Compartir: 
El MARF: una aposta per la renda fixa corporativaEl MARF: una aposta per la renda fixa corporativa

Els esforços per facilitar el finançament de les petites i mitjanes empreses espanyoles han assolit una fita important: el dia 7 d'octubre, va entrar en funcionament el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF). Es tracta d'una plataforma electrònica gestionada per Borses i Mercats Espanyols, societat amb una llarga i contrastada experiència com operador de mercats financers organitzats. El propòsit del MARF és impulsar les emissions de pagarés i de bons per part de les empreses de dimensió mitjana (previsiblement, amb una facturació anual al voltant dels 50 milions d'euros o superior), de manera que es postula com una alternativa als mercats tradicionals utilitzats per les grans corporacions. En aquest sentit, es converteix en el germà del MAB (Mercat Alternatiu Borsari), on, des de fa anys, es cotitzen accions d'empreses de dimensió reduïda.

Els principals avantatges per a les empreses que acudeixin al MARF consisteixen en reduccions significatives en els costos de gestió i de col·locació de les emissions i en la sim­­plificació dels tràmits associats. Les empreses hauran de presentar els comptes anuals auditats dels dos últims exercicis (que hauran d'estar lliures d'excepcions) i un informe de solvència elaborat per una agència de qualificació.(1) El cost d'incorporar valors al mercat és baix: el 0,0025 per mil sobre el nominal quan el venciment és inferior a dotze mesos i el 0,025 per mil quan se supera. L'im­­port nominal unitari mínim és de 100.000 euros, i el valor de l'emissió podrà excedir el patrimoni net de l'emissor. Una qüestió molt important és que el MARF només està dirigit, si més no d'entrada, als inversors institucionals, és a dir, fons d'inversió i de pensions, asseguradores, firmes de capital risc, etc. Els vehicles d'inversió col·lectiva espanyols podran invertir fins al 3% del seu patrimoni en els instruments negociats al MARF. Paral·lelament, s'han introduït incentius fiscals en forma de desgravació en l'impost de societats per a les plusvàlues que obtinguin els inversors.

El MARF era una exigència del Memoràndum d'Entesa que regula el programa d'assistència financera sol·licitat l'any passat pel Govern al MEDE i es justifica per la necessitat de millorar el funcionament del sistema financer espanyol en conjunt. En aquest sentit, és un pas important cap a un model en què es complementin de forma harmoniosa els canals bancaris i els mercats de capitals, intentant aprofitar els avantatges de cadascun. A Espanya, el desenvolupament dels mercats de capitals ha estat pobre, en particular en el cas de la renda fixa. El seu pes entre les fonts de finançament de les empreses és baix comparat amb els EUA o el Regne Unit i amb altres països més propers, com Alemanya. Atès l'escenari actual de sanejament i de despalanquejament dels balanços bancaris, encoratjat per uns requisits reguladors més exigents, adquireix una rellevància especial obrir vies complementàries de finançament empresarial. En els últims mesos, les grans compa­­nyies espanyoles ja han ampliat de forma notable el recurs als mercats de bons, dins un fenomen d'abast internacional afavorit per les polítiques quantitatives dels bancs centrals. Amb el MARF, s'obre una porta a les empreses mitjanes. Sembla raonable esperar que sigui un procés gradual, però, sens dubte, amb un elevat potencial a llarg termini. Enfront dels qui recorden l'escàs desenvolupament que ha tingut el MAB, és convenient destacar l'èxit de projectes similars al MARF a Alemanya, França, Itàlia o Noruega. Ara correspon a les empreses prendre la iniciativa.

(1) L'informe de risc de l'emissió o de solvència haurà de ser emès per una entitat de qualificació registrada i certificada per l'ESMA (European Securities and Markets Authority).

Compartir: