha reflectit en la progressiva normalització dels fluxos de finançament provinents de l'exterior i en el descens de la prima de risc. En aquesta línia, també el Govern ha augmentat les previsions de creixement del PIB a mitjà termini, que es preveu de l'1,3% el 2015 i de l'1,7% el 2016 (el 0,9% i l'1,5% en la previsió anterior).

Persisteix el risc d'una lleugera desviació de l'objectiu de dèficit públic. Les dades d'execució pressupostària del setembre mostren que el dèficit de l'Estat es va reduir en 3 dècimes en relació amb el mes anterior, fins al 3,6% del PIB (mateix nivell que al setembre del 2012). Malgrat el possible efecte positiu del creixement de l'economia en 4T 2013, sembla difícil que l'Estat assoleixi l'objectiu de dèficit (–3,8% del PIB), atès que, entre l'octubre i el desembre de l'any passat, quan es van adoptar nombroses mesures (pujada de l'IVA, eliminació de la paga extra, recaptació extraordinària per amnistia fiscal), el dèficit va augmentar en 7 dècimes. Per aquest motiu, mantenim una previsió de dèficit del 6,9%, un cop incloses les pèrdues bancàries (el 0,3% del PIB), percentatge lleugerament superior a l'objectiu per al conjunt de les AP (el 6,8% del PIB).

El crèdit bancari continua caient en un context de despalanquejament privat i de sanejament dels balanços bancaris. Al setembre, el crèdit bancari al sector privat es va reduir el 12,4% interanual, un descens similar al dels mesos precedents, que denota una certa estabilització en els fluxos de crèdit. Una part d'aquesta reculada reflecteix el traspàs d'actius a la Sareb al de­­sembre i al febrer, però, fins i tot quan es descompta aquest efecte, la davallada és del 6,6%. En el cas de les empreses, una part de la caiguda del finançament bancari és substituïda per l'emissió de valors diferents d'accions, que evidencien un creixement del 12,5% interanual. En el cas de les llars, una gran part del descens del saldo viu del crèdit és deguda a l'amortització anticipada de préstecs per a l'adquisició d'habitatge. El necessari procés d'ajust dels balanços del sector privat fa ineludible la reducció del nivell d'endeutament, de manera que cal esperar que la feblesa de la demanda persisteixi encara durant un temps més.

Les condicions que limitaven l'oferta de crèdit van perdent pes. Les entitats espanyoles han fet un esforç important de sa­­nejament dels balanços, amb un augment de les provisions de l'11,9% en l'últim any. A més a més, les fonts de finançament bancari es van normalitzant: els dipòsits augmenten (5,4% inter­­anual), l'apel·lació al finançament del BCE es redueix (–36% in­­ter­­anual) i l'emissió de bons té una bona acollida entre els inversors. Així i tot, la taxa de morositat bancària va pujar fins al 12,1% a l'agost, i és previsible que, al setembre, augmenti de nou per l'adopció dels nous criteris de classificació dels crèdits refinan­­çats. Aquests criteris seran aplicables a tota la banca europea per als exercicis d'anàlisi de la qualitat dels actius que s'iniciaran al novembre, com a pas previ a l'entrada en funcionament del Me­­canisme Únic de Supervisió (MUS) al novembre del 2014. A Es­­panya, setze entitats estan subjectes a aquest exercici, la qual cosa representa el 87% dels actius del sector. Atès l'important esforç de sanejament que ja ha realitzat la banca espanyola, no s'esperen sorpreses d'última hora. El mateix es constata en l'últim informe d'Estabilitat Financera Global de l'FMI, en què alerta sobre la morositat latent al sector empresarial. A partir d'una anàlisi de la capacitat de retornar el deute contret per les societats no financeres, l'estudi conclou que, a Espanya, les pèrdues bancàries potencials pujarien a 104.000 milions d'euros en l'escenari més advers, una quantitat que es podria cobrir completament amb les provisions existents. En el cas d'Itàlia i de Portugal, les pèrdues estimades són superiors a les provisions, la qual cosa generaria pèrdues addicionals que s'haurien de cobrir amb els beneficis futurs i amb consum de capital.

Compartir: