Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
No tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com semblaNo tan feble com sembla

El creixement mundial se situa en línia amb la mitjana històrica. Segons el nostre escenari central, l'economia mundial registrarà una expansió del 3,4% el 2014. Es tracta d'una xifra satisfactòria, ja que coincideix amb la mitjana assolida durant les tres llargues dècades compreses entre el 1980 i el 2013. No obstant això, predomina la percepció que el pols global és feble. En aquest context, l'OCDE rebaixa les previsions de creixement per a la majoria de les grans economies i caracteritza l'actual expansió mundial de «moderada i desigual». Diverses circumstàncies poden estar contribuint a aquesta apreciació. Primer, la gran heterogeneïtat que s'observa entre països i regions, que deixa a la vista algunes ovelles negres que criden molt l'atenció (en aquests moments, la zona de l'euro). Segon, el canvi en els pesos relatius: els emergents superen ja el 50% del PIB mundial i són decisius per incrementar la mitjana, però són percebuts com un pol llunyà de creixement. I, tercer, sembla que encara persisteixen en el record, com a punt de referència, els registres excepcionals del 2000-2007, l'etapa d'auge prèvia a l'última gran crisi. Tot i que no s'assoliran aquelles velocitats, les dinàmiques actuals ens empenyen a preveure una acceleració el 2015 fins a cotes properes al 4%, que hauria de servir per millorar el sentiment sobre l'economia global. Serà crucial l'aportació dels dos grans motors: els EUA, que ja acceleren en la segona meitat d'enguany, i la Xina, que manté ritmes d'activitat acceptables mentre reajusta la maquinària.

ESTATS UNITS

L'economia nord-americana ha confirmat l'expansió durant l'estiu. D'entrada, es va tornar a revisar a l'alça l'avanç del PIB en el 2T 2014, des del 2,5% interanual fins al 2,6% (del 4,2% intertrimestral anualitzat al 4,6%), canvi atribuïble, en gran part, als components d'inversió no residencial i a les exportacions. Aquesta embranzida en el 2T compensa la forta caiguda que va patir el PIB en el 1T, a conseqüència del temporal hivernal. Això, afegit al bon to de la majoria d'indicadors d'activitat del 3T, confirma la nostra previsió del 2,2% per al còmput total de l'any. Des­­taquen els índexs de sentiment empresarial. L'ISM de ma­­nufactures de l'agost es va enfilar fins als 59,0 punts i es va apropar al màxim postrecessió del febrer del 2011 (59,3 punts), i el seu homòleg als sectors de serveis va pujar fins als 59,6 punts des dels 58,7 del juliol. Així mateix, les vendes al detall van avançar un ferm 5,0% interanual a l'agost, la qual cosa certifica el dinamisme del consum. En canvi, la dada de producció industrial d'aquest mes va decebre, ja que es va desaccelerar des del 4,9% interanual del juliol fins al 4,1%. Així i tot, una bona part de la caiguda s'atribueix a una normalització en la producció del sector automobilístic després d'una forta pujada al juliol.

Inflació sota control. En aquest entorn d'avanç sòlid, es manté l'estabilitat dels preus. Així, la taxa d'inflació de l'agost va ser de l'1,7% interanual, tres dècimes per sota del registre del juliol, per la davallada del preu de la benzina. Per la seva banda, l'IPC subjacent (sense l'energia ni els aliments) també va avançar l'1,7% interanual (l'1,9% al juliol). Aquesta pauta estable dels preus, que preveiem que es mantindrà la resta de l'any, dóna su­­port al curs molt gradual de normalització monetària defensat per la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen. En particular, en la reunió del setembre del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès), es va reiterar el compromís de mantenir els tipus d'interès molt baixos durant un «pe­­río­­de de temps considerable» després de l'acabament del tapering (previst per al final d'octubre).

Prossegueix la millora del mercat laboral, malgrat la lleugera de­­cepció que va representar la dada de creació de llocs de treball a l'agost. En concret, es van crear 142.000 llocs de treball nets, la primera vegada en sis mesos que no se supera la barrera dels 200.000. Així i tot, des del final de la recessió, l'economia nord-americana ha generat més de nou milions de llocs de treball, de manera que s'han recuperat els llocs destruïts durant la crisi. La taxa d'atur ha baixat des del 10% del final del 2009 fins al 6,1% de l'agost. Per la seva banda, els avanços salarials es mostren encara tímids (el 0,2% intermensual i el 2,1% inter­­anual a l'agost), la qual cosa afavoreix la contenció de preus del nostre escenari central.

En aquest entorn de millora, el mercat de l'habitatge continua sense mostrar la fermesa prevista. Tot i que, en línies generals, el sector immobiliari es continua recuperant, queden lluny els pronòstics que el sector seria un dels pilars del creixement eco­­nòmic el 2014. Això és el que posen de manifest les xifres una mica febles de diversos indicadors dels dos últims mesos. En concret, l'índex Case-Shiller de preus per a 20 àrees metropolitanes va augmentar el 6,7% al juliol, la qual cosa representa una nova desacceleració en relació amb l'avanç del juny (d'1,3 p. p.). Així mateix, les vendes d'habitatges de segona mà van baixar per primera vegada des del març (–1,8% intermensual). No obstant això, no hi ha motius per pensar en una recaiguda generalitzada del sector. Així, les vendes d'habitatges nous van sorprendre a l'alça amb un creixement del 18% entre el juliol i l'agost, el salt intermensual més important des del començament dels noranta (el 2,4% interanual per a l'acumulat del gener a l'agost).

JAPÓ

La contracció del 2T de l'economia nipona va ser més intensa del que suggeria l'estimació preliminar del PIB. Després del repunt del PIB del 1T, per l'efecte anticipació de la pujada de l'IVA a l'abril, la forta reculada del 2T (l'1,8% intertrimestral, prèviament l'1,7%) fa que orientem a la baixa la previsió d'avanç per al conjunt del 2014 (l'1,1%). La revisió agreuja la caiguda del consum privat i de la inversió. En aquest sentit, els primers indicadors d'activitat del 3T, com l'atonia de les importacions, suggereixen que la demanda interna encara es manté feble. Així mateix, les exportacions, un dels motors tradicionals del creixement del Japó, continuen sense enlairar-se i s'han situat el 17% per sota del nivell del 2007.

En aquest entorn, els preus continuen pujant al Japó, tot i que menys del que s'esperava. En particular, l'IPC de l'agost va pujar el 3,3% interanual, lleugerament per sota del registre del juliol (el 3,4%). Per la seva banda, l'IPC subjacent (sense els aliments ni l'energia) es va mantenir de nou pla en el 2,3%. Sense l'efecte distorsionador de l'augment de l'IVA, l'IPC s'hauria situat en l'1,3%, lluny encara de l'objectiu del Banc del Japó del 2%, però sense signes de recaiguda deflacionista. En aquest sentit, podem parlar, finalment, d'un increment significatiu dels salaris nominals (del 0,9% interanual en el salari base al juliol, en relació amb el –0,5% interanual al desembre del 2013). Aquest és un element clau per donar suport a la demanda interna.

EMERGENTS

Les perspectives de creixement per a la Xina continuen ancorades al voltant del 7,5%, malgrat la pèrdua de força d'alguns indicadors d'activitat de l'agost. Destaca la producció industrial, que va avançar el 6,9% interanual i es va desaccelerar de forma significativa des del 9,0% del juliol. Les vendes al detall i la in­­versió també van créixer a un ritme lleugerament més pausat que en el mes anterior (l'11,9% i el 16,5% interanual, respectivament). Per la seva banda, l'índex de sentiment empresarial del sector manufacturer PMI (elaborat per Markit) del mes de setembre es va quedar pla en els 50,2 punts. En positiu, el su­­peràvit exterior va anotar un nou rècord mensual a l'agost i es va apropar als 50.000 milions de dòlars, gràcies a la fortalesa de les exportacions, que van créixer el 9,4% interanual, i a la contracció de les importacions (el –2,4%). Precisament, aquesta bona dada del saldo comercial queda una mica deslluïda per aquesta contracció importadora, que reflecteix una certa feblesa del consum intern i, per tant, la dificultat a la qual s'enfronta el país asiàtic per orientar-se cap a un model amb un major protagonisme de la despesa de les llars.

Gran disparitat entre la resta d'emergents. Els casos de l'Índia, Turquia i el Brasil il·lustren el contrast de casuístiques. Així, mentre que l'Índia continua corregint alguns dels seus desequilibris més urgents (inflació i compte corrent), el Brasil es mostra incapaç de controlar els preus. A això s'afegeix la incertesa electoral que plana sobre el país llatinoamericà. Per la seva banda, a Turquia, el PIB va caure el 0,5% intertrimestral (la qual cosa re­­presenta deixar en el 2,1% la taxa interanual). Malgrat la recu­lada, cal destacar que no solament esperàvem una dada pitjor, sinó que, a més a més, la composició del PIB segueix la direcció correcta, atès que combina l'ineludible ajust de la demanda in­­terna amb una major contribució de la demanda externa (la qual cosa ajuda a reduir l'important desequilibri per compte corrent). Així mateix, els indicadors del 3T suggereixen que l'ac­­tivitat ja millora, per bé que amb poca intensitat. D'acord amb tot el que s'ha dit, revisem lleugerament a l'alça les perspectives de creixement de l'economia turca per al total del 2014 fins al 2,8%.

 
Compartir: