Compartir: 
El BCE retalla tipus: encert o precipitació?El BCE retalla tipus: encert o precipitació?

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va acordar retallar el 0,25% els tipus d'interès oficials en la reu­­nió del novembre en contra del pronòstic de la gran ma­­joria d'analistes, que no contemplava una retallada de tipus. Així, el tipus d'interès de referència (refi rate, en an­­glès) se situa en el 0,25%, nou mínim històric. El tipus d'in­­terès de la facilitat marginal de crèdit va ser retallat en el mateixa percentatge, fins al 0,75%, mentre que la remuneració de la facilitat de dipòsit va romandre sense canvis en el 0,0%. La institució va reiterar de nou que «els tipus oficials del BCE romandran en els nivells actuals o més baixos durant un període extens».

La decisió adoptada per l'autoritat monetària de la zona de l'euro està motivada, en gran part, per les recents dades d'inflació observades a la zona de l'euro, és a dir, el creixement dels preus al conjunt de la zona de l'euro va sorprendre en situar-se en el 0,7% interanual a l'octubre, notablement per sota de les previsions i lluny de l'objectiu d'inflació a llarg termini que contempla el banc central en cotes pròximes, tot i que per sota del 2%. El mateix Mario Draghi va declarar que és «probable assistir a un període perllongat d'inflació baixa», que aniria seguit d'una «tendència gradual a l'alça després». Així i tot, la institució mo­netària no tem un escenari de deflació generalitzada i assenyala que les expectatives d'inflació, «a mitjà i a llarg termini, continuen ben ancorades». Tot i que s'han ampliat un any més les subhastes il·limitades de fons a tipus fix fins a la meitat del 2015, mitjançant les operacions principals de finançament amb venciment setmanal (MRO), mensual i trimestral (LTRO), alguns analistes sostenen que l'eventual introducció d'estímuls monetaris addicionals vindria acompanyada de mesures no convencionals més importants: una nova subhasta de liquiditat a molt llarg termini (LTRO), situar la remuneració de la facilitat de dipòsit en terreny negatiu o l'esterilització parcial de les compres d'actius efectuades pel BCE arran de l'aparició de les fortes tensions als mercats de deute perifèrics el 2010.

Més enllà dels tecnicismes inherents a la decisió, la retallada de tipus ha generat diversitat d'opinions entre partidaris i detractors, tot i que hi ha consens a l'hora d'afirmar que la mesura ha estat oportuna i encertada. D'una banda, i en el context actual de recuperació incipient de l'ac­­tivitat de la zona de l'euro, el BCE ha volgut defugir els eventuals riscos que unes taxes d'inflació massa allunyades del seu objectiu a llarg termini representen per una recuperació encara força tèbia. De l'altra, la decisió de re­­córrer a retallades en el tipus rector reforça el compromís de la institució amb l'estratègia de política d'orientació (forward guidance) iniciada al juliol. No obstant això, els detractors assenyalen que, potser, el BCE s'ha precipitat. Argumenten, en primer lloc, que la dada d'inflació de l'octubre pot no tenir prou rellevància per se, de manera que hauria estat desitjable disposar d'informació més com­­pleta sobre aquest tema, que serà publicada al de­­sembre. En segon lloc, tant el marge com l'efectivitat que atorga la política monetària convencional estan molt a prop d'esgotar-se, a causa dels nivells pròxims a zero dels tipus oficials, de manera que la decisió de recórrer a aques­­ta alternativa no és intranscendent.

Per bé que el BCE va manifestar que, si cal, disposa d'«ar­­tilleria addicional», la veritat és que la implementació de noves mesures, com la compra de bons, comporta complexes derivades polítiques, ja que podrien superar el man­­dat únic d'estabilitat de preus del BCE. Sigui com si­­gui, la institució haurà de tenir una cura especial amb la política de comunicació a fi de facilitar una correcta for­­ma­­­­ció en les expectatives dels agents.

Compartir: