Compartir: 
EUA: menys ajust i incertesa fiscal per al 2014EUA: menys ajust i incertesa fiscal per al 2014

El 2014, el creixement econòmic nord-americà rebrà el suport d'una fiscalitat més benigna i més calmada en termes d'incertesa. En particular, l'FMI preveu un ajust fiscal de l'1,1% del PIB el 2014, enfront del 2,6% del 2013. Per la seva banda, els riscos d'un bloqueig polític que impedeixi augmentar el sostre del deute nord-americà (màxim legal de deute que pot contreure l'Estat) s'han reduït davant la millora de la situació pressupostària i el recent acord assolit entre demòcrates i republicans sobre el sequester.

El menor ajust fiscal el 2014 s'explica tant pel costat dels ingressos com de les despeses. Així, pel costat dels ingressos, el 2013, la recaptació impositiva es va inflar per l'efecte puntual que moltes llars amb retribucions elevades, ateses unes condicions que anticipaven desfavorables, van traspassar guanys del 2013 al 2012. Aquest no serà el cas el 2014, ja que les previsions de creixement se situen significativament per damunt de les del 2013 (el 2,9%, enfront de l'1,8%).

Pel costat de les despeses, l'efecte del sequester previst per al 2014 serà inferior al del 2013, tant per les menors reduccions automàtiques previstes com pels compromisos que s'espera que s'assoleixin per suavitzar aquestes reduccions. En aquest sentit, al desembre, el comitè bipartidista, format per líders demòcrates i republicans, va acor­­dar retirar algunes de les retallades automàtiques previstes pel sequester (per un valor de 63.000 milions de dòlars).

A més del menor efecte del sequester el 2014, cal tenir en compte que, el 2013, la reducció de la despesa es va veure afectada per una disminució important en les partides de defensa (del 6,6%) i de prestacions per atur (del 24%), que, en els dos casos, estimem que seran temporals. Finalment, el tancament administratiu que van patir els EUA a l'octubre s'afegeix a l'ajust del 2013, ja que representa una reducció addicional de la despesa pública, que serà compensada, amb tota probabilitat, per un increment de la despesa el 2014. Això podria rebaixar encara més l'ajust estimat per l'FMI per al 2014.

Pel que fa a la incertesa fiscal, el sostre de deute, que no­­més pot ser augmentat amb la conformitat de les dues cambres del Congrés, continua sent un risc que plana so­­bre les finances del país. Aquest límit legal va néixer com un instrument de control de despesa, però el seu augment del 30% del PIB del 1973 al 100% actual genera dubtes sobre la seva utilitat real.

Sense cap mena de dubte, la impossibilitat d'endeutar-se que imposaria el sostre de deute tindria conseqüències més àmplies que el tancament administratiu de l'octubre passat. L'Estat, obligat a mantenir el servei del deute, es veuria obligat a efectuar reduccions dràstiques de despesa. Precisament, el 7 de febrer del 2014, quedarà sense efecte la suspensió del sostre de deute acordat aquest octubre. El Tresor disposa d'un matalàs de 200.000 milions de dòlars, que donaria marge a les arques de l'Estat fins a la meitat de març o, en el millor dels casos, fins al començament d'abril.

Així i tot, la percepció negativa, per part de l'opinió pública, del bloqueig polític que va conduir al shutdown de la tardor redueix de forma significativa la incertesa sobre el sostre de deute. La sorprenent rapidesa amb què el comitè bipartidista va assolir un acord per suspendre el sequester al desembre passat és la millor prova que els partits han entès que, per no ser castigats en els sondejos polítics, han d'actuar amb celeritat i amb determinació.

Compartir: