Compartir: 
Recuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda internaRecuperació amb l'impuls de la demanda interna

Acaba la recessió i milloren les perspectives de creixement. En 3T 2013, el PIB va augmentar el 0,1% intertrimestral, la primera taxa de creixement positiva dels dos últims anys. Aquest canvi de tendència va acompanyat per una revisió a l'alça de les perspectives de creixement tant dels principals organismes internacionals com del consens d'analistes. L'OCDE, per exemple, ha millorat sensiblement les previsions de creixement del PIB i ha reduït notablement la taxa d'atur prevista per a enguany i, sobretot, per al 2014. La revisió de les previsions del consens d'analistes durant els últims mesos també ha estat destacable. En concret, la previsió de creixement del PIB per al 2014 ha augmentat en 3 dècimes en els tres últims mesos, fins al 0,5%.

La demanda interna s'afegeix a la recuperació. L'economia espanyola va iniciar el camí cap a la recuperació amb el sector exterior com a únic aliat. No obstant això, finalment, la demanda interna va tenir una contribució positiva al creixement intertrimestral en 3T 2013 (+0,3%), tot i que, en termes interanuals, encara es troba en terreny negatiu. A més a més, aquest canvi va anar acompanyat d'un avanç gens menyspreable del consum de les llars (+0,4% en termes intertrimestrals). Malgrat que es tracta de bones notícies, cal considerar-les amb la màxima cautela. La recuperació del consum de les llars continuarà sent limitada pel procés de despalanquejament i pels avanços que es puguin assolir al mercat laboral, de manera que és molt difícil que, en els pròxims trimestres, es puguin mantenir aquests registres. És probable que aquest repunt sigui conseqüència del canvi de percepció que s'està produint en les perspectives de creixement a curt i a mitjà termini. Això permet que es comencin a prendre decisions de consum que, fins avui, s'havien ajornat per l'elevada incertesa que envoltava l'escenari macroeconòmic.

La inversió guanya pols. Tot i que sol presentar registres més volàtils que el consum, la taxa positiva de creixement de la inversió en 3T també és destacable (el 0,2%). De fet, sorprèn l'evolució de la inversió en béns d'equipament (el 0,8% en 3T 2013), ja que fa tres trimestres que presenta taxes de creixement intertrimestrals positives. A més a més, el ritme d'avanç no ha estat gens menyspreable: de mitjana, la taxa de creixement intertrimestral ha estat de l'1,8%. Això és una mostra que, com a mínim en l'àmbit empresarial, la confiança en la capacitat de recuperació de l'activitat ha millorat de forma notable. A més a més, tot fa pensar que aquesta tendència es mantindrà en els pròxims trimestres. Una bona mostra d'això és l'evolució recent dels índexs PMI, que, tant en manufactures com en serveis, mantenen una tendència clarament positiva i romanen en nivells propers als 50 punts, xifra a partir de la qual se solen registrar taxes de creixement positives.

La bona evolució de les comandes industrials permet ser relativament optimista. Hi ha dos fets destacables: (i) la demanda interna frena la caiguda i (ii) el mercat de la zona de l'euro millora. El primer reafirma el missatge que, pel que sembla, la caiguda de la demanda interna ha tocat fons i podria començar a sumar. La tendència negativa de les comandes de la zona de l'euro es va trencar en 1T 2013 i, de llavors ençà, ha augmentat de forma considerable. Per exemple, al setembre, la variació interanual era del 3,8% (mitjana mòbil de 3 mesos), que cal comparar amb el 2,7% de l'agost.

Les exportacions s'alenteixen. El sector exportador continua sent el motor de la recuperació, però, com ja s'ha assenyalat més amunt, la seva contribució al creixement va disminuir de forma notable en 3T. Durant la primera meitat de l'any, les exportacions de béns van créixer el 8,0% interanual en termes nominals, mentre que, en 3T, han crescut el 4,4%. Cal tenir en compte que aquest menor ritme d'avanç s'ha produït malgrat la millora de les exportacions a la Unió Europea. Un dels principals responsables d'aquest menor augment han estat els EUA. Durant la primera meitat de l'any, les importacions nord-americanes de béns espanyols van créixer el 5,4%, mentre que, en 3T 2013, van caure el 12,0%. Una de les incògnites que s'obre és si aquest 3T ha estat especial o si el potencial de creixement de les exportacions espanyoles és inferior al previst. Un altre canvi de tendència que paga la pena comentar és el de les importacions. En aquest cas, la tendència és la inversa: han deixat de caure tant com en 1T. En particular, en 3T 2013, van disminuir el 0,6%, mentre que, en la primera meitat de l'any, van recular el 3,2%. Una part de la millora és deguda a factors temporals, com l'augment de les vendes d'automòbils, impulsades pel pla PIVE. No obstant això, l'augment de les importacions també obeeix al repunt de la demanda interna. En qualsevol cas, la tendència recent mostrada per les exportacions i per les importacions ens ha obligat a revisar lleugerament a la baixa la previsió de superàvit per compte corrent al final del 2013, de l'1,8% del PIB a l'1,4%.

El sector exterior arrossega el mercat laboral. El sector exterior també ha estat una de les claus de la recuperació de l'ocupació. Per exemple, les indústries amb un percentatge més elevat de vendes a l'exterior han estat les que han generat més ocupació aquest 3T (vegeu el Focus «La internacionalització: una oportunitat per a l'ocupació»). Així mateix, observem un augment de 54.927 afiliats a la Seguretat Social a l'octubre (en relació amb el setembre), malgrat la pèrdua d'afiliats que ha registrat el sector turístic. Aquesta davallada és normal, a causa de l'acabament de la temporada turística, i és similar a la que es produeix cada any. No obstant això, el fet remarcable és el canvi de tendència al sector no turístic, que, en el mes d'octubre, no és gaire habitual que registri una taxa de variació positiva del nombre d'afiliats. De tota manera, hem d'interpretar aquestes dades amb cautela, ja que una part destacable d'aquest augment és deguda a un creixement puntual al sector de l'educació per l'inici del curs escolar.

S'allunya el fantasma de la deflació. La taxa d'inflació va augmentar en 3 dècimes al novembre, fins al 0,2%, i va aparcar, així, les pors a la deflació. El sorprenent creixement negatiu de la inflació de l'octubre (–0,1%) va obrir un debat sobre una possible espiral deflacionista que podria afectar la incipient recuperació de l'economia espanyola. No obstant això, com ja vam avançar el mes passat, la probabilitat que aquest escenari s'acabi materialitzant és, ara com ara, petita. El fort descens que s'ha produït en la taxa d'inflació en els últims mesos respon, en gran part, a factors temporals, com la davallada del preu dels productes energètics. De tota manera, cal destacar que no creiem que la inflació assoleixi ràpidament taxes properes al 2%. La recuperació de la demanda interna serà molt gradual, de manera que la pressió sobre els preus continuarà sent molt tèbia. A més a més, els importants esforços de l'economia espanyola per continuar guanyant competitivitat-preu també donaran marge a la inflació perquè es mantingui en cotes anormalment baixes.

El sector bancari entra en la fase final del programa amb la troica. La taxa de morositat dels bancs espanyols va patir un augment important al setembre: del 12,1% de l'agost, va pujar fins al 12,7% al setembre. Aquest augment es va produir, fonamentalment, per (i) la disminució del crèdit (de manera que va pujar la ràtio) i (ii) la reclassificació d'alguns préstecs per satisfer els nous criteris fixats pel Banc d'Espanya. Aquest segon aspecte és el més important i, atès que es tracta d'una reclassificació puntual, no afectarà la futura evolució de la taxa, de manera que és possible que el ritme d'augment es redueixi de forma considerable en els pròxims mesos. Així mateix, en l'enquesta del Banc d'Espanya a la banca, s'aprecia una millora en les expectatives de concessió de crèdit per a 4T. També aquest mes l'FMI ha publicat l'informe en què valora els progressos del sector bancari. La valoració global és positiva, però l'FMI recorda que és imprescindible tenir un sistema ben capitalitzat per maximitzar la capacitat creditícia de les entitats financeres. Finalment, l'FMI posa deures a la Unió Europea en conjunt. Remarca, de nou, la necessitat d'assolir una Unió Bancària que permeti reduir la fragmentació dels mercats (entre països perifèrics i del nucli) que es va produir arran de la crisi del deute sobirà i que encara persisteix.

La desviació de l'objectiu de dèficit podria ser petita. El dèficit de l'Estat presentava, a l'octubre, uns registres lleugerament més negatius que en el mateix mes de l'any passat. Les CA tampoc no ajusten el dèficit en relació amb els registres de l'any passat, tot i que tampoc no els han empitjorat. En els dos casos, per tant, és probable que es tanqui l'any amb una lleugera desviació de l'objectiu fixat. De tota manera, tant la Seguretat Social com les corporacions locals milloren les previsions, la qual cosa permetrà que la desviació de l'objectiu fixat de dèficit del conjunt de les administracions sigui menor.

Compartir: