Compartir: 
La recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convençLa recuperació econòmica convenç

Millora generalitzada de les perspectives de creixement. Els bons registres d'activitat dels últims mesos, en molts casos millors del que s'esperava, han permès esvair notablement els dubtes sobre una possible recaiguda de l'economia espanyola. La millora de la confiança en la recuperació es reflecteix en l'increment de les previsions de creixement per al 2014 que, durant els últims mesos, han elaborat els principals organismes internacionals. A l'abril, ha estat el torn del Fons Monetari Internacional i del Govern, amb previsions 7 i 5 dècimes superiors a les de la tardor passada, respectivament. Aquest escenari contrasta amb l'observat el 2011, quan, davant els primers indicis de reactivació econòmica, les previsions de creixement gairebé no van canviar. Els motius del gir actual són varis, però destaquen les millores de la governança europea, una política monetària més laxa i un major reequilibri de l'economia espanyola, que ja permet avanços de la demanda interna. No obstant això, el procés de recuperació encara es troba en una etapa inicial, de manera que mantenir l'esforç reformador, tant a nivell europeu com nacional, continua sent imprescindible per garantir-ne la continuïtat.

El creixement del PIB augmenta fins al 0,4% intertrimestral en el 1T 2014, 2 dècimes per damunt del registre del trimestre anterior. Encara no es disposa del detall per components, però les estimacions del Banc d'Espanya apunten que el dinamisme creixent de la demanda interna en els primers mesos de l'any explicarà el creixement del PIB en el 1T 2014. Els indicadors d'activitat dels primers mesos de l'any són coherents amb aquesta estimació. L'increment de la producció industrial durant el gener i el febrer, del 2,2% interanual, anticipa nous augments de la inversió. Les vendes al detall, per la seva banda, es mantenen en terreny positiu, tot i que van mostrar un avanç més tímid en el mateix període, resultat coherent amb un ritme de creixement del consum en el 1T 2014 una mica inferior al 0,5% intertrimestral registrat durant els dos trimestres anteriors. Finalment, tot i que el procés de consolidació fiscal continuarà frenant el consum públic, esperem que, en el 1T 2014, ho hagi fet amb menys intensitat que en el 4T 2013, quan va caure el 3,9% intertrimestral.

El consum privat i la inversió continuaran impulsant la demanda interna al llarg de l'any. La seva trajectòria recent convida ja a l'optimisme: el consum de les llars va avançar l'1% durant el segon semestre del 2013, i la inversió en béns d'e­­qui­­pament va tancar l'any amb un avanç del 9,6% interanual. En els dos casos, les perspectives continuen sent favorables. Per al consum, destaca l'intens augment de la confiança de les llars, que, en els quatre primers mesos de l'any, ha escalat fins a nivells similars als del 2001. La millora de les expectatives per als 12 pròxims mesos, tant d'ocupació com de la situació financera de les llars, explica el repunt de les intencions de consum. Les dades més recents d'inversió també són esperançadores. Una bona mostra d'això és el bon pols de la producció de béns d'equipament, que, en els dos primers mesos del 2014, va créixer el 4,4% interanual.

La millora de la demanda interna ve acompanyada d'un avanç més intens de les importacions, una tendència que s'aprecia en les últimes dades d'importacions de béns. El 2013, van recular l'1,3% interanual, enfront de l'avanç del 5,2% registrat per les exportacions. En canvi, en els dos primers mesos d'enguany, les importacions han crescut a un ritme molt similar al de les exportacions: el 3,0% i el 4,0%, respectivament, en termes nominals. Atès que tot fa pensar que la demanda interna anirà guanyant tracció al llarg de l'any, també cal esperar que la contribució del sector exterior al creixement vagi decaient pel major dinamisme de les importacions.

Les exportacions guanyen força en els primers mesos de l'any. La menor contribució del sector exterior no ha d'eclipsar el bon comportament de les exportacions en els primers mesos de l'any, que deixen enrere l'estancament registrat en l'últim trimestre del 2013, quan només van créixer el 0,8%. Els motius d'aquesta acceleració són, fonamentalment, dos: la sòlida demanda europea, que continua millorant a mesura que avança la recuperació de la zona de l'euro, i el major dinamisme de la demanda de fora de la zona de l'euro, que posa fi a la caiguda patida en el 4T 2013. En aquest sentit, el nou avanç de les expectatives d'exportació del sector industrial de cara al 2T mostra un escenari favorable per al manteniment del pols exportador en els pròxims mesos. A més llarg termini, per consolidar la tendència ascendent de les exportacions espanyoles, continua sent imprescindible mantenir el ritme en els guanys de competitivitat. Ara com ara, això ha estat fonamental perquè el pes de les exportacions hagi passat del 24% del PIB el 2009 al 34% el 2013. Una altra dada que reflecteix la internacionalització creixent de l'economia espanyola és l'augment del nombre d'empreses exportadores, que ha passat d'unes 100.000 durant els anys previs a la crisi a 150.000 el 2013.

La reactivació del mercat laboral es fa esperar. Segons l'EPA, en el 1T, es van destruir 184.600 llocs de treball, un balanç més negatiu del que anticipaven els registres d'afiliació a la Seguretat Social durant els primers mesos de l'any. La sèrie corregida per efectes estacionals no aporta tampoc notícies positives: l'ocupació es va reduir el 0,1% intertrimestral en el 1T 2014, la qual cosa desdibuixa els bons registres del trimestre anterior (+0,1% intertrimestral). De fet, aquesta contracció hauria estat fins i tot superior sense la creació d'ocupació per part del sector públic (11.100 llocs de treball), la primera registrada des del 2011. De tota manera, ateses les bones dades d'activitat, és probable que la frenada en la recuperació de l'ocupació que s'ha produït en el 1T 2014 acabi sent un fenomen temporal. Així i tot, la taxa d'atur només va augmentar en 2 dècimes, fins al 25,9%, a causa d'una nova caiguda de la població activa (de 187.000 persones).

La banca espanyola afronta les proves de resistència amb confiança. Un dels elements clau en les proves de resistència que el Banc Central Europeu durà a terme enguany a les principals entitats de la zona de l'euro és el quadre macroeconòmic a partir del qual s'analitzarà la seva capacitat de resistència. Finalment, el document, que va ser presentat durant el mes d'abril, no va oferir grans sorpreses. En el cas espanyol, l'escenari més desfavorable a partir del qual s'analitzarà l'evolució de la solvència i la liquiditat dels principals bancs del país contempla una prolongació de la recessió fins al 2016 i una taxa d'atur en el 27,1% (3,9 punts percentuals més que en l'escenari central). Malgrat la duresa d'aquest escenari, el procés de reestructuració i de recapitalització que la banca espanyola ha dut a terme en els últims anys permet afrontar aquestes noves proves amb garanties.

El Govern presenta el Programa d'Estabilitat 2014-2017 amb un ajust fiscal més intens per a enguany. Del nou programa, destaquen tres missatges. En primer lloc, la millora del context econòmic permet a l'executiu revisar a l'alça el perfil de creixement del PIB, el qual s'alinea ara amb les previsions de "la Caixa" Research per al 2014-2015 i és lleugerament més optimista a llarg termini. En segon lloc, el Govern presenta una via d'ajust fiscal més exigent per a enguany: redueix en 3 dècimes el dèficit públic previst, fins al 5,5% del PIB. Aquesta correcció més intensa respon, en gran part, a la millora del cicle econòmic. Així, l'ajust del dèficit estructural (el que s'observaria si l'eco­­nomia marxés a ple rendiment) es manté gairebé inalterat, en concret en 5 dècimes. Finalment, la major part de l'ajust fiscal es torna a centrar en els comptes de l'Administració central i de les comunitats autònomes, amb reduccions del dèficit de 8 i de 5 dècimes el 2014, respectivament. Amb les corporacions locals, succeeix el contrari, ja que s'espera un superàvit 4 dècimes inferior al de l'any passat.

És imprescindible mantenir l'esforç reformador. La millora de les perspectives descrita en els paràgrafs anteriors es reflecteix, també, en la reducció de les pressions sobre el deute públic espanyol, el rendiment del qual ha assolit ja nivells històricament baixos. No obstant això, per assegurar un bon ritme de creixement i de generació d'ocupació a mitjà i a llarg termini, continua sent imprescindible mantenir una agenda de reformes estructurals ambiciosa. En aquest sentit, el Govern ha publicat el nou Programa Nacional de Reformes, que pivota so­­bre cinc grans eixos: la reforma fiscal, la lluita contra l'atur, el foment de la competitivitat, la modernització de les administracions públiques i el restabliment de les condicions de fi­­nançament. Sens dubte, un programa que continua clarament l'estratègia reformadora dels últims exercicis.

Compartir: