França: pendent de la política econòmica

Contingut disponible en
12 de maig de 2014

La recuperació de la zona de l'euro és liderada gairebé en solitari per l'economia alemanya. França, l'altra gran po­­tència europea, s'ha quedat clarament ressagada, i la seva capacitat de creixement ofereix molts dubtes. En el present article, s'analitzen breument els motius de fons i l'e­­fecte que poden tenir les mesures previstes pel nou executiu liderat per Manuel Valls per reactivar l'e­­co­­nomia.

Durant l'última dècada, la demanda interna ha impulsat el creixement del PIB francès. Durant l'expansió del 2000-2007, el PIB va créixer a una taxa anual mitjana del 2,1% i la demanda interna va augmentar al 2,4%. Durant la recessió, la demanda interna es va desplomar i l'aportació de la demanda externa al creixement es va mantenir gairebé constant. En els últims anys, de nou ha estat la demanda interna la que s'ha reactivat amb més força.

Si analitzem l'evolució dels diferents components que in­­tegren la demanda interna, observem que el seu creixement abans de la crisi estava basat, sobretot, en el consum privat i que la seva caiguda entre els anys 2008 i 2010 ex­­pli­­ca el menor pols de l'economia. Així mateix, és interessant observar que el consum públic s'ha mantingut constant durant tot el període i que és el gran protagonista de la incipient recuperació.

No obstant això, el suport que aquests factors poden oferir a curt i a mitjà termini sembla força limitat. El deute pú­­blic es troba en el 93,5% del PIB, la qual cosa ha obligat el primer ministre Manuel Valls a posar l'accent de la seva po­­lítica econòmica en la disciplina fiscal. D'altra banda, el con­­sum privat no podrà disposar d'amplis avanços del crè­­dit, que ja es troba en el 120% del PIB, ni de grans alces dels salaris.

La capacitat exportadora francesa pot agafar el relleu? En aquest sentit, els indicadors de competitivitat no són gaire esperançadors. El valor afegit per hora treballada en relació amb els països de la zona de l'euro ha seguit una tendència negativa en els últims anys. La mateixa tendència que s'observa en l'índex de competitivitat global del World Economic Forum. Per exemple, el 2006, França ocupava la 15a posició en el rànquing i, el 2013, havia baixat fins a la 23a. Sembla que el Govern francès és conscient de la ne­­ces­­sitat de capgirar aquesta situació: el «pacte de responsabilitat», anunciat pel president
F. Hollande, inclou la re­­ducció d'impostos a les empreses i una certa desregulació de l'economia. Aquestes bones intencions, tot i que poc concretades, fan difícil valorar si França, finalment, està duent a terme el gir que tant ne­­cessita la seva economia. Sembla, però, que la direcció és l'adequada.

    documents-10180-361152-cIM379_F5_01-cat_fmt.png
    documents-10180-361152-cIM379_F5_02-cat_fmt.png
    documents-10180-361152-cIM379_F5_03-cat_fmt.png