Compartir: 
Una recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre païsosUna recuperació menys desigual entre països

L'activitat de la zona de l'euro manté la tònica ascendent el 2014, amb un avanç més equilibrat entre països. El predomini de notícies més positives durant els últims mesos ha dut la CE a revisar lleugerament a l'alça les previsions de creixement de la zona de l'euro per al 2014 i el 2015. Després de dos anys de contracció, és encoratjador que les expectatives de creixement per al conjunt del 2013 assoleixin l'1,2%. Enguany, s'espera que el consum privat i la inversió juguin un paper més important, la qual cosa reduirà la dependència que la reactivació de l'eco­­no­­mia ha exercit, fins ara, sobre el comportament del sector exterior. No obstant això, el 2014, el creixement sostingut només està garantit si es continua amb fermesa el procés de reformes, sobretot als països de la perifèria, i si la unió bancària, crucial per reduir la fragmentació financera entre països, s'implementa de forma eficient i sense contratemps.

Torna el creixement als països més vulnerables. Tal com s'es­­pe­­rava, el creixement del PIB de la zona de l'euro es va accelerar lleugerament en el 4T 2013 (el 0,3% intertrimestral, enfront del 0,1% del 3T). Aquest avanç situa el creixement del conjunt de l'any en el –0,4% i mostra que la recuperació està encarrilada. Més enllà de la bona notícia que representa la confirmació del retorn al creixement econòmic, és important que la inten­­sificació del ritme d'avanç hagi estat generalitzada. Alemanya va liderar la millora amb un augment del PIB del 0,4% intertrimestral, acompanyada també per França, que, malgrat les vacil·lacions dels indicadors d'activitat al final de l'any passat, va avançar el 0,3%. Així mateix, les dades confirmen que la recuperació s'estén a altres països, com Portugal, Espanya i Itàlia, que també han registrat taxes de creixement del PIB positives en el 4T 2013, del 0,5%, del 0,2% i del 0,1%, respectivament.

La perifèria dóna suport a la millora de la confiança a la zona de l'euro. L'índex de sentiment econòmic que elabora la Comissió Europea va continuar avançant al febrer i es va situar en els 101,2 punts. La contribució dels països de la perifèria a aquesta millora va ser especialment notable. De mitjana, en els tres últims mesos, fins al febrer, aquest índex va augmentar en 1,3 punts a la perifèria (Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal), mentre que l'increment als països del nucli va ser menor, de 0,4 punts. Per tant, tot i que, als països del centre, la confiança es manté en nivells més elevats, sembla que els països més vulnerables recuperen el terreny perdut, la qual cosa suggereix que les di­­ferències en el ritme de recuperació entre els dos grups s'aniran reduint de forma progressiva. Malgrat tot, aquest major dinamisme de la perifèria no està lliure de riscos, com, per exemple, la crisi política que viu una vegada més Itàlia després de la dimissió del primer ministre, Enrico Letta, que ha estat reemplaçat per Matteo Renzi, que, en principi, defensa la implementació d'una profunda agenda reformista. Ara com ara, la reacció dels mercats ha estat força limitada, i caldrà esperar per veure si és capaç d'instaurar l'estabilitat política, condició indispensable per dur a terme les reformes necessàries per impulsar l'eco­­nomia.

La zona de l'euro consolida la recuperació en el 1T 2014. El lleuger descens al febrer de l'índex de gestors de compres de manufactures (PMI), dels 54,0 punts als 53,0, no desdibuixa la tendència positiva dels últims mesos, coherent amb un nou avanç del PIB durant el 1T d'enguany. No obstant això, les di­­fe­­rències entre els principals països de la zona de l'euro continuen sent notables: l'índex es troba en els 54,7 punts a Alema­­nya, clarament en zona expansiva, mentre que, a França, pre­­senta un valor substancialment inferior, de 48,5 punts. Per tant, les diferències entre les dues economies més grans de la zona de l'euro continuen sent importants, la qual cosa confirma, de nou, la solidesa de l'economia germànica i manté els dub­­tes sobre la capacitat de recuperació de l'activitat gal·la. No sorprèn, per tant, que la CE estimi un creixement per a Alema­­nya de l'1,8% en 2014, clarament superior a la taxa prevista per a França, de l'1,0%.

Alemanya lidera la recuperació. El creixement del PIB germànic es va accelerar lleugerament en el 4T 2013 (el 0,4% intertrimestral, enfront de 0,3% del 3T), la qual cosa situa l'avanç en el 0,4% per al conjunt de l'any 2013. El creixement anual va ser impulsat pel consum privat i per la despesa pública, mentre que la inversió i el sector exterior hi van contribuir negativament. Per bé que, en els últims anys, les taxes de creixement no són gaire diferents de les registrades durant els anys previs a la crisi, els elements que les sustenten sí han canviat: sembla que les demandes interna i externa han intercanviat els papers (vegeu el Focus «El recorregut de la demanda interna alemanya», que s'inclou en aquest mateix número de l'Informe Mensual). A més a més, s'espera que el creixement econòmic d'enguany continuï impulsat per la demanda interna. Les condicions de finançament més favorables i la menor incertesa haurien de conduir a una recuperació gradual de la inversió en equipament, que va decebre una mica en els resultats del 2012 i del 2013. Mentrestant, les baixes taxes d'interès i un mercat laboral robust donaran encara més suport al consum privat i a la inversió en habitatge. Pel que fa a la situació dels comptes públics, es mantindran equilibrats, la qual cosa permetrà que la ràtio del deute públic sobre el PIB baixi de forma gradual.

Millora generalitzada de la confiança del consumidor a la perifèria, tot i que a diferents ritmes i nivells. De mitjana, els avanços dels tres últims mesos fins al febrer del 2014 han estat notables a Irlanda, Espanya i Portugal, de 2,7, 1,9 i 3,2 punts, respectivament. El bon comportament recent d'aquest indicador a Irlanda el diferencia clarament de la resta dels països de la perifèria, tot i que també és molt destacable la recuperació de la confiança dels consumidors portuguesos. En canvi, les xifres mostren que, a Grècia, la situació no acaba de remuntar. S'es­­pe­­ra que aquesta millora de la confiança al conjunt de la perifèria animi el consum de les famílies en els pròxims mesos. En efecte, més enllà dels moviments erràtics a curt termini (+0,8% i –0,7% interanual al novembre i al desembre, respectivament), la sèrie de les vendes al detall de la zona de l'euro continua exhibint una tendència a l'alça.

Els avanços al mercat laboral donaran suport al consum privat. La recuperació de l'activitat econòmica a la zona de l'euro tindrà un impacte positiu en la generació d'ocupació el 2014. No obstant això, l'augment de les hores treballades per treballador que, previsiblement, ha de tenir lloc (es troba per sota de la mitjana històrica) esmorteirà l'impacte sobre la creació d'ocupació. En qualsevol cas, la majoria d'índexs d'expectatives de creació d'ocupació per als tres pròxims mesos mantenen una tendència clarament positiva. De nou, el paper d'Alemanya ha estat crucial en l'evolució més favorable de les expectatives de contractació per al conjunt de la zona de l'euro, amb avanços importants al sector de serveis i al sector manufacturer. La recuperació del mercat laboral és una peça clau per impulsar la demanda interna i, ara com ara, tot fa pensar que aquest procés està ben encarrilat. En aquest sentit, cal esperar la taxa d'inflació, que sol reaccionar amb un cert retard als moviments de fons de la demanda interna, recuperi de forma gradual la tendència alcista (per a una anàlisi més detallada, vegeu el Focus «Descomposició de la caiguda de la inflació a la zona de l'euro»).

Les exportacions recuperen el bon to. Després d'una evolució excel·lent durant el 1T 2013 (de mitjana, van créixer gairebé el 2% intertrimestral), el ritme d'avanç va perdre força en el 3T 2013. No obstant això, les dades del 4T 2013 han registrat, de nou, un increment del volum d'exportacions, arran de la demanda creixent de productes europeus per part de països de fora de la zona de l'euro. Així mateix, les dades de les enquestes de la Comissió Europea mostren un increment, durant els últims mesos, de les comandes del sector manufacturer cap a l'exterior, que se situen per damunt de la mitjana a llarg termini. Així, doncs, el sector exterior continua sent crucial en el procés de reactivació de l'activitat econòmica i, ara com ara, tot indica que podrà continuar exercint un paper protagonista.

L'agenda reformista s'ha de mantenir als diferents països i dins l'àmbit europeu. Malgrat que és cert que les dades més favorables dels últims mesos han ajudat a millorar les perspectives de creixement per a la majoria dels països de la zona de l'euro, els elements que poden entorpir aquest canvi de tendència són encara nombrosos, i el marge de maniobra de la majoria de països per afrontar-los és escàs. La CE estima que, per al conjunt de la zona de l'euro, el deute públic tocarà sostre el 2014 en el 95,9% del PIB, però també reconeix que això està supeditat al fet que continuïn la recuperació de l'activitat econòmica i l'esforç fiscal, sobretot als països més vulnerables. També és peremptori que la implementació de la unió bancària al llarg d'enguany s'executi degudament. Finalment, tot i que les tensions financeres han anat remetent als països emergents, el risc continua sent elevat. Un aspecte molt destacat, però, és que no ha tingut lloc un contagi generalitzat ni una escalada de la crisi i que els inversors discriminen entre països.

Compartir: