Compartir: 
La demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a EspanyaLa demanda interna s'afegeix al creixement a Espanya

Confiança creixent en una recuperació sostinguda. La Comissió Europea (CE) es va sumar a la millora generalitzada de les perspectives de creixement d'Espanya per al 2014 i el 2015. El progrés favorable dels indicadors econòmics dels últims mesos i els avanços en la correcció dels principals desequilibris acumulats durant els anys anteriors a la crisi han permès entrar en una etapa de major optimisme. La millora de l'activitat es fa notar al mercat laboral, la qual cosa ha dut la CE a incrementar també la previsió de creació de llocs de treball. L'ascens de la confiança del consumidor i de l'activitat industrial assenyala que la demanda interna explica l'embranzida recent de l'economia espanyola. Tot i que el rol del sector exterior continuarà sent decisiu, l'impuls del consum i de la inversió generarà un creixement més equilibrat.

Es confirma el despertar de la demanda interna. Segons l'INE, la taxa de creixement intertrimestral del PIB va ser del 0,4% en el 1T de l'any (el 0,2% en el 4T 2013). La taxa interanual es va situar en el 0,5%, 1 dècima per sota del que s'havia anunciat en la primera estimació. Les dades avançades de consum i d'inversió ja apuntaven a un major dinamisme de la demanda interna durant els primers mesos de l'any, i les estimacions de l'INE han validat aquesta teoria. Efectivament, la contribució de la demanda interna al creixement agregat va ser de 0,7 p. p. en el 1T 2014, mentre que l'externa va restar 0,2 p. p. a la taxa de variació interanual del PIB. Es trenca, així, la tendència dels últims trimestres, quan el sector exterior era l'únic pilar de la recuperació. L'escalada de la confiança del consumidor fins als –6,7 punts al maig, una xifra notablement superior a la mitjana històrica, evidencia que el consum privat continuarà sent un factor determinant de la reactivació de l'economia en el 2T 2014. No obstant això, la nova reculada de la remuneració per assalariat durant el 1T de l'any indica que serà difícil que el consum privat continuï avançant al mateix ritme (el 0,5% intertrimestral de mitjana des del 3T 2013). Un aspecte favorable de la composició del creixement en el 1T 2014 ha estat el bon paper de la inversió en béns d'equipament. Els nivells elevats de l'excedent brut d'explotació de les empreses espanyoles ajudaran, probablement, a mantenir el sòlid creixement de la inversió en béns d'equipament registrat des de l'inici del 2013.

L'activitat econòmica avança a bon ritme. Els primers indicadors per al 2T són encoratjadors i suggereixen que el ritme de creixement del PIB és similar al del 1T 2014 o que, fins i tot, podria ser superior. L'índex PMI compost de l'abril va augmentar fins als 56,3 punts. Destaca el fort avanç de l'índex al sector serveis, que es va situar en els 56,5 punts, un nivell que no s'assolia des del 2007. S'espera que la producció industrial mantingui la tònica ascendent recent, atès l'increment de les co­­mandes industrials del març, del 3,1% interanual en conjunt i del 19,5% en béns d'equipament. Això apunta de nou al fet que la inversió gua­­nyarà protagonisme en el procés de recuperació de l'economia.

Les dades de l'abril confirmen la recuperació del mercat laboral. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social va créixer per vuitè mes consecutiu, en 61.111 persones, un cop corregit l'efecte estacional. Destaca, en especial, l'impuls de l'ocupació al sector serveis, fins i tot si descomptem el factor positiu que representa la Setmana Santa. Les xifres de comptabilitat nacional mostren, també, que el mercat laboral va crear ocupació en el 1T 2014, amb un avanç del 0,1% intertrimestral en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, la qual cosa matisa les dades fins a un cert punt decebedores de l'EPA per a aquest trimestre. Les expectatives de creació d'ocupació durant els tres pròxims mesos recollides a les enquestes d'opinió de la Comissió Europea palesen que el ritme de reactivació del mercat laboral s'accelerarà lleugerament. La tendència ascendent és molt evident al sector serveis, la mitjana del qual, per a l'abril i el maig, se situa per damunt de la dada del 1T 2014. Aquest comportament més positiu del mercat laboral hauria de donar suport al consum, i això ens fa pensar que, malgrat les baixes taxes d'inflació (el 0,2% a l'abril, segons l'avanç de l'INE), el risc de deflació és limitat. Així i tot, el debat sobre la probabilitat de deflació es mantindrà a curt termini, perquè la taxa d'inflació continuarà baixa.

El sector immobiliari entra en fase d'estabilització. El comportament més positiu del mercat laboral i la menor incertesa de l'entorn econòmic permeten abandonar l'etapa contractiva del mercat immobiliari, en què els preus i les vendes queien abruptament. Les dades mostren els primers signes de recuperació de la demanda d'habitatges, ja que el nombre de compravendes va augmentar el 22,8% interanual al març i va posar fi a deu mesos consecutius de descensos. Aquest elevat creixement és degut, en part, a l'escassa demanda d'habitatges du­­rant els primers mesos del 2013, després del final dels incentius fiscals per a l'adquisició d'immobles. Així i tot, la millora sostinguda de l'índex d'intenció de compra d'habitatges anticipa un major pols de la demanda en els pròxims mesos. Pel que fa a l'evolució dels preus de l'habitatge, el ritme de contracció es va desaccelerar en el 1T 2014 fins al –0,5% intertrimestral (enfront del –1,9% intertrimestral del trimestre anterior). Des del nivell màxim, assolit al març del 2008, el preu de l'habitatge acumula ja una caiguda del 37,2% en termes reals. La correcció del sector immobiliari s'apropa cada vegada més al final.

Dubtes sobre la sostenibilitat del superàvit comercial. El vi­­gor creixent de la demanda interna ha provocat, en el 1T 2014, un repunt notable de les importacions en termes reals (el 12,7%, enfront del 3,0% de les exportacions), segons els registres de Duanes. Si aquesta elevada reacció de les importacions als augments de la demanda interna persisteix, podria acabar reduint l'aportació del sector exterior al creixement i desfent el superàvit comercial assolit. Així i tot, una part d'aquest repunt de les importacions és deguda a factors temporals, com l'augment significatiu de les vendes d'automòbils durant els úl­­tims mesos, motivat pel pla PIVE, o la regeneració dels estocs arran de la millora de les perspectives econòmiques, de manera que creiem que el superàvit comercial continuarà millorant a mitjà termini.

Continua el procés de despalanquejament del sector privat. Dels diferents desequilibris que va acumular l'economia espa­nyola abans de l'etapa recessiva, l'endeutament elevat de les llars és, potser, un dels que més costa de corregir. Una de les conseqüències d'aquest endeutament durant la crisi va ser l'es­­calada de la morositat. En aquest sentit, les dades més re­­cents conviden a l'optimisme, ja que mostren que, a poc a poc, la taxa de morositat s'allunya del màxim del mes de desembre del 2013. Al març, el ritme de contracció de la taxa de morositat, del 13,4%, es va frenar, a causa d'una major caiguda del saldo creditici (el –7,6%, enfront del –6,7% del febrer). Així i tot, esperem que la tendència observada al començament de l'any es mantingui i que permeti noves reduccions de la taxa de morositat. D'altra banda, també és favorable l'augment en la concessió de nou crèdit a les pimes. Malgrat que el nivell es manté en cotes baixes, és destacable que, en el 1T 2014, se situés el 5,3% per damunt del mateix trimestre de l'any anterior.

L'esforç de consolidació fiscal ha de continuar. Un dels factors que determinarà el compliment de l'objectiu de dèficit públic, que el Govern ha fixat en el 5,5% del PIB per a enguany, serà l'avanç de la recaptació. Les dades d'ingressos tributaris mostren una tendència positiva, deguda, en gran part, als canvis normatius que afecten les diferents figures tributàries. En els pròxims mesos, més enllà de les possibles reformes que puguin tenir lloc en el sistema tributari, s'espera que la recuperació de l'activitat econòmica permeti incrementar el volum d'ingressos. Paral·lelament, el Govern ha de continuar vigilant de prop l'evolució de la despesa pública. En aquest sentit, és positiu que, entre el gener i el març del 2014, la despesa corrent hagi estat del 9,06% del PIB, prop de 2 dècimes inferior al nivell registrat durant el mateix període de l'any anterior. És d'esperar que, durant la resta de l'any, la despesa pública mantindrà una tendència similar, de manera que la seva contribució al creixement serà limitada.

Principals recomanacions de l'FMI: reforma tributària i facilitar la reestructuració del deute privat. Segons aquest organisme, l'ajust dels comptes hauria d'anar acompanyat d'un augment de la recaptació fiscal, incrementant els impostos especials i mediambientals i reduint de forma gradual el tractament preferencial de l'IVA que perceben alguns béns. L'FMI també proposa rebaixar les cotitzacions quan es doni feina a treballadors poc qualificats i reduir les exempcions, els règims especials de l'IRPF i l'impost de societats. Pel que fa al sector financer, l'FMI demana que els bancs continuïn millorant el capital i limitin el pagament de dividends en metàl·lic, amb l'objectiu de reactivar el crèdit (per bé que admet excepcions en funció de la solvència i de les perspectives de marges de les entitats). Així mateix, per facilitar la continuïtat de les compa­nyies operativament viables, l'FMI recomana que Hisenda i la Seguretat Social també siguin partícips dels processos de reestructuració del deute empresarial i que la banca impulsi un marc d'insolvència personal per facilitar un fresh-start als petits empresaris. Malgrat les reformes dutes a terme en els últims anys, la llista de deures que posa l'FMI continua sent llarga i profunda. Tot plegat hauria de contribuir a millorar la competitivitat de negocis a Espanya, que, segons els rànquings internacionals, es troba en nivells molt baixos.

Compartir: