Compartir: 
La zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessióLa zona de l'euro abandona la recessió

La zona de l'euro abandona la recessió després d'anotar la primera taxa de creixement intertrimestral positiva des del 3T 2011. L'avanç del PIB del 2T 2013 no va ser menyspreable, concretament del 0,3%, i va ser generalitzat a la majoria de països. Alemanya i França, amb uns avanços del 0,7% i del 0,5%, respectivament, van sorprendre la majoria d'analistes i lideren el procés de recuperació. Als països perifèrics, els registres també van millorar en relació amb els trimestres anteriors. Destaca Portugal, amb un avanç de l'1,1%. En molts casos, les bones dades de creixement són degudes a factors temporals. A Alemanya, per exemple, el mal temps va jugar en contra en el 1T i ara ha tingut un paper destacat en positiu. Per tant, la velocitat de creixement serà, probablement, una mica inferior en els pròxims trimestres, però, de tota manera, sembla que les dinàmiques de fons estan ben canalitzades, i, si no hi ha sorpreses d'última hora, el procés de recuperació hauria de continuar amb pas ferm.

La millora de l'activitat guanya impuls en el 3T. L'índex PMI compost de la zona de l'euro, un dels millors indicadors avançats d'activitat, ha superat la barrera dels 50 punts aquest estiu, xifra a partir de la qual la taxa de creixement del PIB sol ser positiva. La millora és generalitzada en els principals subcomponents de l'índex: el de serveis va arribar als 50 punts a l'agost, i el de manufactures, que ja ho havia fet al juliol, va continuar avançant a l'agost. La millora de l'activitat també està avalada per altres indicadors, com l'índex de producció industrial o l'índex de confiança de la indústria, tots dos amb una clara tendència positiva. No obstant això, les diferències entre països continuen sent molt notables. Alemanya continua destacant en positiu: l'índex PMI, que ja era un dels més elevats de la zona de l'euro, va avançar amb força a l'agost i va anotar el valor més alt dels 7 últims mesos. A França, en canvi, malgrat les bones dades de creixement del 2T, l'evolució dels diferents indicadors d'alta freqüència no permet ser tan optimistes. L'índex PMI, per exemple, va recular a l'agost i continua oferint dubtes sobre la capacitat de recuperació de l'economia francesa.

El consum també s'afegeix al procés de recuperació. Fins ara, el consum ha estat un dels principals frens de l'activitat, amb taxes de creixement clarament inferiors a les del PIB. El 2012, per exemple, el consum de les llars va caure l'1,3%, 0,8 punts percentuals més que el PIB. En aquest sentit, la millora que presenten els diferents indicadors del 2T i del 3T és molt encoratjadora. La tendència positiva iniciada per l'índex de confiança del consumidor des del començament de l'any s'ha consolidat en els últims mesos. Els forts avanços que s'han produït recent­ment han situat l'índex en nivells del juliol del 2011, abans de la recaiguda de la zona de l'euro. Les vendes al detall també il·lustren la millora del consum de les llars, amb un avanç intermensual, de mitjana, del 0,2% durant el 1T de l'any.

La inflació, com el consum, canvia de tendència, però, ara com ara, es manté en nivells moderats. Després d'assolir valors del 3% al final del 2011, la inflació va mantenir una tendència clarament a la baixa fins a l'abril d'enguany, moment en què, amb un registre de l'1,2%, va tocar fons. De llavors ençà, els moviments han estat lleugerament a l'alça i han reflectit, en part, l'incipient canvi de to del consum, però sense que això faci pensar que pugui perillar l'objectiu d'inflació del BCE. A l'agost, la taxa d'inflació per al conjunt de la zona de l'euro es
va situar en l'1,3%. Els riscos a l'alça, però, han augmentat. L'escalada de les tensions polítiques a l'Orient Mitjà i, en par­ticular, a Síria ha apropat el preu del petroli de qualitat Brent als 90 euros per barril. Des del juny, l'augment supera ja el 10%. Naturalment, si aquests registres es consoliden o van a més, això acabarà repercutint en la taxa d'inflació. Precisament, el pic d'inflació del 2011, ja comentat, amb registres que van arribar al 3,0%, va ser propiciat, en gran part, per l'alça del preu del petroli: taxes de variació interanual que van superar, durant diversos mesos, el 30% i que el van situar per damunt dels 90 euros per barril.

El BCE se sent còmode amb els tipus d'interès baixos. En només un any, el gir que ha fet la política monetària ha estat de 180 graus. Malgrat que els símptomes de recaiguda eren evidents a l'abril del 2011, Jean-Claude Trichet, llavors governador de la màxima autoritat monetària, va apujar el tipus d'interès en 0,25 punts bàsics i va repetir l'error comès el 2008. Com era habitual en les seves rodes de premsa, no va donar cap pista sobre el curs que seguiria la política monetària en el futur amb unes paraules, que amb el temps, s'han fet cèlebres: «we never pre-commit». D'ençà que Mario Draghi ha agafat les regnes del BCE, al novembre del 2011, els tipus d'interès han baixat fins a mínims històrics, el tipus REPO es manté en el 0,5%, i ara, a més a més, ha anunciat que els mantindrà en aquest nivell, o fins i tot per sota, durant un període llarg de temps (vegeu Focus «BCE: una "política d'orientació" poc concreta» per a una discussió més extensa).

L'estabilització del mercat laboral reafirma el canvi de to del conjunt de l'economia. La taxa d'atur de la zona de l'euro, que ha augmentat de forma continuada des del 2008 (llevat d'una lleugera disminució en el 1T 2011), s'ha estabilitzat en els últims mesos: s'ha mantingut en el 12,1% del març al juliol. Tot i que encara és aviat per observar reduccions en la taxa d'atur, ja que això, normalment, es produeix quan el creixement econòmic es troba en una fase més avançada, l'índex d'expectatives de contractació del sector industrial mostra ja clars símptomes de millora: al juliol, es va situar en els –10,5 punts, màxim des del juliol del 2012. A més a més, la tendència de l'índex ha estat positiva des de l'inici de l'any i ha augmentat durant els quatre últims mesos. Malgrat que la relació entre l'índex d'expectatives de contractació i la taxa d'atur no és perfecta, la relació entre les dues sèries és molt estreta, de manera que aquests registres són, certament, esperançadors.

Els primers símptomes de millora també arriben al crèdit. L'enquesta trimestral de crèdit bancari del BCE ofereix notícies encoratjadores: la millora de l'oferta de crèdit és generalitzada als diferents sectors de l'economia. Crida l'atenció la millora que s'ha produït en el crèdit al consum, la primera des de l'inici de la recessió. En gran part, això és degut a la disminució de la incertesa macroeconòmica i a la reducció de la volatilitat als mercats financers. Atès que el recorregut a la baixa encara és ampli, cal esperar que, a mesura que aquesta tendència es vagi consolidant, juntament amb la confirmació de la millora de l'activitat, la millora de l'oferta de crèdit també vagi adquirint protagonisme.

El sector exterior, l'aliat fidel de la recuperació. Les dades del compte corrent del 2T 2013 mostren una nova millora del sector exterior. El superàvit de la zona de l'euro continua augmentant, gràcies a l'evolució positiva dels ingressos (1,7% interanual) i a la disminució de les despeses (–2,6%). Una de les claus d'aquesta millora és l'evolució del saldo de béns, que va anotar un màxim històric de 153.000 milions, l'1,6% del PIB, i continua augmentant de forma continuada des del final del 2011 (vegeu Focus «Millora en el compte corrent de la zona de l'euro: cíclica o estructural?» per a una discussió més detallada).

El risc de tempesta s'ha reduït, però encara hi ha núvols a l'horitzó. Les dades de creixement del 2T 2013 han estat millors del que s'esperava, i els indicadors d'activitat i de confiança apunten a la continuïtat d'aquesta millora. No obstant això, els factors que podrien fer que el procés de recuperació torni a descarrilar no són menors. L'impacte que pot tenir la desacceleració dels principals països emergents, com ara el Brasil, la Xina o l'Índia, sobre les exportacions pot no ser menyspreable. Ara com ara, però, les dades de comerç exterior de la zona de l'euro són esperançadores. Malgrat la tendència decreixent que mostra el creixement de les exportacions als principals països emergents, el comerç amb els països desenvolupats comença a guanyar impuls. Això, de moment, permet que, en conjunt, les exportacions mantinguin un bon to. Un altre factor clau serà el resultat de les eleccions federals que se celebraran a Alemanya el 22 de setembre. Segons els diferents sondejos, la victòria de l'actual cancellera, Angela Merkel, sembla molt probable, però el que no està tan clar és si podrà governar mantenint l'actual aliança amb el partit liberal, l'FDP, o si haurà de buscar solucions alternatives. En qualsevol cas, és improbable que el lideratge que Alemanya té en el procés de construcció europeu es dilueixi o canviï de rumb. Finalment, també hem de seguir de prop els progressos que es facin en matèria de política econòmica als països perifèrics. A Itàlia, el nou primer ministre, Enrico Letta, encara ha de demostrar la seva capacitat de lideratge; a Grècia, la possibilitat d'un nou rescat, en lloc de reduir-se, s'ha intensificat; i, a Portugal, la troica, després d'haver suspès la visita del juny, ha de donar el vistiplau als progressos fets en el programa d'ajustaments i de reformes.

Compartir: