Compartir: 
El valor afegit de les exportacionsEl valor afegit de les exportacionsEl valor afegit de les exportacions

Les exportacions han estat una de les claus de la incipient recuperació de l'economia espanyola. Però les estem mesurant correctament?

Quin és el problema? Suposem que és necessari completar tres processos abans de vendre el producte: obtenir recursos primaris, processar-los i fabricar el producte final. Suposem, per exemple, que hi ha quatre països: A, B i C produeixen aquestes activitats i D consumeix el producte final. El país A obté els materials i els ven al país B per 2 euros; el país B processa els materials i els ven al país C per 26 euros; el país C acaba la producció i ven el producte al país D per 72 euros, i el país D el consumeix. En aquest exemple, les exportacions del país C són 72, però el valor afegit és, només, 46 (72 de la venda menys 26 que van afegir els països A i B). Per tant, necessitem utilitzar el va-lor afegit de les exportacions per conèixer millor la importància del sector exterior en l'economia.

L'últim World Investment Report de la UNCTAD calcula, per al 2010, el pes del valor afegit domèstic en les exportacions de cada país. En l'exemple anterior, el percentatge per al país C seria del 63,9% (= 46/72). Com ho fa Espanya en relació amb els principals exportadors del món? El pes del valor afegit domèstic en les exportacions espanyoles és del 72%. És a dir, de cada 100 euros que Espanya ven a l'exterior, 72 són utilitzant treball i capital espanyols i 28 són utilitzant factors estrangers. Espanya està ben situada en relació amb altres exportadors de la Unió Europea. El valor afegit domèstic de les exportacions alemanyes és, només, del 63%; a França, representa el 69%, i, a Itàlia, el 73%. Si ho comparem amb els EUA (el 89%), Espanya ho està fent pitjor. Per tant, té marge de millora. En països exportadors de recursos primaris, el nombre és molt alt per definició (el país A de l'exemple té un percentatge del 100%). Això explica el 86% de l'Aràbia Saudita.

El rànquing és important, però volem veure si podem traduir el bon comportament de les exportacions espanyoles en augments, també, del valor afegit. Les dades de l'OCDE ens permeten fer una primera aproximació entre el 2000 i el 2009 (última data disponible). Cal notar que les exportacions espanyoles de béns i de serveis van créixer menys que les alemanyes. No obstant això, el valor afegit domèstic de les exportacions espanyoles va créixer més que a tots els països seleccionats (també Alemanya). Per tant, d'aquest estudi, podem concloure que la salut del sector exterior és, fins i tot, millor que la que observem amb les dades d'exportacions.

Compartir: