Compartir: 
L'FMI apunta a una recuperació definitiva de l'economia globalL'FMI apunta a una recuperació definitiva de l'economia global

Després d'anys de llarg i tortuós camí des de la crisi financera del 2008, l'economia mundial encara, per fi, la normalitat. Aquesta és l'opinió, tot i que manifestada amb molta prudència, que es desprèn dels últims informes del Fons Monetari Internacional (FMI).

El quadre de previsions del «World Economic Outlook», publicat recentment, ha tingut poques variacions en relació amb l'anterior de l'octubre. El creixement mundial s'accelerarà des del 3,0% del 2013 fins al 3,6% el 2014 i el 3,9% el 2015. Geogràficament, les revisions a l'alça per als països desenvolupats i a la baixa per als emergents es com­­pensen entre si i són gairebé totes d'escassa magnitud. Potser el canvi més important en el panorama que di­­­­buixa l'FMI és el descens dràstic en la probabilitat que assigna a una nova recessió global: un remot 0,1% per al 2014, enfront del 6% estimat a l'octubre. De l'anàlisi detallada, es desprèn que l'entorn general evoluciona en sentit positiu perquè la recuperació entra ja en una fase sostenible, ben arrelada i de base àmplia (geogràficament i sectorialment). Controlar i, en la mesura del possible, corregir els desequilibris macroeconòmics (tant interns com ex­­terns) i financers és una condició important sobre aquest tema. Les dinàmiques recents i la seva projecció apunten en la direcció adequada a nivell global, amb les excepcions i els focus de risc lògics i inevitables.

La pauta de moderació als països emergents i d'acceleració als desenvolupats ha d'ajudar els respectius equilibris in­­terns d'output gap i inflació. Convé recordar que pocs trimestres enrere planava el temor a un sobreescalfament excessiu dels emergents i que el fantasma de la deflació ha anat apareixent en repetides ocasions sobre els desenvolupats. Ara l'FMI calcula que, el 2014-2015, l'output gap es mantindrà prop de zero als emergents i es reduirà (des de nivells moderadament negatius) als desenvolupats. De manera simultània, preveu estabilitat de les taxes d'in­­fla­­ció en nivells baixos i ha retallat fins a nivells insignificants la probabilitat de deflació a totes les regions, llevat de la zona de l'euro, on, malgrat que també descendeix, encara representa una amenaça. Pel que fa als desequilibris ex­­terns, l'FMI preveu continuïtat en la tònica de correcció dels desajustaments globals per compte corrent obser­vada des del 2008, amb la contribució dels importants
re­­a­­justaments dels tipus de canvi reals de l'últim any, que han tendit a corregir desviacions en relació amb els nivells d'e­­qui­­libri fonamental. Quant als desequilibris financers (ni­­vells d'endeutament, preus dels actius, etc.), el diagnòstic també és de millora progressiva, com es detalla al Focus «Estabilitat financera global: de la liquiditat al creixement» d'aquest mateix informe.

Les polítiques econòmiques tenen un paper decisiu per trencar la cadena de recaigudes del creixement i de turbulències financeres dels últims anys. A més d'ajudar al control dels desequilibris esmentats, han d'afrontar altres
reptes, com neutralitzar els riscos geopolítics (política energètica, per exemple), gestionar les desigualtats creixents en la distribució de la renda i augmentar el creixement potencial de les economies. Un altre informe bianual de l'FMI, «The Managing Director's Global Policy Agenda», identifica, proposa i valora el compliment de les actuacions prioritàries als diferents països. L'edició de l'abril proporciona dues conclusions destacables. En primer lloc, el grau de compliment de les recomanacions ha millorat de forma substancial en relació amb dos anys enrere, amb un esment especial per a la zona de l'euro. En segon lloc, a mesura que les tensions financeres remeten, que els riscos extrems es redueixen i que la demanda millora, l'FMI considera que està arribant el moment de traslladar el focus d'atenció des de les polítiques monetària i fiscal cap a les polítiques d'oferta. Per bé que el receptari per a aquestes últimes és ben conegut, la rellevància d'aquest missatge és que, efectivament, el Fons comença a pensar en termes de normalitat.

Compartir: