Compartir: 
Bitcoin: bombolla especulativa o moneda del futur?

Són setmanes complicades per al bitcoin, la moneda virtual creada l'any 2009 per un programador anònim conegut pel pseudònim de Satoshi Nakamoto. La principal característica d'aquesta moneda és el sistema de pagament peer-to-peer (usuari a usuari, sense intermediaris), basat en un programari de codi obert administrat per una comunitat de voluntaris. No existeix una autoritat ni bancs centrals que gestionin el sistema ni ningú que en sigui el propietari. La seva acceptació com a mitjà de pagament dependrà, en última instància, de la confiança que generi la moneda. La seva seguretat, però, ha estat qüestionada arran de la desaparició d'MtGox, fins ara la principal plataforma d'intercanvi i custòdia de bitcoins, víctima d'un robatori massiu per part de hackers.

Operar amb bitcoins requereix que les dues parts d'una transacció disposin de comptes Bitcoin, anomenades bitcoin wallets. Per transferir la moneda, el venedor ha de proporcionar la clau al comprador, el qual li remet els bitcoins utilitzant un aplicatiu del programari. La xarxa d'usuaris de Bitcoin posa a disposició del sistema el poder de computació dels seus ordinadors per verificar que el venedor sigui el propietari legítim dels bitcoins transferits i per anotar la transacció efectuada en un registre. Aquest procés, que pretén garantir la seguretat del sistema, requereix trobar la solució a un complex problema matemàtic i pot ocupar des d'un minut fins a una hora per a transaccions de volum molt elevat. Els usuaris que contribueixen a la resolució d'aquest problema són recompensats amb nous bitcoins (en el que s'anomena «mineria digital»).

També és possible adquirir bitcoins mitjançant les diverses plataformes d'intercanvi existents i que operen en temps real. Després del fulminant tancament d'MtGox, Bitstamp s'ha erigit en la plataforma més popular de custòdia i intercanvi de bitcoins per altres monedes.

Una moneda virtual com el bitcoin pot comportar diversos avantatges. En primer lloc, els baixos costos de transacció en comparació amb les comissions en els pagaments amb targetes de crèdit o amb els costos associats a una transferència bancària. No obstant això, la seguretat que ofereix el sistema Bitcoin encara no és comparable amb la dels sistemes de pagament tradicionals (és un sistema més vulnerable, per exemple, al robatori a través d'atacs informàtics). Altres característiques valorades pels usuaris (en especial, pels que es dediquen a activitats il·legals) és que les transaccions siguin gairebé anònimes i que no sigui necessari compartir números de compte bancari o dades d'una targeta de crèdit. A més a més, els usuaris tenen la possibilitat de generar múltiples direccions Bitcoin per diferenciar i per aïllar cada transacció. Finalment, un altre dels atractius del sistema és que ha estat dissenyat de manera que l'oferta de bitcoins (nombre total d'unitats en circulació) creixerà a un ritme predeterminat fins a assolir un màxim de 21 milions (l'oferta actual és de 12,3 milions d'unitats). Aquest compromís de limitar l'oferta de moneda en circulació, que contrasta amb la pràctica dels bancs centrals, que augmenten de forma continuada l'oferta monetària, pretén ancorar el valor de la moneda a llarg termini i, d'aquesta manera, fomentar el seu paper com a reserva de valor i el seu ús com a mitjà d'intercanvi.

L'ús del bitcoin com a mitjà d'intercanvi és encara molt limitat. En l'actualitat, es realitzen, de mitjana, unes 42 transaccions per minut (Visa en du a terme més de 165.000 per minut). Així i tot, la cotització del bitcoin va augmentar de forma espectacular durant l'any 2013, amb una gran volatilitat associada: des de 10 dòlars/BTC fins a més de 1.200 dòlars/BTC. Actualment, després dels atacs patits per part de hackers en algunes de les plataformes d'intercanvi de bitcoins i del tancament d'MtGox, la cotització se situa lleugerament per sota dels 550 dòlars/BTC. La primera transacció amb bitcoins es va realitzar l'any 2010: dues pizzes per 10.000 BTC. El preu d'aquestes pizzes a la cotització actual del bitcoin s'aproparia als 5,5 milions de dòlars.

La cotització del bitcoin reflecteix, fonamentalment, l'especulació sobre el seu valor futur. Com qualsevol moneda fiduciària (aquella que no té el suport de metalls preciosos), el bitcoin tindrà valor a llarg termini, a mesura que sigui acceptat com a mitjà d'intercanvi i de reserva de valor. Com més gran sigui l'acceptació, més tendirà a valer (en el seu equivalent en dòlars o en euros), atesa una quantitat de bitcoins en circulació. Però el grau d'acceptació futur és una gran incògnita. La forta volatilitat de la seva cotització reflecteix, en bona part, els canvis en la percepció sobre aquest grau d'acceptació. El dia que Ben Bernanke, per exemple, va declarar al Senat dels Estats Units que el bitcoin podia ser una promesa de futur, la seva cotització es va disparar per damunt dels 1.000 dòlars. Dies més tard, quan les autoritats xineses van prohibir als bancs d'aquest país processar pagaments en bitcoins, la seva cotització es va desplomar per sota dels 600 dòlars. Les prohibicions per part de Tailàndia i de Corea d'utilitzar el bitcoin en aquests països també van provocar, en el seu moment, un efecte advers sobre la seva cotització.

Més recentment, els atacs patits per algunes plataformes d'intercanvi de bitcoins han provocat la suspensió dels reemborsaments en tres plataformes d'intercanvi (MtGox, Bitstamp i BTC-e) i la caiguda de la cotització des dels 900 dòlars/BTC fins als 550 dòlars/BTC. L'operativa a Bitstamp i a BTC-e es va recuperar amb normalitat als pocs dies de la seva suspensió, però MtGox ha tancat la seva operativa de forma indefinida i ha deixat atrapats centenars de milers d'usuaris, que disposaven d'uns 744.000 bitcoins a la plataforma, equivalents a més de 400 milions de dòlars a la cotització actual.

A més de la vulnerabilitat al robatori informàtic, el bitcoin té un desavantatge important en relació amb altres monedes fiduciàries: ningú no està obligat, per llei, a acceptar-lo. És a dir, no és de curs legal i no té el suport d'un Estat que l'hagi declarat acceptable com a mitjà de canvi i com a forma legal de cancel·lar deutes (inclòs el pagament d'impostos). D'altra banda, el bitcoin també està subjecte a la competència d'altres monedes virtuals. Aquestes monedes semblen destinades a adquirir més protagonisme, atesos el progressiu augment de l'ús d'Internet i de les xarxes socials, el volum creixent de comerç electrònic i la proliferació de béns digitals.

És possible que les entitats financeres tradicionals i les grans empreses tecnològiques vulguin introduir els seus propis sistemes de monedes virtuals. Perquè aquests sistemes puguin aconseguir una acceptació generalitzada, hauran de tenir algunes de les principals virtuts del bitcoin (mitjà de canvi àgil i amb baixos costos de transacció) i generar prou confiança perquè el tipus de canvi en relació amb les divises de curs legal mantingui una certa estabilitat. Aquests sistemes, potencialment més segurs, ràpids i amb costos més baixos de transacció (pel menor consum d'energia o de memòria informàtica), i que permetrien inspirar més confiança, es podrien imposar i provocar un enfonsament del valor dels bitcoins en circulació. Seran una prova de foc per als bitcoins, tant i cotitzen a 1.000 dòlars com a 100.

Antonio Escoda

Departament d'Anàlisi Econòmica, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

Compartir: