Compartir: 
Brasil: una recuperació llastadaBrasil: una recuperació llastada

D'acord amb les nostres previsions, el Brasil creixerà el 2,5% el 2014, una millora tènue en relació amb el 2,3% estimat per al 2013. Es tracta d'una reactivació de l'activitat sorprenentment feble, tenint en compte que l'economia mundial millorarà clarament el 2014 i que, al mateix temps, es produiran al país esdeveniments propicis per al creixement, com el Mundial de Futbol (juny-juliol) o les eleccions presidencials i legislatives a l'octubre. Si, a més a més, hi sumem que el país prepara una altra gran fita inversora, els Jocs Olímpics del 2016, l'interrogant que planteja l'es­­cassa embranzida de l'economia brasilera s'accentua.

Una primera resposta convencional és que el creixement potencial del Brasil és més limitat que el d'altres emergents, a causa de les restriccions d'oferta. Certament, es tracta d'un factor que explica que el creixement esperat a llarg termini sigui relativament contingut (de l'ordre del 3% per al 2014-2020, enfront del 4,3% dels grans emergents en conjunt). No obstant això, en clau cíclica, els factors determinants són d'un altre ordre.

Dos desenvolupaments condicionen el panorama del Brasil, un amb caràcter positiu i un altre amb implicacions ne­­gatives. El primer és l'organització dels dos grans esdeveniments en marxa (mundial i jocs olímpics), amb els res­­pectius projectes infraestructurals associats. El segon és la presència de diferents desequilibris macroeconòmics, en particular un dèficit corrent relativament elevat (en el context de les economies emergents) i una inflació ancorada en cotes altes (el 5,9% interanual al desembre). Aquestes febleses són subjacents a les considerables tensions financeres i a la pressió depreciadora sobre la divisa (en relació amb el dòlar, el real es va depreciar el 13% el 2013), que es manifesten des del maig passat, quan la Fed va començar a comunicar els plans sobre el tapering. Així mateix, el banc central ha respost a la combinació de la de­­preciació del real i de les pressions inflacionistes amb un augment del tipus d'interès, del 7,25% de l'abril del 2013 al 10,5% d'enguany.

En termes de composició del creixement, el 2013 es va distingir per la forta embranzida de la inversió (augment del 8% interanual), que va compensar la desacceleració del consum privat (frenat per l'enquistament inflacionista) i l'aportació negativa del sector exterior. Aquest últim as­­pecte deriva de la combinació d'un augment clar de les im­­portacions, que alimenten la demanda d'inversió, i, també, d'una acceleració moderada de les exportacions. Partint d'aquesta situació, de cara al 2014, preveiem un escàs marge de millora en matèria de consum privat, atès el context d'inflació encara alta i d'estabilitat de la taxa d'atur. Més expansiva serà la dinàmica del consum públic, ja que, en any d'eleccions, és habitual una certa acceleració, encara que de moment el déficit públic es manté controlat.

En definitiva, el gros de l'acció quedarà en mans de dos components: la inversió i el sector exterior. Tot i que cal es­­perar que l'esforç d'inversió pública es mantingui en gran part, no es poden esperar grans canvis en matèria d'inversió privada, ins­­tal·lada en una preocupant tendència de fons d'escàs dinamisme. Pel que fa a la demanda externa, preveiem una re­­ducció notable de la seva aportació negativa al creixement. Les exportacions recuperaran una part de l'embranzida absent en anys anteriors, beneficiades, al mateix temps, per la notable depreciació acumulada del real i per les previsions raonablement positives dels principals socis comercials (la Xina i els Estats Units, que representen el 30% de les exportacions brasileres). Així mateix, la me­­nor embranzida de la inversió afavorirà un creixement més contingut de les im­­portacions.

Compartir: