Compartir: 
La reforma tributària i l'ajust del dèficit públicLa reforma tributària i l'ajust del dèficit públicLa reforma tributària i l'ajust del dèficit públic

Tot i que, en els últims anys, la correcció del dèficit públic ha estat notable, encara es troba a mig camí. Des que el 2009 el dèficit es va situar en l'11,1% del PIB, s'ha reduït en 4,0 p. p., fins al 7,1% amb què va tancar el 2013. Per arribar, com a mínim, al 3,0% acordat amb Brussel·les, encara falten 4,1 p. p. En aquesta part del camí que encara no s'ha recorregut, una de les incògnites que quedaven per resoldre era com es distribuiria el gros de l'ajust fiscal pendent, si es produiria mitjançant un augment de la recaptació o una reducció de la despesa pública.

Una comparativa a nivell internacional no ofereix pistes clares sobre quin és el nivell adequat d'ingressos i despeses públiques. A Espanya, els ingressos del conjunt de les administracions públiques es van situar, el 2013, en el 37,8% del PIB. Una xifra clarament inferior al 44,7% d'Ale­­ma­­nya o al 51,8% de França, però similar al 37,7% del Regne Unit i clarament superior al 30,7% dels EUA. Pel costat de les despeses, la comparativa internacional tampoc no proporciona pistes sobre quin hauria de ser el nivell de la despesa pública: hi ha països amb nivells superiors i amb nivells inferiors. La decisió, resumida de forma molt sintè­­tica, consisteix a determinar a quin nivell d'equitat i de provisió de béns públics aspira cada país i amb quin grau d'eficiència és capaç de proveir-lo el seu sistema públic. Cal, doncs, que les resolucions que modifiquin de forma substancial i duradora aquest marc vagin acompanyades d'un debat públic de primer ordre.

En aquest context, la reforma tributària havia d'afrontar un gran repte: compatibilitzar els objectius tradicionals a llarg termini (relacionats amb l'eficiència i amb l'equitat del conjunt del sistema, ja potencialment en conflicte) amb els objectius a curt termini (augmentar la recaptació i estimular el creixement econòmic). La reforma tributària presentada pel Govern és àmplia i modifica de manera considerable gairebé tots els grans tributs (vegeu la taula per a una breu descripció de les principals mesures anunciades). A grans trets, els objectius que persegueix són aco­­nseguir un sistema més senzill i transparent, que millori, així, la seva eficiència, i rebaixar la pressió fiscal sobre les persones i les empreses per estimular la recuperació de l'activitat i de l'ocupació. Segons les estimacions del Go­­vern, la reforma presentada augmentarà el PIB en 0,55 p. p. entre el 2015 i el 2016.

En el marc del procés de consolidació fiscal, segons les apreciacions del Govern, els ingressos augmentaran al voltant de l'1% del PIB fins al 2017 i se situaran en el 39,0% del PIB. La gran protagonista de l'ajust pendent serà, per tant, la despesa pública, que, segons les previsions, bai­­xa­­rà fins al 40,1% del PIB en el mateix any. D'això depèn que l'ajust del dèficit públic segueixi pel bon camí.

Compartir: