Compartir: 
La intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuantLa intensitat de la recessió es va atenuant

La intensitat de la recessió es va atenuant. El conjunt d'indicadors, tant d'activitat com de confiança, presenta uns registres lleugerament millors dels que presentava al final del 2012. No obstant això, al març i a l'abril, han perdut el vigor amb què van començar l'any. Això, ara com ara, no és motiu de preocupació, de manera que mantenim la nostra previsió de creixement per al 2013 en el –1,4%, amb un primer semestre en què encara s'anotaran taxes de creixement negatives i una segona part de l'any en què, de forma gradual, s'aniran consolidant els avanços. Aquest escenari és similar al nou quadre de previsions de l'FMI, en què figura una caiguda del PIB de l'1,6% per a enguany i un creixement del 0,7% per al 2014. Així i tot, l'FMI adverteix que, a mitjà termini, els riscos són notables i insisteix especialment en la importància de mantenir al dia l'agenda de reformes estructurals.

En el primer trimestre, la contracció del PIB va ser del 0,5% intertrimestral, 3 dècimes menys que en el trimestre anterior (en línia amb la nostra previsió). Aquesta evolució més favorable és atribuïble, fonamentalment, a la menor reculada de la demanda interna: després d'un quart trimestre molt negatiu per l'avançament de les compres i de la inversió provocat per l'augment de l'IVA al setembre i per la supressió de la paga extraordinària als funcionaris, la demanda interna ha recuperat una mica el terreny perdut. Aquest ajust ha anat acompanyat per una millora de la confiança dels consumidors, que va pujar més de 8 punts, des del mínim de –40 assolit al desembre fins al –31,9 del març.

Els indicadors d'activitat van anar de més a menys en el primer trimestre. Després de les esperançadores pujades experimentades al començament de l'any, al març van desfer una part del camí recorregut. Per exemple, l'índex PMI de gestors de compres del sector manufacturer va arribar als 46,8 punts al febrer i va recular fins als 44,2 punts al març, un valor lleugerament inferior a la mitjana del quart trimestre. El deteriorament és, en gran part, producte dels nous focus d'incertesa provinents d'Itàlia i d'Eslovènia, dos elements que caldria resoldre de forma favorable a curt termini. A Itàlia, Giorgio Napolitano, de 87 anys, ha estat reelegit com a president del país i Enrico Letta ha rebut la difícil tasca de liderar un Govern de consens. No s'esperen grans avanços en l'agenda de reformes que el país transalpí necessita de forma urgent, però el desbloqueig polític hauria de ser suficient perquè cedeixi protagonisme. Pel que fa a Eslovènia, amb un sector bancari públic amb seriosos problemes d'insolvència, és molt probable que hagi de demanar ajuda financera al MEDE a curt termini. Seria sorprenent que es tornessin a repetir els errors comesos en el cas xipriota, de manera que, a priori, no hi ha motius per pensar que això pugui tornar a tensionar els mercats financers.

El mercat laboral presenta una evolució favorable dins la gravetat. En conjunt, el nombre d'ocupats va baixar en 322.300 persones en el primer trimestre, una reculada una mica inferior a la registrada en el mateix període de l'any anterior. És interessant el desglossament entre l'evolució del sector privat i la del sector públic, on l'ajustament va començar més tard i on no hi ha indicis, ara com ara, que hagi tocat fons. Al sector privat, el descens que s'ha produït, tot i ser important, ha estat el menor dels quatre últims anys. La valoració de l'augment del nombre d'aturats, en 237.400 persones, és similar: tot i que no es pot avaluar positivament la xifra, és un dels millors primers trimestres dels sis últims anys. Només en el primer trimestre del 2011 l'augment del nombre d'aturats va ser inferior, malgrat que la diferència és petita. Tant les xifres d'ocupats com les d'aturats, per tant, van acompanyades d'un missatge clau: la recessió encara està present i es fa notar al mercat de treball, però sembla que va perdent força. Una altra dada rellevant de l'EPA ha estat el descens de la població activa, en 85.000 persones, de manera que la taxa d'atur s'ha situat en el 27,2%, 1,1 punts percentuals per damunt del registre del trimestre anterior.

Les expectatives de contractació comencen a recuperar el terreny perdut. Malgrat que s'han mantingut molt febles des que va començar la recessió, en els últims mesos, però, han iniciat una interessant tendència alcista, coherent amb la millora dels indicadors d'activitat. Al sector de la indústria, que és on més van caure, acumulen 7 mesos de recuperació, mentre que, al sector serveis, és un fenomen més recent. Tot i que el ritme al qual estan augmentant sembla una mica lent, si es manté, els indicadors se situarien en terreny positiu al final d'enguany. A curt termini, per tant, sembla difícil que el mercat de treball presenti millores estructurals. Els moviments que observarem en els pròxims trimestres estaran dominats, sobretot, per factors estacionals. Però, si es va confirmant aquest canvi de tendència, l'any vinent podria ser el de l'estabilització del mercat de treball.

El suport de les exportacions cap a fora de la zona de l'euro és clau. El pes de les exportacions espanyoles a la zona de l'euro ha passat d'estar per damunt del 60% a estar per sota del 50% en només vuit anys. El fort ritme de creixement que han mantingut les exportacions ha estat determinant per esmorteir, en part, l'impacte de la recessió (vegeu Focus «Espanya: diversifica i exportaràs», al capítol d'Economia Espanyola del present Informe Mensual). Per això preocupa especialment que els símptomes de feblesa observats en els recents indicadors d'activitat de forma més o menys generalitzada a nivell global es tradueixin en una reducció de les exportacions extracomunitàries. Ara com ara, no hi ha signes que això estigui succeint. De fet, les comandes industrials de fora de la zona de l'euro van augmentar el 14,2% interanual al febrer, un punt més que al gener. El que sí és coneguda és la feblesa de les comandes nacionals i de la resta de països de la zona de l'euro (–9,2% i –2,6% interanual, respectivament), que, ara com ara, continuen sense donar senyals de voler-se recuperar, tot i que haurien de fer-ho aviat si la recuperació va guanyant tracció.

El menor ritme de consolidació fiscal també hi ajudarà. El Govern, amb el suport de la CE i de l'FMI, ha relaxat la via de consolidació fiscal i ha ajornat fins al 2016 la reducció del dèficit per sota del 3% del PIB. Per a enguany, el Programa d'Estabilitat presentat contempla un ajustament del dèficit de 7 dècimes, fins al 6,3% (enfront del 4,5% anterior). Això ha anat acompa­nyat de l'anunci de noves reformes estructurals que pretenen augmentar la capacitat de creixement de l'economia a llarg termini i millorar la sostenibilitat dels comptes públics. Destaquen la desindexació dels salaris a la taxa d'inflació dels ocupats a l'Administració pública, la creació d'un grup de treball per reformar el sistema de pensions i la racionalització de l'administració local. (Vegeu Focus «El ritme de consolidació fiscal es relaxa, l'esforç no», al capítol d'Economia Espanyola del present Informe Mensual, per a una anàlisi més detallada).

El canvi en la política fiscal rep el suport dels mercats. Al final d'abril, el Tresor va col·locar lletres a 3 mesos al tipus d'interès més baix de la sèrie històrica i la prima de risc va baixar dels 300 punts bàsics. A més a més, les expectatives d'una possible retallada del tipus d'interès rector per part del BCE i l'entrada de liquiditat provinent del Japó fan preveure que la millora de les condicions de finançament es mantindrà en els pròxims mesos.

Al sector bancari, la confiança es va consolidant de mica en mica. Al març, els bancs espanyols van reduir la dependència del finançament del BCE fins als 260.000 milions d'euros. La reobertura dels mercats de finançament majorista i els avanços en el procés de sanejament del sector bancari fan preveure que aquesta tendència continuarà en els pròxims mesos. Els dipòsits de les llars i de les empreses en els bancs espanyols es continuen incrementant, amb una preferència pels dipòsits a termini, que han augmentat en 9.000 milions d'euros en els dos primers mesos de l'any. D'aquesta manera, els dipositants busquen una major rendibilitat dels estalvis, que es veu reduïda en un entorn de baixos tipus d'interès i de limitacions, fixades pel Banc d'Espanya, en la remuneració.

L'ajust del crèdit és coherent amb el pols feble de l'economia. El finançament al sector privat va seguir la tendència contractiva al febrer, amb una variació interanual del –5,8%, la qual cosa reflecteix el procés de despalanquejament al qual estan sotmeses les llars i les empreses. Només s'incrementa el finançament al sector públic, amb un creixement, al febrer, del 13,7% inter­anual. La taxa de morositat va recular al febrer fins al 10,4% pel traspàs d'actius a la Sareb per part dels bancs que han rebut ajuts públics.

El crèdit tornarà a fluir a l'economia real a mesura que es consolidi la recuperació econòmica. Ara com ara, la capacitat creditícia del sector bancari continua limitada per l'elevada incertesa, però el sanejament del sector bancari hauria d'ajudar a restituir l'oferta de crèdit en els pròxims trimestres. Més preocupant és l'evolució de la demanda de crèdit, que es continua contraient.

Compartir: