Compartir: 
Panorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastosPanorama de contrastos

Es manté l'escenari de millora en l'activitat econòmica global, però amb disparitats i matisos: sembla que els EUA comencen a superar els efectes del cru hivern i consoliden el creixement, la Xina continua immersa en un aterratge suau amb absència de tensions inflacionistes significatives, i el Japó està pendent dels efectes derivats de la pujada de l'IVA a l'abril. Entre les economies emergents, destaca la situació de Rússia, ja que el conflicte polític amb Ucraïna afectarà de forma molt negativa el creixement del 2014. El Brasil no aconsegueix frenar la inflació, però l'Índia, Indonèsia i Sud-àfrica redueixen els desequilibris.

ESTATS UNITS

La revisió lleugerament a l'alça de l'avanç del PIB en el 4T 2013 no altera el nostre escenari de recuperació moderada. La taxa del 2,6% intertrimestral anualitzada (també en termes interanuals) no ha afectat el creixement del conjunt del 2013, de l'1,9%. Per components de demanda, destaquen la revisió a l'alça del consum privat i la confirmació del bon to de la inversió en equipament, que esperem que es mantingui al llarg del 2014. Els factors climàtics adversos de l'inici del 2014 ens fan reduir lleugerament la nostra previsió d'avanç per al 2014 del 3,0% al 2,8%, però, simultàniament, atès el bon to dels últims indicadors del consum privat, es redueixen els riscos a la baixa.

El major risc per al nostre escenari és el mercat laboral, que es recupera amb un vigor escàs. Per bé que, al febrer, es van crear 175.000 llocs de treball, la mitjana dels tres últims mesos només és de 129.000, el registre més baix des del juliol del 2012. La taxa d'atur va repuntar lleugerament fins al 6,7%, però el problema de fons és la persistència de la baixa taxa d'activitat. Això fa que la ràtio d'ocupats en relació amb la població més gran de 16 anys estigui en el 58,8%, amb prou feines 6 dècimes per damunt del mínim del 2011, però més de 4 punts per sota del nivell del final del 2007. La major preocupació de la política econòmica és reduir la part cíclica (no deguda a efectes demogràfics) d'a­­ques­­ta diferència (vegeu l'article sobre la taxa d'activitat del mercat laboral nord-americà del Dossier).

Els indicadors d'activitat més recents comencen a deixar enrere els efectes del temps advers. L'índex de sentiment empresarial de manufactures (ISM) va recuperar, al febrer, una part del descens abrupte del gener i va pujar de 51,2 a 53,2 punts, mentre que l'ISM de serveis va recular de 54,0 a 51,6 punts, amb la major feblesa en el component d'ocupació. Aquests nivells són indicatius de ritmes d'avanç moderats de l'economia. Pel que fa a la demanda, la confiança del consumidor del Conference Board del març es va enfilar fins als 82,3 punts, encara per sota de la mitjana històrica propera a 100, però en el nivell màxim des del gener del 2008, previ a la crisi. Les vendes al detall, sense cotxes ni benzina, van confirmar aquest bon to relatiu del consum i van avançar el 2,3% inter­­anual al febrer, una dada que, tot i no ser gaire robusta, representa el primer avanç intermensual després de dos mesos seguits de reculades.

El mercat de l'habitatge modera la recuperació. L'índex Case-Shiller de preus de l'habitatge de segona mà de 20 àrees metropolitanes ha encadenat dos anys de pujades mensuals ininterrompudes, amb un avanç acumulat del 22,6%. No obstant això, descomptant la inflació, l'índex continua el 29% per sota de la mitjana del 2006. La continuïtat de la millora del mercat immobiliari passa per una recuperació més ferma del mercat laboral i dels ingressos de les llars. En aquest sentit, l'inici d'habitatges va tenir una evolució plana el 2013 i al començament del 2014, i l'índex de vendes de la National Association of Home Builders del març es va quedar en els 47 punts, lluny dels 58 de l'agost del 2013.

Els preus al consum continuen moderats. L'IPC del febrer va avançar l'1,1% interanual (el 0,1% intermensual), per sota de l'1,6% del gener i de l'objectiu del 2% de la Fed. Per la seva banda, l'IPC subjacent (sense energia ni aliments) es va situar en l'1,6% interanual, percentatge que, sense la contribució dels lloguers, hauria estat del 0,8%. La persistència de la inflació per sota del 2% dóna marge a la Fed per allargar la política de tipus baixos i representa una dificultat afegida per a les llars endeutades.

JAPÓ

Mentre espera la pujada de l'IVA, el Japó va créixer el 2,5% interanual en el 4T. Aquesta xifra va causar una certa decepció, tenint en compte que el consum privat i la inversió es van beneficiar de l'augment de la despesa que s'ha anticipat a la pujada de l'IVA a l'abril (del 5% al 8%). Els efectes finals d'aquesta me­­sura marcaran el ritme de l'economia nipona el 2014. Fins ara, sembla que les polítiques expansives de Shimzo Abe han encoratjat el creixement de forma efectiva. La producció industrial (al Japó està molt vinculada a l'evolució del PIB) i les comandes de maquinària (indicador avançat de la inversió productiva) van perfilar una tendència alcista al llarg del 2013. Així mateix, el preu del sòl a l'àrea de Tòquio va registrar, en el conjunt del 2013, un avanç del 0,7% després de cinc anys de descensos. Aquestes dades positives fan que, malgrat la decepció que va representar el PIB del 4T, la nostra previsió per al conjunt del 2014 només pateixi una revisió mínima i quedi en l'1,3%.

El sector exterior continua sent deficitari, amb un dèficit co­­mer­­cial al febrer superior a l'esperat. El ien barat no acaba de reactivar les exportacions i alimenta una factura energètica creixent, que va representar el 36,4% del total de les importacions del 2013 (el 23,7% el 2010).

En l'àmbit dels preus, la deflació no es pot donar per eradicada. L'IPC va registrar l'1,5% interanual al febrer, però el ritme de l'escalada ha perdut força en els últims mesos. L'índex subjacent (sense energia ni aliments) va avançar un tímid 0,7% inter­­anual, malgrat l'efecte alcista de la feblesa del ien. Per la seva banda, els salaris, que són la pedra de toc per consolidar el necessari creixement de la demanda interna, van pujar el 0,2% interanual al gener, després de 16 mesos de descensos. És una dada esperançadora, però encara insuficient. Aquests titubejos en matèria d'inflació i la feblesa del sector exterior fan probable que el Banc del Japó es decideixi a incrementar l'expansió quantitativa, probablement al llarg de l'estiu.

EMERGENTS

Sembla que la desacceleració a la Xina és assumible. La producció industrial, les vendes al detall i altres indicadors avançats es van situar per sota de la mitjana del 2013, tot i que podrien estar distorsionats per l'aturada de l'any nou xinès. Els preus moderats deixen marge de maniobra a l'autoritat monetària per a polítiques de suport a la demanda (vegeu el Focus sobre la desacceleració a la Xina).

A la resta de països emergents, es corregeixen els desequilibris, llevat del Brasil i de Turquia. L'Índia va tornar a registrar un descens de la inflació al febrer, gràcies als preus d'alimentació. El mateix va succeir a Indonèsia, tot i que amb menys intensitat. Així mateix, els dèficits per compte corrent de l'Índia, d'In­­do­­nè­­sia i de Sud-àfrica, tres dels emergents considerats febles, s'han reduït. L'altra cara de la moneda és que els indicadors d'activitat avancen a un ritme inferior al del 2013. Mèxic va ser la nota po­­sitiva, amb una economia que va guanyant tracció i que, al ma­­teix temps, redueix la inflació. Entre les grans economies emergents, el Brasil és la que presenta un deteriorament més seriós, amb tensions inflacionistes persistents i un creixement econòmic que va a menys. Per la seva banda, Turquia va sorprendre a l'alça, amb un avanç del 4,4% interanual en el 4T 2013 (el 4,3 en el 3T), amb el suport de la demanda interna. La dada va ser positiva, però els forts desequilibris per compte corrent i de preus accentuen la necessitat d'ajustos macroeco­­nò­­mics. En aquest sentit, les recents eleccions locals reforcen el Govern i redueixen la incertesa sobre el rumb de la política econòmica.

El conflicte entre Rússia i Ucraïna afecta les perspectives econòmiques dels dos països. La caiguda del règim prorús d'Ucraïna i la seva substitució per un Govern més proper a la Unió Europea van conduir a un procés políticament complicat de segregació de Crimea d'Ucraïna i a una integració posterior a Rússia. Al tancament d'aquest informe, s'havia produït una acceptació de facto per part de la comunitat internacional de l'adhesió, sense risc de conflicte militar, però amb l'adopció de sancions (lleus) contra Rússia. La conjuntura russa ja estava do­­mi­­nada per una complicada combinació de baix ritme d'ac­­ti­­vitat i tensions inflacionistes (al febrer, la inflació es va situar en el 6,2% interanual). El conflicte polític ha intensificat la incertesa financera i ha provocat una reacció negativa dels inversors internacionals (sortides de capitals). Aquests esdeveniments ens fan revisar a la baixa la previsió de Rússia, amb un avanç esperat del PIB del 0,8% el 2014 (l'1,9% anterior) i de l'1,4% el 2015 (el 2,5% anterior). Per la seva banda, el risc d'una eventual crisi de balança de pagaments a Ucraïna s'allunya després del recent acord d'ajuda financera de l'FMI. Ucraïna rebrà un total de 27.000 milions de dòlars de donants internacionals, dels quals l'FMI aportarà uns 14.000-18.000 milions.

Compartir: