Compartir: 
El cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixenEl cicle econòmic mundial va millorant i els riscos a la baixa disminueixen

El Fons Monetari Internacional (FMI) dibuixa un escenari positiu per als pròxims anys. A l'informe recent sobre Perspectives Econòmiques Globals (WEO, per les sigles en anglès), l'FMI introdueix pocs canvis en el quadre numèric de previsions macroeconòmiques. El creixement mundial serà del 3,6% el 2014 i del 3,9% el 2015, en els dos casos 1 dècima per sota del que s'havia pronosticat al gener, però significativament per damunt de la dada del 2013 (el 3,0%). Aquesta notable acceleració és el resultat de la reactivació econòmica dels EUA i d'Europa, que permet compensar el deteriorament que experimenten alguns emergents (el Brasil i Rússia com a casos destacats). Per la seva banda, la previsió del Japó empitjora 3 dècimes per l'efecte de la pujada de l'IVA i se situa una mica per sota del registre del 2013. El nostre escenari no difereix gaire de les xifres presentades per l'FMI (vegeu el Focus «L'FMI apunta a una recuperació definitiva de l'economia global»). L'informe esmenta també que els riscos a la baixa són ara menys intensos que fa uns mesos, tot i que encara són importants. Destaquen la probabilitat de deflació a la zona de l'euro i les possibles tensions fi­­nanceres i geopolítiques en alguns emergents.

ESTATS UNITS

L'avanç del 2,3% interanual en el 1T 2014 és conseqüència dels efectes del mal temps, un fenomen que no s'ha de reproduir en el que queda d'any. El PIB amb prou feines va créixer en relació amb el trimestre anterior: el 0,1% en termes intertrimestrals anualitzats (el 2,6% en el 4T 2013), molt per sota de les previsions del consens i de les nostres estimacions. Destaquen les contribucions negatives de la inversió (tant residencial com no residencial) i de les exportacions i el menor ritme d'avanç en l'acumulació d'existències. Per la seva banda, el consum ha aguantat, tot i que, en gran part, gràcies a la major despesa sanitària dels ciutadans per l'Obamacare (l'1 de gener va entrar en vigor l'obligació de tenir una assegurança mèdica). Així i tot, estimem que, després d'aquest feble primer trimestre, els EUA reprendran una via de reactivació que propiciarà l'assoliment de taxes d'avanç superiors al seu potencial en els dos pròxims anys (del 2,6% el 2014 i del 3,0% el 2015).

Els indicadors d'activitat més recents ratifiquen la bona marxa de l'economia. Segons l'estudi de camp que elabora regularment la Reserva Federal (Beige Book), l'expansió de l'economia nord-americana no defalleix després de la sotragada hivernal. Els índexs de sentiment empresarial del març van millorar als sectors de manufactures (fins als 53,7 punts, des dels 53,2 del febrer) i als serveis (fins als 53,1 punts, des dels 51,6 del febrer). Així mateix, destaquen l'avanç significatiu de l'índex de producció industrial al març (+0,7% intermensual) i la revisió a l'alça de la dada del febrer. Pel que fa a la demanda, l'índex de confiança del consumidor del Conference Board de l'abril es va situar en els 82,3 punts. Tot i que encara se situa per sota de la mitjana històrica més recent (al voltant dels 100 punts), aquest indicador es troba significativament per damunt de la mitjana del 2013 (73,2 punts). Les vendes al detall, que, al març, van créixer un robust 1,1% intermensual, corroboren aquest to positiu del consum. Per la seva banda, el mercat immobiliari manté el pols ferm, malgrat que s'estima que les millores previstes de cara al 2014 seran una mica inferiors a les del 2013. En particular, l'índex Case-Shiller de preus, que engloba 10 àrees metropolitanes, va augmentar el 13,1% interanual al febrer, percentatge que cal comparar amb el 13,7% interanual del 4T 2013.

El mercat laboral prossegueix la recuperació i les tensions inflacionistes continuen allunyades. Les bones dades sobre creació d'ocupació del març i les revisions a l'alça de les dades dels dos primers mesos de l'any dibuixen una millora significativa en el pla laboral. Al març, l'economia nord-americana va crear 192.000 llocs de treball, una xifra superior a la mitjana dels tres mesos anteriors (142.000). Així mateix, i malgrat que la taxa d'atur es va mantenir en el 6,7%, la taxa d'activitat va millorar lleugerament, fins al 63,2% des del 63,0% del febrer, sense que els salaris fossin una amenaça seriosa (es van mantenir plans al març). Per la seva banda, els preus al consum continuen sent moderats. L'IPC general va avançar l'1,5% interanual al març (el 0,2% intermensual), i el subjacent (sense els aliments ni l'energia) va augmentar l'1,6%.

JAPÓ

Al Japó, la interpretació de les dades és complexa per les distorsions derivades de l'augment de l'IVA. Així, l'economia nipona va registrar, al març, un dèficit comercial rècord. El vigorós augment de les importacions (el 17,6% interanual), molt superior al 4% de les exportacions, es va saldar amb un dèficit comercial del 2,8% del PIB (acumulat de 12 mesos). A més de la factura energètica, una bona part de l'important avanç importador en aquest mes es pot atribuir a l'anticipació de les decisions de despesa per la pujada de 3 punts de l'IVA des de l'1 d'abril (del 5% al 8%). En aquesta línia, les vendes al detall van augmentar un vigorós 11,0% interanual al març, enfront del 3,6% del febrer. Un efecte que, ben segur, es mourà en sentit contrari en els pròxims mesos.

En aquest entorn, els preus continuen pujant al Japó, però els riscos deflacionistes no es poden donar per eliminats. L'IPC del març va acumular un increment de l'1,6% interanual (l'1,5% al febrer). No obstant això, l'IPC subjacent (sense aliments ni energia) es va moderar fins al 0,6% (el 0,7% al febrer). També continua sense materialitzar-se un augment sostingut dels salaris, una circumstància clau per a la recuperació de la demanda interna.

XINA

La Xina comença l'any amb un ritme de creixement menys intens. En el 1T, el PIB de la Xina va créixer el 7,4% interanual (l'1,4% intertrimestral), per sota del 7,7% del 2013. Aquest avanç més limitat ens empeny a revisar lleugerament a la baixa la previsió anual per als dos pròxims anys, el 7,5% el 2014 (abans el 7,7%) i el 7,4% el 2015 (abans el 7,5%). Així i tot, l'Executiu xinès interpreta que la dada es troba dins d'un «interval raonable» i que respon al reequilibri de l'economia des d'un model inversor-exportador a un model més basat en el consum. En aquesta línia, el nostre panorama central continua considerant que són poc probables els escenaris extrems (hard landing, crisi financera), ja que, malgrat que el gegant asiàtic presenta riscos significatius (deute públic i privat elevats, complexitat del shadow banking i sobreescalfament del sector residencial), les palanques de les quals disposa el Govern són nombroses. Així, cap a la meitat d'abril, va anunciar un mini paquet d'estímuls fiscals, entre els quals destaquen les noves inversions ferroviàries, la construcció d'habitatges de baix cost i les rebaixes impositives per a les petites empreses. Aquestes noves mesures s'assemblen a les aplicades l'estiu passat, quan semblava que el creixement també fluixejava.

Els indicadors d'activitat més recents descarten un deteriorament econòmic sostingut. La producció industrial i les vendes al detall al març van avançar lleugerament per damunt dels registres del gener i del febrer (el 8,8% i el 12,2% interanual, respectivament), i la inversió en capital fix urbà va augmentar el 17,4% interanual (en l'acumulat del gener al març), només una mica per sota de l'espectacular 19,6% del final del 2013. Per la seva banda, l'índex flash de sentiment empresarial manufacturer PMI (elaborat per Markit) de l'abril ha augmentat en relació amb el registre del març, la qual cosa evidencia una certa millora del pols econòmic.

ALTRES GRANS EMERGENTS

Rússia i Turquia van tancar el 2013 amb un bon to, però el 2014 es presenta complicat. Rússia va créixer el 2,0% interanual en el 4T 2013 (l'1,3% en la mitjana del 2013). Turquia va registrar un avanç del PIB del 4,4% en el 4T 2013 (creixement anual del 4% el 2013). Per als dos països, es preveu que, el 2014, el creixement sigui menor: el 0,8% a Rússia, a causa de la situació d'Ucraïna, i el 2,0% a Turquia, per la necessitat de dur a terme ajustos per controlar els desequilibris (en especial, compte corrent i inflació). I és que les pressions sobre els preus són un problema endèmic a molts d'aquests grans emergents. A més de Turquia i de Rússia, destaquen les tensions a Indonèsia, l'Índia (actualment immersa en un llarg procés electoral) i el Brasil. Precisament, en aquest últim país i a Rússia, els respectius bancs centrals han tornat a apujar els tipus (fins a l'11% i el 7,5%, respectivament), ateses unes taxes d'inflació superiors al 6%. En aquest sentit, la feblesa dels últims indicadors d'activitat del Brasil confirma la tendència de desacceleració que pateix ja la primera potència llatinoamericana (previsió del 2,0% el 2014, amb riscos a la baixa). Per la seva banda, l'Índia, malgrat presentar també importants desequilibris externs i fiscals, aconsegueix desmarcar-se del grup d'emergents més febles, gràcies a una política monetària més estricta i a la recent correcció del desequilibri per compte corrent (previsió del 5,6% el 2014).

Compartir: