Compartir: 
La importància del capital que no es veuLa importància del capital que no es veu

Una inquietud recurrent en els últims temps és la suposada crisi d'inversió a les principals economies occidentals. Serveixi d'exemple que, als principals països desenvolupats, entre els anys vuitanta i noranta, la taxa de creixement de la inversió en maquinària va ser, de mitjana, propera al 6% anual, mentre que, de llavors ençà, s'ha mantingut per sota del 3%. Per entendre fins a quin punt aquesta tendència ens ha de preocupar, és útil analitzar què s'entén per inversió i com es mesura.

La teoria econòmica defineix la inversió com el que una empresa gasta avui per augmentar els beneficis demà. Un exemple clàssic és la inversió en maquinària: l'empresa efectua un pagament perquè, gràcies a les noves màquines, els treballadors siguin més productius. Es pot considerar inversió la despesa en formació específica que una empresa ofereix als seus treballadors? Seguint el raonament anterior, sembla evident que hauria de ser així: l'empresa fa una despesa avui i, en el futur, produirà més béns perquè els treballadors seran més productius. No obstant això, la despesa en capital humà específic de l'empresa i en altres tipus de capital no està inclosa en la Comptabilitat Nacional.

Corrado et al. (2006) van ser dels primers a l'hora d'intentar identificar i computar la inversió en aquests capitals (anomenats intangibles) als EUA.1 De llavors ençà, s'han posat en marxa diverses iniciatives per ampliar l'estudi a altres països.2 Els nous capitals intangibles s'agrupen en tres àrees: (i) patents, (ii) marca i (iii) capital organitzatiu. El primer grup inclou la despesa en R+D científic, en nous productes financers i en dissenys tècnics. El segon grup conté les despeses en campanyes de publicitat que enforteixen la marca i en els estudis de mercat. Finalment, el capital organitzatiu engloba la despesa dedicada a canviar l'organització de l'empresa (utilitzant recursos propis o adquirint-los) i la inversió en capital humà específic de l'empresa. Comparant la distribució de la inversió en aquests actius entre països, observem que la inversió en estructura organitzativa (en relació amb la total) va ser molt inferior a Espanya. En canvi, la inversió en publicitat a Espanya va ser molt superior.

La inversió en aquests actius intangibles és significativa: el 2005, representava el 5,0% del PIB a Espanya i el 10,2% al Regne Unit. El pes d'aquests actius també va augmentar entre el 1995 i el 2005, tendència que, previsiblement, ha continuat. Finalment, cal apreciar que, malgrat que el rànquing de països que més inverteixen (com a percentatge del PIB) canvia en incloure aquests actius intangibles, les diferències entre països es redueixen. En definitiva, sembla raonable relativitzar el neguit per la disminució de la inversió, ja que, en part, aquest descens s'explica per l'augment del pes dels actius intangibles.

1. Corrado, C., Hulten, C., i Sichel, D. (2006): «Intangible Capital and Eco­nomic Growth», NBER working paper núm. 11948.

2. Vegeu, per exemple, Haskel i Westlake (2014), «Look to the Intangibles», Free Exchange, The Economist, 20 de febrer de 2014.

Compartir: