Compartir: 
Els fluxos de capital cap a les economies emergents capegen el temporalEls fluxos de capital cap a les economies emergents capegen el temporal

Els mercats financers dels països emergents travessen una època d'inestabilitat que es va iniciar a la primavera del 2013, quan la Fed va anunciar la intenció de començar a normalitzar la política monetària. Aquella primera sacsejada va ser intensa i es va manifestar en forma d'una sortida sobtada dels fluxos de capital de caràcter més curtterminista i de la consegüent depreciació de les divises. Entre el gener i el febrer d'enguany, ha tingut lloc un segon episodi, desencadenat per la devaluació del peso argentí. Aquesta vegada, el balanç de danys ha estat notablement menor, tant en termes de magnitud de les depreciacions com en l'abast geogràfic. Segons el nostre parer, aquesta pauta de comportament (que ens allunya d'una espiral de crisi com la que va tenir lloc en la dècada dels noranta) és raonable, ateses les perspectives que considerem per als principals factors en lliça. Tres elements haurien de propiciar la recuperació de l'estabilitat. Primer, que el tapering de la Fed tiri endavant de manera gradual. Segon, que les economies emergents avancin en l'ajust dels desequilibris i en la reactivació posterior de la demanda. Tercer, que els diferents grups d'inversors calmin els nervis i puguin discernir l'atractiva combinació rendibilitat-risc que, a llarg termini, presenten la majoria de països emergents.

En aquest sentit, l'anàlisi que acaba d'elaborar l'Institute for International Finance, una entitat de referència en l'es­­tudi de la relació entre els fluxos de capital internacionals i els mercats emergents, és encoratjadora. Després d'e­­xa­­mi­­nar, país per país, el detall dels moviments per tipus d'ins­­trument i d'inversor, el seu diagnòstic indica que no es­­tem assistint a un èxode massiu i sostingut, sinó a epi­­so­­dis de vendes selectives per part d'inversors oportunistes o curtterministes.

En concret, l'IIF identifica el major focus de pressió venedora, durant aquests últims mesos, en els inversors retail del mercat de bons. Això ha estat el contrapunt del que havia succeït durant el 2011-2012, quan, atès el baix nivell dels tipus d'interès als països avançats, nombrosos inversors particulars es van animar a provar una classe d'actius poc coneguda: els bons sobirans i corporatius emergents. Amb els primers contratemps, van sucumbir a la temptació venedora. En canvi, el comportament dels inversors ins­­titucionals (com, per exemple, els fons de pensions) ha estat molt més estable. Així mateix, altres fonts de fi­­nan­­ça­­ment de gran significació, com la inversió directa en ac­­cions i els préstecs bancaris, també s'han mantingut en­­co­­miablemente ferms.

Pel que fa a les projeccions, l'IIF estima que el total agregat de les entrades netes de capital no baixarà gaire i podria estar tocant fons precisament ara, entre el final del 2013 i el començament del 2014. La recuperació serà gradual, però suficient per tornar a xifres properes als màxims històrics, ja el 2015. Una advertència important: la discriminació que els inversors ja han començat a mostrar entre regions i països (en funció de les vulnerabilitats i de les mesures correctores) continuarà sent una nota distintiva en relació amb els cicles anteriors. L'Àsia oriental és la que presenta perspectives més positives, seguida de l'Europa de l'Est. A l'Amèrica Llatina, les condicions s'han deteriorat per les tensions inflacionistes del Brasil i per la inestabilitat argentina.

Compartir: