Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Escenaris de futur del saldo comercial espanyolEscenaris de futur del saldo comercial espanyolEscenaris de futur del saldo comercial espanyol

La millora del saldo comercial és un dels exemples més utilitzats a l'hora d'il·lustrar que l'economia espanyola ha corregit, en els últims anys, els seus principals desequilibris macro­econòmics. Un saldo comercial positiu pot ser indicatiu dels guanys de competitivitat que s'han produït i és imprescindible per reduir el deute extern. No obstant això, en els últims mesos, juntament amb la incipient recuperació de la demanda interna, el ritme de millora del saldo comercial ha perdut embranzida i els temors sobre si la correcció de la balança comercial és estructural o simplement cíclica han tornat.

El 60% de la correcció del saldo comercial és resultat de l'augment de les exportacions, mentre que la caiguda de les importacions explica el 40% restant. En principi, que una part considerable d'aquesta correcció sigui fruit de l'evolució positiva del sector exportador dóna marge a un optimisme relatiu, ja que, en el pitjor dels casos, les exportacions podrien deixar de créixer. És difícil imaginar un escenari en què canviïn ràpidament de rumb. El paper que sembla que ha tingut la demanda interna no és menor, però els guanys de competitivitat poden haver reduït el seu contingut importador. Les importacions per consum i inversió interna com proporció de la demanda interna s'han reduït notablement durant els últims anys.

Per determinar amb més precisió el marge més probable en què el saldo comercial es pot moure en els pròxims anys, construïm diferents escenaris. En un primer escenari, assumim que les exportacions només creixeran a mesura que la de­­manda externa creixi (assumim una taxa de creixement igual a la prevista per al PIB dels socis comercials). En aquest cas, la variació anual mitjana, entre el 2014 i el 2018, se­­ria del 2,6%. En el segon escenari, s'assumeix que, a més a més, es manté el ritme de creixement de la quota de mercat de les exportacions dels últims anys. En aquest cas, les exportacions creixerien a una taxa anual del 5,8%. Per a aquest escenari, seria imprescindible el manteniment dels guanys de competitivitat.

Per a les importacions, en un primer escenari, assumim que la demanda interna creixerà, de mitjana, l'1% anual. Aquesta és l'evolució prevista per "la Caixa" Research, molt similar a la del consens d'analistes. En un segon escenari, s'assumeix una recuperació més vigorosa, que permet que la demanda interna assoleixi taxes de creixement com les del període 2001-2004, del 3,9% de mitjana. Cal tenir en compte que, en els dos escenaris, s'assumeix que el contingut importador de la demanda interna es manté constant, quan, de fet, si es continua guanyant competitivitat, és probable que caigui.

L'evolució que tindria el saldo comercial en el pitjor i en el millor dels casos s'observa a l'últim gràfic. Sembla difícil que el saldo comercial es deteriori de forma significativa en els pròxims anys, però, perquè continuï millorant, és imprescindible continuar guanyant competitivitat.

Compartir: