2014: més llum i menys ombra

Contingut disponible en
5 de desembre de 2013

El balanç global del 2013 és positiu, i les perspectives per al 2014, millors. Als EUA, el procés de recuperació s'ha consolidat el 2013 i el debat se centra, ara, en l'inici de la retirada de la política monetària expansiva. La zona de l'euro va un pas per darrere, però els progressos també han estat notables. L'activitat presenta ja taxes de creixement positives i la crisi de deute sobirà, tot i que no s'ha tancat, fa uns mesos que es manté en un revelador segon pla. L'evolució dels emergents, en general, també ha estat favorable, malgrat que, en aquest cas, la sortida de capitals propiciada pel debat sobre l'inici del tapering ha posat al descobert importants vulnerabilitats en alguns d'aquests països.

No obstant això, els riscos es mantenen elevats i vinculats a la gestió de la política econòmica. Una bona part de les posicions que els inversors van desfer en actius emergents han anat a parar a instruments de deute corporatiu d'elevada rendibilitat i reduïda qualitat creditícia. La Fed vigila aquest tema, i meres intervencions verbals poden ser suficients per observar correccions en aquests mercats. A la zona de l'euro, el reforç institucional adquireix, fins i tot, més transcendència, atès l'escenari actual, en què el marge d'actuació de la política monetària convencional disposa de molt poc recorregut addicional.

Els EUA aguanten el pols. El PIB va créixer el 0,7% en taxa intertrimestral, per damunt del que s'esperava i dels registres de 2T. Tot i que la dada va ser positiva, l'excessiu protagonisme d'un component tan volàtil com l'acumulació d'existències i l'expansió modesta del consum privat i de la inversió van generar dubtes sobre quin seria el ritme de creixement en el tram final del 2013. De tota manera, les dades més recents dissipen les pors a un 4T més feble. L'activitat empresarial ha seguit la tònica ascendent a l'octubre i al novembre, i els registres d'ocupació de l'octubre han sorprès a l'alça.

La Xina guanya tracció i ambició reformadora. Les últimes dades d'activitat xineses confirmen que l'economia va recuperant el dinamisme. No obstant això, la novetat més significativa prové de l'àmbit de la reforma econòmica. En la Tercera Sessió Plenària del Partit Comunista, es van anunciar diferents línies d'actuació, que, si es duen a terme plenament, comportaran un major pes de la iniciativa privada. Destaquen la reducció de determinats subsidis que beneficien les empreses públiques, la reforma administrativa i fiscal i un major grau de liberalització. En aquest últim àmbit, es preveu una ampliació de l'obertura a la inversió estrangera i la liberalització del sector financer.

La recuperació de la zona de l'euro continua en marxa, però s'amplien les diferències entre Alemanya i França i Itàlia. Tal com s'esperava, el creixement del PIB de la zona de l'euro es va moderar lleugerament en 3T (el 0,1% intertrimestral, en relació amb el 0,3% de 2T). Això no ha de ser motiu de preocupació, ja que la bona dada de 2T responia, en part, a factors temporals. Un cop descomptats aquests factors, la tendència continua sent positiva. En canvi, cal seguir amb atenció les divergències en la capacitat de creixement dels diferents països que, lentament, es van constatant. Alemanya es reafirma com el motor econòmic; els anomenats països perifèrics, en general, també van pujant al tren de la recuperació. L'altra cara de la moneda són França i Itàlia, països en què s'aprecia un pols de fons més feble: en els dos casos, la reculada del PIB va ser del 0,1% en 3T 2013; a més a més, els indicadors de 4T no anticipen grans millores, i continuen existint dubtes sobre la capacitat de creixement a mitjà termini. La divergència en els patrons de creixement, tot i que no representi un risc a curt termini, podria generar tensions sobre el moment en què caldrà començar a moderar la política monetària expansiva, i amb quina intensitat, qüestió que, previsiblement, es discutirà durant el 2014, en especial arran del tapering.

La demanda interna impulsa la recuperació de l'eco­­no­­mia espanyola. L'economia espanyola va iniciar el camí cap a la recuperació amb el sector exterior com a únic aliat, però, finalment, la demanda interna ha aparegut en escena. En 3T 2013, la seva contribució al creixement, en termes intertrimestrals, va ser de 0,3 p. p. Aquest canvi va ser im­­­pulsat per un avanç gens menyspreable del consum de les llars (el 0,4%) i de la inversió (el 0,2%). Una part del repunt és fruit de la millora de les perspectives de creixement a curt i a mitjà termini, que permet que es comencin a prendre decisions de consum i d'inversió que, fins avui, s'havien ajornat per l'elevada incertesa que envoltava l'escenari macroeconòmic. El contrapunt l'ofereixen les exportacions, que, en 3T, han perdut el vigor exhibit durant el primer semestre. A mesura que la recuperació de la zona de l'euro es vagi consolidant i s'esvaeixin els dubtes sobre els països emergents, el sector exterior hauria de recuperar el protagonisme dels últims anys. Per consolidar el procés de recuperació, però, és imprescindible continuar guanyant competitivitat i finalitzar la implementació de l'agenda de reformes acordada amb Brussel·les.