Compartir: 
La relació entre el valor de l'euro i la inflacióLa relació entre el valor de l'euro i la inflacióLa relació entre el valor de l'euro i la inflació

Fa un any que l'evolució dels preus és el focus d'atenció a la zona de l'euro. La inflació registrada al setembre va ser un terç de la registrada un any enrere (de l'1,1% del setembre del 2013 al 0,3% del 2014). Aquesta caiguda de vuit dècimes s'ha atribuït a la confluència de diversos factors temporals o exògens a les dinàmiques de l'economia real, com la tònica a la baixa del preu del petroli i d'altres primeres matèries agrícoles. Malgrat que és cert que el paper d'aquests factors ha estat important en la reducció de la inflació, en concret de 0,4 p. p. des del setembre del 2013, l'evolució de la inflació subjacent (que exclou els components anteriors) també ha seguit una via decreixent, que s'ha materialitzat en una caiguda de 0,4 p. p. des del se­­­tem­bre de l'any passat.

Tot i que una part de la feblesa de la tendència de fons de la inflació subjacent és deguda a l'excés de capacitat productiva i a una demanda interna encara en procés de recuperació, aquesta feblesa ha estat exacerbada per l'apreciació de l'euro iniciada cap a la meitat del 2012, que ha fet augmentar-ne el valor fins al 10% respecte del dòlar. En concret, aquest efecte és especialment intens en dos components de l'IPCH. El primer és el preu del petroli, la tendència decreixent en dòlars del qual s'amplifica amb el tipus de canvi, de manera que el preu del petroli en euros encara és més barat.

El segon component especialment afectat per l'evolució de l'euro són els preus dels béns industrials no energètics (s'exclouen els serveis i els aliments), que tenen un pes significatiu (del 27%) en el total de l'IPCH. La relació que s'ob­­serva entre el tipus de canvi i aquest component és intensa i negativa, és a dir, quan l'euro s'aprecia, el preu d'a­­­­quests béns es redueix.1 Això és degut al fet que un percentatge important d'aquests béns són importats (de manera que el seu preu en euros disminueix) i que els produïts localment pateixen pressions competitives per ajustar els marges i rebaixar el preu de venda.

És important destacar que, històricament, el preu dels béns industrials ha reaccionat amb un cert retard a les variacions del tipus de canvi. Per aquest motiu, i atès que el tipus de canvi es va començar a depreciar a partir del juny, quan el BCE va anunciar més mesures acomodatícies, hauríem de començar a veure com aquestes pressions a la baixa en la inflació exercides per l'euro es reverteixen de forma gradual. Això, però, no serà suficient per contrarestar la pressió que continuaran exercint els factors de fons comentats més amunt. Per tant, malgrat que esperem que la inflació canviï de rumb en els pròxims mesos, es mantindrà en cotes anormalment baixes.

1. Una depreciació del tipus de canvi efectiu nominal del 10% s'associa a un increment de 0,40 p. p. de l'IPC dels béns industrials.

Compartir: