Compartir: 
Nivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuarNivells d'inflació moderats empenyen el BCE a actuar

A la zona de l'euro, la recuperació continua segons el guió previst: gradual i amb diferències entre països. En el 1T 2014, el PIB va avançar el 0,9% interanual i la majoria d'indicadors avançats d'activitat i de confiança suggereixen que el ritme de creixement es va mantenir en el 2T i que, fins i tot, va poder millorar lleugerament. Al mateix temps, malgrat tot, és important emfatitzar que la recuperació continua sent desigual entre els països de la regió. Destaquen, positivament, Alemanya, amb un creixement més robust i equilibrat, i els països perifèrics, la recuperació dels quals es consolida. Aquesta nota favorable continua enfosquida per la incertesa sobre la recuperació econòmica de França. Pel que fa al conjunt de la regió, tot i que la recuperació està en marxa, la demanda domèstica continua feble en algunes regions, i això, juntament amb un mercat laboral encara sense normalitzar, fa que la inflació es mantingui en taxes insòlitament baixes. Aquesta situació ha empès el BCE a actuar, mitjançant l'anunci d'un paquet de mesures d'estímul monetari que pretén ancorar les expectatives d'inflació i donar suport a la recuperació de la regió.

El creixement del PIB en el 1T és impulsat per la demanda interna, amb una contribució al creixement interanual de 7 dècimes. Destaca l'evolució de la inversió, que va créixer l'1,9% interanual, enfront del –0,1% del 4T 2013. La inversió en maquinària i en béns d'equipament, amb un avanç del 2,9% interanual, continua sent una de les principals protagonistes. Per països, Alemanya continua liderant el rànquing, amb un creixement de la inversió del 6,6%. Pel que fa a l'evolució de la demanda externa, la contribució de la qual al creixement de la regió va ser de 2 dècimes, destaca l'acceleració de les importacions, que van créixer el 4,1% anual (el 2,5% en el 4T), esperonades per la millora de la demanda interna.

Els indicadors de confiança són esperançadors per al 2T. Malgrat que l'índex PMI compost per a la zona de l'euro al maig i al juny va recular lleugerament des dels 54,0 punts fins als 53,5 i els 52,8 punts, respectivament, es manté encara clarament en terreny expansiu, per damunt dels 50 punts. Aquesta reculada només desfà parcialment l'avanç assolit a l'abril (el nivell més alt dels tres últims anys), de manera que, de mitjana, el 2T continua estant per damunt del 1T. Per això, aquesta lleugera correcció continua sent compatible amb una recuperació que, gradualment, va guanyant força. En la mateixa línia, l'indicador de sentiment econòmic de la Comissió Europea recula lleugerament al juny (6 dècimes), pel deteriorament de la confiança de la indústria i del consumidor. Per països, continua la divergència en el ritme d'expansió. A França, els indicadors es mantenen febles i alimenten els dubtes sobre l'economia gal·la. En canvi, a la resta de països europeus, la tendència és la contrària, i tot fa pensar que l'activitat continua creixent a un bon ritme.

Els indicadors d'activitat certifiquen la lleugera millora en el 2T. Sembla que les dades de producció industrial i de vendes al detall disponibles fins ara confirmen el que havien anticipat els indicadors de confiança. D'una banda, la producció industrial va avançar l'1,2% interanual a l'abril (en relació amb el 0,5% del març), per damunt de la mitjana del 1T, i va mantenir la tendència ascendent, esperonada per l'augment de la producció de manufactures no energètiques. De l'altra, les vendes al detall van avançar el 2,4% interanual a l'abril (en relació amb l'1,0% del març), la qual cosa suggereix que la demanda interna continuarà impulsant el creixement del PIB al conjunt de la regió, gràcies a la millora de la confiança de les llars i a l'es­­tabilització del mercat laboral. Desagregant per països, les desigualtats es continuen intensificant, amb França mante­nint-se ressagada.

Feblesa al sector exportador. Les exportacions de béns van iniciar l'any amb bons registres, però aquesta tendència positiva s'ha refredat al març i a l'abril. En concret, a l'abril, les exportacions van disminuir el –0,7% interanual (en relació amb el –0,8% del març), i els indicadors avançats no auguren un canvi substancial de tendència. L'indicador de les expectatives del volum d'exportacions per als pròxims tres mesos de la Comissió Europea es redueix lleugerament en el 2T, i l'indicador de noves comandes per exportar també disminueix. La feblesa en els indicadors avançats, per tant, augura que la debilitat del sector exportador en el 1T es podria mantenir en el 2T. Malgrat tot, atès que la contracció del mes d'abril de les importacions de béns ha estat més intensa que la de les exportacions, és probable que la demanda externa continuï contribuint positivament al creixement del PIB del conjunt de la regió.

El mercat laboral comença a mostrar signes de millora. Per al conjunt de la zona de l'euro, l'ocupació va avançar un tímid 0,1% intertrimestral en el 1T, el segon trimestre consecutiu amb taxes positives des del 2T 2011. Malgrat tot, hi continua havent grans diferències entre les quatre principals potències europees: a Alemanya, és on més va créixer l'ocupació, amb el 0,3% intertrimestral, seguida d'Espanya, amb el 0,2%. En canvi, França es va mantenir en els mateixos nivells que el trimestre anterior i Itàlia, amb el –0,1%, va mantenir la tendència de destrucció d'ocupació. Per això, atès aquest tímid avanç per al conjunt de la regió, la taxa d'atur es manté en cotes elevades (l'11,7% a l'abril). Un altre factor que subratlla aquesta situació d'atonia al mercat laboral són els costos laborals, que continuen moderats, amb un lleuger avanç generalitzat en el 1T 2014, més intens a França i a Alemanya, la qual cosa permet als països perifèrics continuar guanyant competitivitat.

La inflació es manté en cotes baixes i obliga el BCE a actuar. Després dels vaivens de les últimes dades en la taxa d'inflació, a causa de l'efecte calendari per Setmana Santa, la dada del juny es va situar en el 0,5% interanual (el 0,5% al maig), la qual cosa confirma la feblesa en el creixement dels preus. Aquesta situació va dur el BCE a actuar mitjançant un paquet de mesures d'estímul monetari amb l'objectiu de complir el mandat d'esta­­bilitat en els preus i mantenir ancorades les expectatives d'in­­flació. En aquest paquet, format tant per mesures convencionals com no ortodoxes, destaquen les operacions de re­­fi­­-
nan­­çament condicionades per la concessió de crèdit al sector privat (vegeu el Focus «El BCE mou fitxa» per a una discussió més detallada). Malgrat la feblesa actual dels preus, en els pròxims mesos, a mesura que la confiança en la capacitat de creixement es vagi recuperant i la demanda interna vagi gua­nyant impuls, es començarà a observar un canvi de tendència en la taxa d'inflació. A curt termini, el repunt en els preus del petroli, arran de les tensions geopolítiques a l'Iraq i a Ucraïna, també propiciarà el canvi de tendència de la inflació. En aquest context, esperem que la taxa d'inflació se situï lleugerament per damunt de l'1% al final del 2014 i que, el 2015, es mantingui al voltant de l'1,5%, una xifra més coherent amb la situació econòmica del conjunt de la zona de l'euro. Una desviació significativa d'aquest escenari podria forçar de nou el BCE a adoptar més mesures d'estímul monetari.

Per països, destaca la incertesa sobre la recuperació econòmica de França. L'economia francesa, amb un creixement nul en relació amb el trimestre anterior, es va estancar en el 1T 2014. De fet, el PIB no va anotar una taxa de creixement negativa gràcies a l'augment de les existències, ja que la demanda externa va tenir una aportació negativa al creixement i el consum de les llars i la inversió van anotar sengles reculades (el –0,5% i el –0,9%, respectivament). Els indicadors d'activitat i de confiança per al 2T tampoc no són encoratjadors. La producció industrial va recular el 2,0% interanual a l'abril (en relació amb el –0,2% del 1T), igual que les exportacions de béns, que es van contreure el –6,4% anual, tot i que, en aquest cas, la major caiguda de les importacions podria fer que el sector exterior acabi contribuint positivament al creixement del PIB. Els indicadors de confiança van en la mateixa línia de pessimisme: l'índex PMI compost es manté per sota dels 50 punts i, encara més destacable, per sota del registre mitjà del 1T.

Lleuger contratemps per al Govern portuguès. El Tribunal Constitucional va anul·lar algunes de les mesures que el Govern havia aprovat per reduir el dèficit públic. Les mesures anul·lades, entre les quals destaquen les retallades permanents dels salaris de l'Administració pública, estan valorades en 800 milions d'euros. Això ha comportat que Portugal hagi finalitzat el programa d'assistència econòmica de la troica sense executar l'úl­­tim desemborsament del programa d'ajuda financera, la qual cosa obligarà el Tresor portuguès a acudir als mercats per pal·liar la pèrdua d'aquesta font de finançament. Malgrat que estava previst que una quarta part de l'ajust fiscal pressupostat per al 2014 s'assolís mitjançant les mesures anul·lades pel Tribunal Constitucional, el ple compromís del Govern amb la consolidació fiscal, el bon ritme de creixement de l'economia portuguesa i la profunditat de les reformes estructurals ja implementades han propiciat que el mercat hagi mantingut la confiança en el deute públic portuguès.

Compartir: