Compartir: 

El creixement mundial prossegueix, però de forma desigual i amb riscos a la baixa. Malgrat que diversos organismes han rebaixat les perspectives de creixement global per a enguany, se situa encara en un nivell satisfactori i coherent amb la mitjana històrica (el 3,4%). Per aconseguir-ho, serà crucial l'aportació dels dos grans motors: els EUA, que mostren signes d'acceleració en el segon semestre, i la Xina, que manté ritmes d'activitat acceptables mentre reajusta la maquinària. La resta d'emergents presenten importants disparitats, però, en general, l'evolució és positiva. Al Japó, la pujada de l'IVA no ha truncat la modesta expansió econòmica, i la política ultraexpansiva del Banc del Japó (BOJ) comença ja a aportar resultats favorables. Els indicadors del 3T per a la zona de l'euro també evidencien que l'afebliment no anirà a més després de la sorpresa negativa del 2T. Amb l'ajuda dels nous estímuls del BCE, la regió hauria de canalitzar una via de creixement moderat. Així i tot, l'expansió presenta una gran heterogeneïtat entre països, i el mapa de riscos sobre el creixement està esbiaixat a la baixa.

La recuperació de l'economia nord-americana es consolida. El fort repunt del PIB en el 2T (l'1,1% intertrimestral) i el bon to de la majoria d'indicadors d'activitat del 3T confirmen que l'expansió als EUA té unes bases sòlides. Aquest creixement no ha generat, ara com ara, pressions inflacionistes, la qual cosa permet que la Fed segueixi el guió d'una retirada d'estímuls molt gradual. Així, en la reunió del setembre, va reiterar el compromís de mantenir els tipus d'interès molt baixos durant un «període de temps considerable» després de la finalització del tapering, prevista per al final d'octubre. Ara com ara, els mercats de deute públic nord-americà reflecteixen aquesta estabilitat, que continuarà sent la tònica sempre que la inflació es mantingui baixa i que es contingui la pressió que els baixos tipus d'interès exerceixen sobre el preu d'alguns actius.

La pujada de l'IVA no ha truncat la modesta expansió de l'economia nipona. El PIB del Japó es va contreure l'1,8% intertrimestral en el 2T, arrossegat per la caiguda del consum privat i de la inversió. Després d'aquesta ensopegada temporal, els indicadors avançats del 3T suggereixen que la recuperació s'ha reprès. A més a més, el BOJ està disposat a perllongar la política monetària expansiva, de manera que els riscos deflacionistes s'allunyen cada vegada més. També convida a l'optimisme l'increment dels salaris nominals, que hauria de donar suport a la de­­manda interna.

Els països emergents mantenen el pols. En general, la seva evolució és positiva, però cal diferenciar dos grans grups. Uns mantenen ritmes d'activitat satisfactoris, com la Xina, on la modesta desacceleració del 3T serà neutralitzada amb polítiques expansives que ja s'estan adoptant, o l'Índia, capaç de créixer i de contenir la inflació de manera simultània. Uns altres estan immersos en processos saludables d'ajust, que llasten, transitòriament, el creixement, però que són la base d'una posterior expansió sostenible (com succeeix a Turquia i al Brasil). L'alerta pels riscos geopolítics ha afluixat, però encara destaquen els fronts del Pròxim Orient, de Rússia-Ucraïna, de les eleccions al Brasil i dels disturbis a Hong Kong.

Persisteixen els signes de feblesa a la zona de l'euro. Després d'un 2T decebedor, els indicadors d'activitat i de confiança del 3T mostren que la recuperació serà molt gradual i desigual. Malgrat que impera l'atonia, s'observa una certa millora al sector exterior, amb el suport de la depreciació de l'euro, i al mercat laboral, que segueix un camí de normalització gradual. En aquest context, la inflació es manté continguda, tot i que amb perspectives que aviat s'orienti suaument a l'alça. Certament, la posada en marxa dels programes de compra d'actius de renda fixa privada per part del BCE és molt benvinguda, tot i que, com va recordar Mario Draghi, perquè la recuperació sigui sòlida i equilibrada, els països que han mostrat més símptomes de feblesa, com França i Itàlia, haurien de dur a terme reformes estructurals importants per reduir els riscos de recaiguda.

A Espanya, tot i la desacceleració europea, la recuperació resisteix. Després de la forta embranzida inicial observada en el 2T, l'economia espanyola continua creixent, tot i que a un ritme lleugerament inferior. El consum privat, que va créixer de forma visible en el 2T, es desaccelera lleugerament, però la seva aportació al creixement del PIB continuarà sent notable, gràcies, en part, a la millora de les expectatives d'ocupació. El sector exterior, que no va contribuir al creixement en el 2T, hauria de tornar a guanyar protagonisme a mesura que la recuperació gradual de la zona de l'euro i la depreciació de l'euro contribueixin a dinamitzar les exportacions. Segons el quadre macroeconòmic presentat pel Govern als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2015, el PIB creixerà l'1,3% el 2014 i el 2,0% el 2015, un escenari que permetrà dur a terme l'ajust fiscal el 2015 de forma més suportable. Ara com ara, el compliment de l'objectiu de dèficit fiscal del 2014 (del 5,5% del PIB) sem­­bla factible.

Compartir: