Compartir: 

Les bones dades macroeconòmiques de les economies desenvolupades adquireixen protagonisme. Aquest estiu, a diferència dels dos últims, ha estat marcat per una calma relativa als mercats financers de la zona de l'euro: la prima de risc dels països perifèrics ha assolit mínims dels últims dos anys, gràcies, en part, al repunt del  bund  alemany. Sense cap mena de dubte, la sortida de la recessió de la zona de l'euro hi ha ajudat. El Regne Unit i els Estats Units també confirmen la bona marxa de les seves economies. Però cal no oblidar que la política monetària ultralaxa ha potenciat, en part, aquesta recuperació incipient de les economies desenvolupades.

Als EUA, continua la incertesa sobre quan i a quin ritme la Fed reduirà els estímuls. En principi, la Fed va anunciar un calendari temptatiu per a la reducció del ritme de compra d'actius financers en funció del descens de la taxa d'atur i de l'evolució de la inflació. No obstant això, durant l'estiu, s'han succeït nombroses declaracions, a vegades contradictòries, de diferents membres destacats de la Fed sobre les seves preferències per una retirada més o menys immediata en el temps. Ara com ara, la recuperació de l'economia continua a bon ritme, però les millores al mercat de treball estan trigant més a arribar. El creixement del PIB del 2T ha estat revisat a l'alça, fins a l'1,6% interanual, però la taxa d'atur continua mostrant resistència a reduir-se. El mercat immobiliari també presenta signes de millora, malgrat el repunt dels tipus d'interès hipotecaris.

El Banc d'Anglaterra i el BCE adopten una política de forward guidance i anuncien que els tipus d'interès oficials romandran en els nivells actuals o més baixos durant un període llarg de temps. El Banc d'Anglaterra, seguint l'exemple de la Fed, va una mica més enllà i supedita la política monetària a la reducció de la taxa d'atur per sota del 7%. Fins i tot preveu l'ampliació dels estímuls si les condicions financeres es tornen més restrictives. La nova estratègia del BCE, tot i que menys agressiva, representa un canvi de retòrica important. Fins avui, el BCE s'havia mostrat reticent a comprometre's amb una via predeterminada de tipus d'interès. No obstant això, les dificultats de transmissió de la política monetària a les condicions creditícies d'alguns països de la zona de l'euro l'han dut a utilitzar tots els instruments al seu abast. Ara com ara, els tipus, l'euro i les borses s'han estabilitzat.

Davant el repunt de les tensions financeres i canviàries, els bancs centrals dels països emergents es veuen obligats a actuar. En clar contrast amb les economies desenvolupades, el creixement dels emergents perd tracció. El més preocupant, però, són les turbulències financeres que estan patint: la rendibilitat del deute públic i corporatiu s'ha disparat, les borses s'han desplomat i les monedes s'han depreciat. La causa és comuna: la sortida de capitals. De tota manera, les diferències entre països són importants: els que presenten una major dependència del finançament exterior, com ara el Brasil, l'Índia, Indonèsia, Sud-àfrica i Turquia, pateixen una depreciació més intensa. Tampoc hi ajuda la inestabilitat a Síria, que ha incrementat el preu del petroli, que, si es manté en aquestes cotes, pot afectar negativament la competitivitat dels emergents importadors de cru. Tot plegat ha empès els bancs centrals a adoptar mesures d'urgència per defensar les monedes, apujant tipus o establint controls de capital.

A la zona de l'euro, tot i mantenir un to de fragilitat, l'activitat continua donant senyals d'estabilització. Després de sis trimestres consecutius de contracció, la zona de l'euro va registrar un creixement del 0,3% intertrimestral en el 2T 2013. La millora és generalitzada: Alemanya i França lideren la recuperació (el 0,7% i el 0,5%, respectivament), mentre que, a la perifèria, la recessió continua perdent intensitat. A més a més, els indicadors avançats d'activitat continuen evidenciant que el procés de recuperació continuarà amb pas ferm, amb el suport d'unes condicions financeres més positives i del dinamisme del sector exterior. No obstant això, els riscos es continuen orientant a la baixa pel possible impacte de l'alentiment dels emergents en el sector exportador i per la necessitat de trobar una solució definitiva als problemes dels països perifèrics.

A Espanya, la millora de les perspectives econòmiques no hauria de relaxar el ritme de les reformes. El PIB està a prop d'estabilitzar-se (–0,1% intertrimestral en el 2T 2013) i presenta una composició millor: el suport del sector exterior continua sent clau i la demanda interna mostra signes d'estabilització. Els indicadors d'activitat i de confiança del 3T 2013 auguren la proximitat del retorn a taxes de creixement positives, però modestes. El mercat de treball també emet signes de millora més enllà de la temporada turística: els sectors exportadors comencen a generar ocupació. Per assegurar que aquests incipients senyals encoratjadors es consolidin, l'FMI recomana continuar flexibilitzant el mercat de treball i millorar la competitivitat de les empreses i de l'entorn de negocis. Només així s'assentaran les bases d'una economia moderna amb capacitat de créixer.

Compartir: