Compartir: 
Noves previsions de l'FMI: prudència constructiva

Al començament d'octubre, el Fons Monetari Internacional (FMI) va publicar l'informe sobre les perspectives de l'economia mundial (conegut per les sigles en anglès, WEO). Pel que fa als països avançats, el Fons continua esperant un avanç moderat de l'1,2% el 2013, que gua­­nyarà velocitat fins al 2,0% el 2014. La previsió per a les economies emergents també és d'acceleració: el 2013 es tancarà amb una taxa del 4,5% i el 2014 s'arribarà al 5,1% (re­­baixat des del 5,5% que l'FMI havia pronosticat al juliol). En opinió del Fons, els dos esdeveniments que marcaran el 2014 són la inflexió de la política monetària dels EUA, rumb cap a la normalització, i el menor avanç de la Xina, arran del trànsit des d'un model de creixement basat en la inversió cap a un altre basat en el consum. La moderació xi­­nesa relaxarà el preu de les primeres matèries i les tensions inflacionistes globals.

Per al Fons, el creixement de les economies avançades es basa en la millora del to de les economies nord-americana i japonesa, en línia amb les nostres previsions, mentre que la recuperació europea continua sent molt fràgil i amb riscos a la baixa. La perspectiva per als EUA és que guanyin força el 2014: l'FMI pronostica el 2,6% i nosaltres, el 2,8%. Això serà possible gràcies a diverses palanques: un ajust fiscal menor que el 2013, un consum privat que es basa en la major riquesa de les llars, i un mercat immobiliari que es continua recuperant sobre la base de la de­­mo­­grafia i de la menor sobreoferta d'immobles. Per al Fons, els riscos són a la baixa i procedeixen del debat fiscal (límit de deute i sequester) i de les pressions alcistes sobre els tipus d'interès. Segons el nostre parer, l'acord sobre el límit de deute assolit el 17 d'octubre (posterior a la publicació del WEO) i la convicció que la recuperació nord-americana pot suportar un increment moderat de tipus justifiquen una previsió una mica per damunt de la de l'FMI. A mitjà termini, els riscos més importants són la persistència de la baixa taxa d'activitat al mercat laboral i l'anquilosament de la inversió empresarial. La perspectiva del Japó és de millora, per l'impuls de les polítiques expansives de l'Abenomics, però el Fons identifica, amb un biaix cap a la sobreestimació, dos punts problemàtics: la necessitat d'abordar la consolidació fiscal (amb una pu­­jada de l'IVA el 2014) i l'escassa concreció de les reformes estructurals.

L'FMI considera que les economies emergents estan llastades per unes condicions financeres més restrictives i per una inflació que redueix la capacitat de maniobra dels bancs centrals. Així, tot i que el creixement es recuperarà el 2014, encara serà 2,5 punts inferior al registrat el 2010. La Xina i l'Índia protagonitzen aquesta dinàmica, per bé que les situacions són dispars. L'Índia és l'economia que pa­­teix una rebaixa més intensa de la previsió per al 2014, atesos els importants colls d'ampolla que limiten la seva capacitat de créixer sense inflació. En canvi, la Xina continua tenint la inflació sota control i una àmplia capacitat de maniobra per donar suport al creixement amb les polítiques monetària i fiscal. Considerem que aquest és un factor molt important, que deixa la nostra previsió per al 2014 en el 7,6% i per damunt del 7,3% del WEO.

La previsió del creixement d'Espanya el 2014, segons l'FMI, se situa en el 0,2%, sensiblement per sota del 0,8% que esperem nosaltres. Aquesta diferència és deguda, en primer lloc, al fet que la consolidació fiscal hauria de tenir un efecte sobre el creixement menor del que estima el Fons, si es té en compte l'experiència dels últims anys. Així ma­­teix, els guanys de competitivitat i la major flexibilitat in­­terna de les empreses, ja assolits, comportaran la creació d'ocupació i, de retruc, la millora de la de­­man­­da i del creixement.

Compartir: