Compartir: 
Janet Yellen: relleu continuista?

Fa uns dies, vam ser testimonis de la primera declaració de Janet Yellen, la nova presidenta de la Reserva Federal (Fed), davant el Congrés dels EUA. El missatge continuista amb el llegat de Ben Bernanke que es va desprendre de les seves paraules, sobretot en matèria de tipus, va ser acollit de forma positiva pels inversors i es va reflectir amb pujades a les borses. No obstant això, i malgrat que els dos dignataris hagin donat suport de manera incondicional a la major expansió monetària en la història de la Fed, el relleu es produeix en un context econòmic que no s'havia donat sota el mandat de Bernanke.

L'economia nord-americana es troba en un punt d'inflexió (de la crisi a la recuperació), la solidesa del qual pot generar diversitat d'opinions al si de la Fed. Durant els temps excepcionals de crisi viscuts, la major part de dirigents dels bancs centrals s'han decantat per un modus operandi dovish (da­­vant el mateix escenari, més inclinat a relaxar o menys orien­­tat a restringir), en lloc de hawkish (el contrari de l'an­­terior). Però, amb la millora gradual de l'economia, els diferents dirigents de la Fed reprendran el perfil més autèntic (dovish o hawkish, cadascú el seu), i és aquí quan veurem el tarannà i la capacitat de Yellen. Consensuar opinions dins la Fed i convèncer els mercats de la lògica de l'ano­­me­­nada «estratègia de sortida» que seguirà l'organisme en els pròxims temps seran els principals reptes per a la primera dona que presideix la centenària institució.

Sens dubte, no serà una tasca fàcil. Al juny del 2013, el simple anunci del possible inici del tapering (disminució en el ritme de compra d'actius) va causar molta revolada als mercats, en especial als emergents, les divises dels quals van patir greus devaluacions. I, malgrat que el veritable inici del tapering al desembre del 2013, encara sota la presidència de Bernanke, no va ocasionar la mateixa agitació, el gros de les actuacions de sortida recauran sobre el mandat de Yellen i és una incògnita el seu impacte als mercats.

La clau per evitar un excés de volatilitat als mercats rau en la política de comunicació (forward policy guidance), que haurà de ser la pedra angular del replegament de la política monetària ultralaxa dels últims anys. En aquest sentit, el nomenament de Janet Yellen ha estat un encert, ja que és una defensora a ultrança de la necessitat de millorar i d'innovar en l'estratègia de comunicació de la Fed. El 2010, va ser nomenada presidenta del subcomitè de comunicacions del Federal Open Market Committee (FOMC), estrenat poc abans, i, al gener del 2012, es presentava, per primera vegada, l'Statement of Longer-run Goals and Policy Strategy, que va representar un pas enorme en matèria de transparència d'objectius i estratègies. En paraules de la mateixa Yellen, «[...] una comunicació clara és una eina vital per augmentar l'eficàcia i la fiabilitat de la política monetària.»

No obstant això, aquesta claredat que exalta la nova presidenta va quedar una mica enterbolida per la seva intervenció davant el Congrés (el mateix li va succeir a Mark Carney, governador del Banc d'Anglaterra). Tot i que la vin­­cu­­lació del final de la política acomodatícia a l'evolució d'unes poques variables de l'economia real (taxa d'atur i in­­flació a mitjà termini) ha re­­sultat efectiva mentre l'eco­­nomia no s'enlairava, la mi­­llora progressiva del pols eco­­nò­­mic ha posat en evidència que la reactivació no sempre es manifesta de manera integral. Així, mentre que la taxa d'atur ha millorat de forma regular i s'ha apropat molt a l'ob­­jectiu fixat per la Fed (el 6,5%), la recuperació del mercat de treball encara és, se­­gons Yellen, «incompleta».

Els futurs documents i intervencions de l'autoritat mo­­ne­­tà­­­ria nord-americana aclariran què significa «incompleta» i quines conseqüències tindrà sobre l'inici de les pujades en el tipus d'interès oficial, més encara si la inflació es desmarca de l'objectiu del 2%. Ara com ara, només podem especular sobre l'evolució de la seva política de comunicació, però preveiem millores substancials gràcies al guiat­­ge expert de Yellen. Un guiatge que esperem que si­­gui estricte quan calgui, al contrari del que suposen els seus detractors.

És una realitat complexa, la política d'orientació haurà de millorar si vol continuar sent efectiva. Els mercats han d'en­­tendre-la amb claredat i creure-hi. En particular, és crí­­tic que no existeixi la sensació que la Fed ajusta a la seva conveniència els determinants de les seves decisions de política monetària.

Compartir: