Compartir: 
La creació d'ocupació arribarà a diferents velocitats

El PIB de la zona de l'euro va tornar a anotar una taxa de creixement positiva en 2T 2013 (el 0,3% intertrimestral), després de sis trimestres consecutius de contracció. La millora va ser generalitzada: Alemanya i França van liderar la recuperació (el 0,7% i el 0,5% intertrimestral, respectivament), mentre que, a la perifèria, la recessió va continuar minvant. L'evolució dels últims indicadors econòmics mostra que les taxes de creixement aniran guanyant tracció en els pròxims trimestres. La pregunta és ara: quan es començarà a generar ocupació?

Tradicionalment, el canvi de tendència del mercat laboral no sol arribar fins que les perspectives de creixement a mitjà termini s'han recuperat. És per això que, ara com ara, l'avanç recent de l'activitat econòmica de la zona de l'euro tot just comença a deixar una lleugera petjada al mercat laboral. Encara es destrueix ocupació, però a un ritme més baix. En concret, la caiguda intertrimestral de l'ocupació es va reduir en tres dècimes en 2T 2013, fins al –0,1%.

Una forma relativament senzilla de determinar amb una mica més de precisió el moment a partir del qual es podria començar a generar ocupació consisteix a analitzar la relació històrica entre la variació del PIB i la de l'ocupació.(1) En general, com més gran és el creixement del PIB més alta sol ser la taxa de creixement de l'ocupació, i viceversa. Però el ritme mínim de creixement del PIB a partir del qual se sol generar ocupació, conegut com llindar de creació d'ocupació (UCE), ha estat, històricament, molt diferent entre països.

D'una banda, països com Alemanya i Àustria presenten un UCE negatiu, és a dir, aquestes economies poden arribar a no destruir ocupació amb taxes de variació moderadament negatives del PIB. Un bon exemple d'això és el que ha succeït en els últims anys: mentre el PIB ha caigut amb més o menys força en aquests països, la destrucció d'ocupació ha estat gairebé nul·la. La flexibilitat del mercat laboral ha permès minimitzar l'impacte de la recessió sobre l'ocupació. En aquests països, les empreses van poder reduir les hores treballades pels empleats quan es van enfrontar a una demanda més feble i van esquivar, així, la pèrdua d'ocupació. Si, en lloc d'analitzar la relació entre l'evolució del PIB i el nombre de persones ocupades, es fa amb el nombre d'hores treballades, el resultat és diferent: perquè el nombre d'hores treballades creixi és necessària una taxa de creixement del PIB positiva.

D'altra banda, els països de la perifèria presenten un UCE positiu: solen generar ocupació quan el PIB mostra taxes de creixement positives. En particular, s'observa que la taxa de creixement intertrimestral anualitzada a partir de la qual s'ha generat ocupació se situa en el 0,8% a Irlanda, en l'1,1% a Espanya, en l'1,4% a Portugal i en l'1,6% a Grècia.(2) En aquests països, on històricament el mercat de treball ha estat menys flexible, no s'ha pogut ajustar el nombre d'hores treballades, i, per tant, el ritme de creixement del PIB necessari per generar ocupació o perquè creixi el nombre d'hores treballades és, en general, més similar.

Aquests valors són indicatius del ritme de creixement a partir del qual, històricament, s'ha creat llocs de treball en termes nets, però els profunds canvis que duen a terme els països perifèrics convida a considerar aquestes xifres amb cautela. Els guanys de competitivitat del factor treball que s'han produït en els últims anys és probable que redueixin l'UCE. També cal esperar que la flexibilització del mercat laboral en països com Espanya o Portugal faciliti la recuperació de l'ocupació. Finalment, el canvi en el model productiu que s'està produint a molts dels països perifèrics, en general amb més pes del sector exportador, també podria modificar l'UCE, tot i que, en aquest cas, l'efecte final és difícilment generalitzable, ja que depèn dels sectors que liderin aquest procés.

En definitiva, sembla que la creació d'ocupació a la zona de l'euro és a prop. Els països del centre, on es preveu que la recuperació guanyi tracció en els pròxims trimestres, haurien de consolidar el bon moment que travessa el mercat laboral. Als països de la perifèria, on la creació d'ocupació és més urgent, s'esperen taxes de creixement al voltant de l'1% per a l'any vinent, un nivell proper a l'UCE històric. Serà, per tant, un bon test per comprovar si les reformes iniciades en els últims anys comencen a donar fruits.

(1) Vegeu «Informe d'ava­­lua­­ció de l'impacte de la reforma laboral» del Mi­nisteri d'Ocupació i Seguretat Social (2013), i De Cea, P. i Dolado, J.J., «Output Growth Thresholds for Job Creation and Unemployment Reduction in Spain» (2013).

(2) Aquests coeficients s'han obtingut després d'estimar la següent re­­gressió amb dades trimestrals entre 1T 2000 i 2T 2013 per a cada país:

rlogOcupaciót = c + a1 rlogPIBt + a2 rlogPIBt-1.

Compartir: