Compartir: 
Els sistemes de pagament: una infraestructura clau per al desenvolupament econòmicEls sistemes de pagament: una infraestructura clau per al desenvolupament econòmic

El 1328, el papa Joan XXII va enviar 60.000 florins en monedes de Roma a Llombardia. Malgrat disposar d'una escorta de 150 homes, l'expedició va caure en una emboscada i la meitat del tresor va ser robat. Molts anys després, entre el 1567 i el 1632, Madrid va remetre amb èxit 500 milions de florins als Països Baixos. És a dir, una quantitat molt superior, mitjançant pagaments recurrents i a més distància, tot plegat incorrent en costos més baixos i corrent menys riscos. Com va ser possible aquella evolució? Fonamentalment, gràcies al fet que un instrument de pagament ja existent durant la Baixa Edat Mitjana, la lletra de canvi, es va integrar en un conjunt més ampli d'institucions i de relacions entre agents econòmics. En altres paraules, perquè es va desenvolupar un sistema de pagament, entès com el conjunt d'infraestructures financeres, legals i institucionals que fa possible les transaccions monetàries entre els diferents agents econòmics. La universalització d'aquest sistema va ser fonamental per mobilitzar globalment els recursos financers i per sufragar la revolució comercial de la Baixa Edat Mitjana i del Renaixement.

Aquesta visió històrica ens recorda la importància de les innovacions financeres i, més concretament, del progrés dels sistemes de pagament en la modernització econòmica. No obstant això, malgrat que la relació entre disposar de sistemes de pagament eficients i el desenvolupament econòmic sembla intuïtiva i òbvia, el fet que, en els últims anys, hagin aparegut nous mitjans amb un elevat contingut tecnològic (banca on-line, dispositius mòbils, etc.) ha revitalitzat la discussió i l'anàlisi dels beneficis agregats, privats i socials, que generen. Com també ha fet necessari tornar a analitzar el sentit de la causalitat entre sistemes de pagament i desenvolupament econòmic: la millora dels sistemes de pagament impacta en el desenvolupament econòmic o és aquest desenvolupament el que força la modernització del sistemes de pagament?

Per revisar la qüestió, cal partir d'una primera gran distinció entre els sistemes de pagament en funció dels actors involucrats: l'institucional i el detallista o retail. El primer està format, principalment, per transaccions de gran envergadura entre institucions financeres i bancs centrals. Per la seva banda, el sistema de pagament minorista facilita les transaccions monetàries que efectuen els particulars i les empreses mitjançant els principals instruments de pagament: efectiu, xecs, targetes de crèdit i de dèbit, transferències bancàries, dèbit automàtic (principalment, domiciliacions bancàries) i, més recentment, a través d'Internet, en especial des d'aplicatius mòbils.

Si centrem l'atenció en el sistema de pagament minorista, l'evidència empírica apunta cap a una relació positiva entre el nivell de desenvolupament i la qualitat d'un determinat sistema de pagament, d'una banda, i el creixement econòmic, de l'altra. Més específicament, diversos estudis han analitzat l'impacte econòmic en tres col·lectius d'agents: consumidors, empreses i banca. Pel que fa als consumidors, millorar l'eficàcia i l'eficiència dels instruments de pagament influeix de forma directa en els hàbits de consum dels individus. Disposar d'una estructura de pagaments àmplia, eficient i segura dinamitza el comerç de béns i serveis i altres transaccions entre individus, ja que afavoreix la mobilització de recursos monetaris d'una forma ràpida i barata i potencia la confiança del consumidor. Addicionalment, l'accés al recurs del crèdit per a l'adquisició de béns i serveis permet distribuir les fluctuacions del consum dels individus al llarg del temps, la qual cosa, al seu torn, redunda en una millora en les decisions de despesa del consumidor. Les estimacions de Hasan, De Renzis i Schmiedel(1) per al conjunt dels països de la Unió Europea mostren que, controlant per endogeneïtat, els mètodes de pagament electrònics són els que tenen un efecte més gran sobre el nivell de renda, a una distància considerable d'instruments de pagament alternatius, com l'efectiu o els xecs bancaris. Aquestes estimacions avalen que el sentit de la causalitat és el primer dels esmentats anteriorment: la millora dels sistemes de pagament redunda en un desenvolupament econòmic més gran.

El sector empresarial, per la seva banda, es beneficia d'un sistema de pagament eficient, ja que hi ha més consumidors que disposen de diferents alternatives de pagament ràpides, segures i eficients, la qual cosa, al seu torn, afavoreix la inversió empresarial i, en última instància, el creixement econòmic. Finalment, un element crucial és el paper que les entitats bancàries exerceixen en tot el procés, atès que són els principals proveïdors de mètodes i de plataformes de pagament. La relació entre l'adopció de nous instruments de pagament i el seu impacte sobre les tasques del sector bancari ha atret l'atenció d'un gran nombre d'economistes de diverses disciplines, com la macroeconomia, la política monetària, les finances o la banca. En aquest últim àmbit, es destaca que la modernització dels canals de pagament comporta guanys notables en termes de productivitat i d'eficiència: molts dels costos derivats dels serveis operatius més recurrents disminueixen amb la introducció d'innovacions tècniques, la qual cosa permet explotar les economies d'escala.(2) Paral·lelament, les millores en l'eficiència operativa de les institucions financeres alliberen recursos que poden ser destinats a augmentar l'activitat comercial i, conseqüentment, a afavorir la inversió empresarial i el creixement en general.(3)

Tot i que la relació entre la modernitat dels sistemes de pagament i el desenvolupament econòmic és, en termes generals, positiva, convé recordar que el ple aprofitament del seu potencial dependrà de forma crítica de factors de naturalesa molt diversa, com, per exemple, el nivell de desenvolupament d'un determinat país, el moment en què es trobi del cicle econòmic,(4) el grau d'aprofundiment i de sofisticació del sistema financer i dels mercats de capitals o la qualitat de les institucions jurídiques i governamentals, entre d'altres. En aquest sentit, l'estudi de Hasan, De Renzis i Schmiedel posa de manifest dues troballes importants: (i) és als països emergents o en transició (com Bulgària, Romania o Polònia) on s'observa un major impacte sobre el consum agregat i el PIB derivat de la utilització de mètodes de pagament electrònics; (ii) el segment dels béns de consum d'oci és el que reacciona més a un augment en l'ús d'instruments de pagament com targetes i dispositius mòbils. De forma similar, i a diferència dels països del bloc desenvolupat, les economies emergents mostren una elevada propensió a utilitzar mitjans de pagament tradicionals, com l'efectiu o els xecs. Alguns economistes, com Callat, Hromcova i Utrero,(5) argumenten que això és degut, en bona part, als elevats costos d'intermediació de la banca i a l'escassa acumulació de capital humà necessària per desenvolupar i difondre les noves tecnologies. En suma, els efectes positius associats a la modernització i a la varietat dels sistemes i dels instruments de pagament redunden en nivells més elevats de consum i d'inversió, la qual cosa afavoreix el desenvolupament i el creixement econòmics. Va succeir en els temps llunyans de l'Edat mitjana a unes poques ciutats europees, es continua produint als països avançats i es repetirà a les economies emergents a mesura que es dotin de les condicions mínimes necessàries.

Àlex Ruiz i Carlos Martínez Sarnago

Departaments d'Economia Internacional i de Mercats Financers, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

(1) Hasan, De Renzis i Schmiedel, «Retail Payments and the Real Economy», Banc Central Europeu, 2013.

(2) Vegeu Hasan, Koetter i Wedow, «Regional Growth and Finance in Europe: Is There a Quality Effect of Bank Efficiency», Journal of Banking and Finance, vol. 33, 2009.

(3) En particular, vegeu Berger, «The Economic Effects of Technological Progress: Evidence from the Banking Industry», Journal of Money, Credit and Banking, 2003. Hasan, Schmiedel i Song, «Return from Retail Banking and Payments», Journal of Financial Services Research, 2012.

(4) Vegeu J. Gual, «El carácter procíclico del sistema financiero», Revista de Estabilidad Financiera, Banc d'Espanya, núm. 16, 2009.

(5) Vegeu Callat, Hromcova i Utrero, «Cash, Paper-based and Electronic Payments: a Theroretical Approach», 2009, per a l'aproximació d'un model teòric d'equilibri amb diversos instruments de pagament: els costos d'oportunitat que han d'afrontar els consumidors condicionen l'ús de les diverses alternatives de pagament.

Compartir: