Compartir: 

El creixement mundial s'accelerarà en el que queda d'any. Un cop arribats a l'equador de l'exercici 2014, què cal esperar per a la segona meitat d'enguany? A nivell global, les previsions considerades mostren que el ritme d'activitat, que havia tendit a decebre al començament del 2014 i que ha millorat de forma apreciable en el 2T, tendirà a accelerar-se en els dos últims trimestres. Aquesta tendència permetrà que, el 2014, el creixement mundial se situï en el 3,4%, el millor registre des del 2011. El 2015, l'activitat perllongarà l'expansió, i el PIB mundial assolirà un avanç del 3,9%. Aquesta perspectiva positiva no ha impedit que els bancs centrals mantinguin els missatges i les actuacions ultraexpansives: la Fed ha reiterat que la normalització monetària serà lenta, i el BCE ha adoptat un ampli paquet de mesures que busquen, en última instància, allunyar l'amenaça deflacionista i consolidar la recuperació europea. Arran d'aquestes actuacions, els tipus d'interès s'han mantingut en nivells baixos (EUA) o han baixat (Alemanya), les primes de risc dels bons (corporatius, emergents i perifèrics) s'han reduït i les borses han tendit a pujar. Malgrat que aquests desenvolupaments financers són positius, preocupa que el to acomodatici dels bancs centrals pugui incrementar el grau de complaença davant el risc.

Els EUA tornen a créixer. A mesura que ens allunyem de l'atípic 1T, notablement afectat per unes condicions climàtiques adverses i pel retard en la posada en marxa de l'Obamacare (els consumidors, per estalviar en la factura, van ajornar les visites mèdiques per esperar que entrés en vigor la cobertura sanitària), sembla clar que la reactivació guanya en intensitat i en solidesa. En intensitat, perquè, amb els indicadors d'alta freqüència a la mà, és probable que el creixement del 2T se situï a la zona del 4% intertrimestral anualitzat; en solidesa, perquè el patró del creixement es beneficiarà d'una major contribució del consum privat, un dels seus components menys volàtils. Aquest increment de l'activitat va acompanyat de dues tendències positives addicionals: malgrat un cert repunt a l'abril i al maig, els preus continuen sense mostrar tensions preocupants i el mercat laboral es comporta millor del previst, en especial en matèria de creació d'ocupació.

Recuperació gradual, però fragmentada, a la zona de l'euro. El creixement de la zona de l'euro es va situar, en el 1T, en el 0,9% interanual, un ritme d'avanç del PIB que, atesa l'evolució dels indicadors avançats d'activitat, es podria repetir o, fins i tot, millorar de forma moderada. No obstant això, dos aspectes continuen sent preocupants. El primer, el contrast que s'observa entre economies com l'alemanya o algunes de les perifèriques, on la recuperació és més dinàmica, i França, Itàlia o els Països Baixos, on els registres continuen decebent. Fora de la zona de l'euro, cal destacar el to expansiu de l'economia britànica, l'evolució recent de la qual justifica una revisió a l'alça del creixement previst per al 2014. El segon àmbit de preocupació és el manteniment de la inflació en cotes baixes. En aquest context, el BCE ha optat per actuar amb un ampli paquet de mesures expansives (rebaixa del tipus d'interès, noves operacions de liquiditat per a la banca, etc.), que busca relaxar les condicions monetàries, reactivar el crèdit bancari i combatre el risc de deflació. En el nostre escenari central, a mesura que avanci el 2014 i, més clarament, el 2015, la recuperació tendirà a consolidar-se i facilitarà que la inflació remunti posicions i s'allunyi de les preocupants cotes actuals.

La demanda interna dóna suport al creixement de l'economia espanyola. El progrés dels indicadors més recents de consum, d'inversió i de mercat laboral indica que la demanda interna continua sent el principal responsable del vigor creixent de l'economia espanyola. Aquest avanç de la demanda interna ha provocat un repunt notable de les importacions, la qual cosa ha frenat la correcció del dèficit comercial. Així i tot, s'espera que, en els pròxims mesos, les exportacions, ajudades per l'excel·lent comportament del turisme, reprenguin taxes de creixement més robustes. Si s'hi afegeix l'efecte, encara no quantificable, de les mesures expansives del BCE i de la reforma fiscal espa­nyola, el risc és que el creixement acabi sent superior al considerat. Malgrat aquest context de recuperació interna, l'evolució dels preus –al maig, la inflació es va situar en el 0,2% interanual– motiva que revisem moderadament a la baixa la previsió d'inflació per al 2015, que situem ara en l'1,1% (l'1,3% anterior). En aquest context de reactivació econòmica, i també dels ingressos fiscals, el Govern presenta una reforma tributària amb l'objectiu de reduir l'esforç fiscal de les empreses i de les famílies. Destaquen els canvis en l'IRPF: reducció del nombre de trams, de 7 a 5, i rebaixa dels tipus impositius.

Compartir: