Compartir: 
Resistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a EuropaResistència davant la desacceleració a Europa

El PIB va créixer el 0,5% intertrimestral en el 3T. Tot i que ja s'esperava un ritme de creixement una mica inferior al del 2T (el 0,6% intertrimestral), finalment l'alentiment ha estat molt modest, només d'una dècima. Amb aquesta dada, l'economia espanyola encadena cinc trimestres consecutius d'expansió, i la taxa de variació interanual del PIB se situa en l'1,6%. Per bé que encara no s'ha publicat el desglossament del PIB per components, tot fa pensar que el creixement es continua basant en la demanda interna i, sobretot, en el consum de les famílies i en la inversió en béns d'equipament. Amb aquesta bona dada, millorem la previsió de creixement per al 2014 en una dècima, fins a l'1,3%. El nostre escenari central preveu la continuïtat de la tònica expansiva, però a un ritme lleugerament inferior, amb creixements al voltant del 0,4% intertrimestral, de manera que el creixement del 2015 se situaria al voltant de l'1,7%.

L'activitat econòmica manté el to expansiu, però s'anticipa una certa moderació. L'índex de confiança empresarial de l'octubre, que recull les expectatives dels empresaris sobre la marxa del seu negoci, va augmentar el 0,2% en relació amb el 3T, un increment molt modest si es compara amb els importants avanços dels trimestres anteriors. A més a més, el component d'expectatives manté el nivell assolit en el 3T, però no ha registrat augments addicionals. Per la seva banda, les comandes industrials de l'agost, que, generalment, anticipen els moviments de la producció industrial en mesos posteriors, van flexionar lleugerament a la baixa a causa de la desacceleració de les comandes externes, tant de la zona de l'euro com de la resta de mercats. La recuperació de les comandes del mercat interior suggereix que la demanda interna continua avançant a bon ritme i pot compensar, temporalment, la caiguda de la demanda exterior. Sembla, doncs, que l'economia espanyola resisteix els efectes de la nova desacceleració de l'activitat a Europa. Després de la intensa correcció dels desequilibris macroeconòmics i de les reformes estructurals implementades, és menys vulnerable i està més preparada per al creixement. De tota manera, la capacitat de resistència a la feblesa exterior és limitada, i, en última instància, la recuperació continua condicionada al fet que la zona de l'euro superi aquesta nova ensopegada.

El bon to de l'activitat econòmica es reflecteix en les dades del mercat laboral. En el 3T, la xifra d'ocupats va augmentar per quart trimestre consecutiu (el 0,4% intertrimestral desestacionalitzat), una dada que ja s'esperava després de les bones dades d'afiliació a la Seguretat Social. Igual que en els últims trimestres, l'ocupació va créixer al sector privat (+154.900), però va recular al públic (–3.900). La taxa d'atur es va reduir una mica més del previst, del 24,5% al 23,7%, gràcies a la creació d'ocupació i, també, a la reducció de la població activa (–58.000 persones), sobretot l'estrangera.

La reactivació de l'ocupació s'estén més enllà del sector serveis, la qual cosa atorga més solidesa a la recuperació. Llevat de l'agricultura, que és molt volàtil, l'ocupació va augmentar als serveis (+108.800), a la indústria (+71.800) i, per segon trimestre consecutiu, a la construcció (+43.500). A més a més, les expectatives de creació d'ocupació continuen millorant i auguren una evolució positiva de l'ocupació en els pròxims trimestres. Després de l'important augment del 2T, les expectatives del sector serveis i del comerç minorista van mantenir el nivell assolit en el 3T. En canvi, les expectatives de contractació a la indústria i a la construcció, que havien reculat lleugerament en el 2T, van experimentar avanços importants en el 3T, sobretot en aquest últim sector, que ha passat d'un valor de –44,7 a l'abril al –23,2 al setembre. Sens dubte, la recuperació de l'ocupació a la construcció mostra que la generació de llocs de treball s'està estenent, a poc a poc, a tot el teixit productiu.

La caiguda dels preus es modera. La taxa d'inflació de l'octubre es va situar en el –0,1%, una dècima per damunt del registre del mes anterior. Aquest augment s'explica, en part, per l'increment del preu dels aliments. Tot i que fa quatre mesos que la inflació es manté en terreny negatiu, ja es comença a observar un tímid canvi de tendència, amb el suport de la recuperació de la demanda interna i de la depreciació de l'euro. Així, en el context de recuperació gradual, esperem que el risc de deflació quedi progressivament superat.

El turisme tancarà un altre any de rècord. Per primera vegada, el nombre de turistes del setembre va superar els set milions, la qual cosa representa un augment del 8,1% interanual i fa preveure un 2014 amb xifres rècord. L'excel·lent comportament del sector turístic contrasta amb l'evolució de les exportacions de béns, que van recular el 5,1% interanual a l'agost. Aquesta caiguda, tot i que significativa, es pot explicar, en part, per la volatilitat de la sèrie. La mitjana dels tres últims mesos, que mostra la tendència de fons, és una mica més favorable, però continua sent inferior a les importacions. Aquestes dades es reflecteixen en el saldo del compte corrent, que acumula un dèficit de 4.600 milions entre el gener i l'agost, xifra que cal comparar amb el superàvit de 8.700 milions del mateix període del 2013. Esperem que aquesta tendència canviï de sentit en els pròxims mesos, de manera que la demanda externa també torni a contribuir al creixement del PIB. D'una banda, la millora de la demanda global hauria de reactivar les exportacions. De l'altra, el creixement de la demanda interna i de les importacions es moderarà. No obstant això, contemplem riscos de desviació a la baixa per la incertesa que envolta aquests factors. El que sembla clar és que el saldo per compte corrent difícilment podrà repetir el registre del 2013 (el 0,8% del PIB).

El consum privat continua esperonant el creixement. El fort increment de les vendes al detall al setembre (l'1,1% interanual en la sèrie corregida d'efectes estacionals i de calendari) anticipa el bon comportament del consum privat en el 3T. Com en el 2T, el consum domèstic hauria estat el motor del creixement i es basaria tant en la millora del mercat de treball com en la reducció de la taxa d'estalvi. En el 2T, segons les últimes dades disponibles, la taxa d'estalvi de les llars va baixar fins al 9,1% de la renda bruta disponible, en un context en què la renda bruta disponible encara continuava caient (el –0,2% intertrimestral). De cara als pròxims trimestres, el recorregut a la baixa de la taxa d'estalvi és limitat, de manera que els nous avanços del consum s'haurien de basar en augments de la renda bruta disponible. Els actius financers de les famílies, que van assolir nivells màxims en el 2T, també són un suport important per al consum a mitjà termini.

La millora de l'activitat contribueix a la consolidació fiscal. La major recaptació impositiva va permetre a l'Estat reduir el dèficit fins als 33.052 milions d'euros al setembre (el 3,1% del PIB), xifra que representa el 9,3% menys que el 2013. El saldo fiscal de la resta d'administracions segueix la mateixa tònica, amb l'excepció de les comunitats autònomes, que, amb les últimes dades de l'agost, ja van assolir l'objectiu de dèficit per al conjunt del 2014 (l'1,0%). Això fa que mantinguem la perspectiva d'una lleugera desviació del compliment dels objectius de
dèficit d'enguany.

El sector bancari, després de mostrar la seva capacitat de resistència en les proves del BCE, comença a donar crèdit nou. Després del profund procés de reestructuració del sector bancari espanyol dels últims anys, els resultats del test d'estrès europeu han mostrat que totes les entitats espanyoles tenen prou solvència per afrontar un escenari advers, en què el PIB de la zona de l'euro seria, el 2016, el 6,6% inferior al de l'escenari base. Només una entitat espanyola no superava la prova a 31 de desembre del 2013, però amb les emissions realitzades el 2014 ja s'han cobert les necessitats de capital detectades. Aquests resultats demostren la solvència del sector, que ja està preparat per tornar a donar crèdit a l'economia real. Les dades sobre la concessió de crèdit nou així ho demostren. Entre el gener i el setembre, el crèdit nou per a l'adquisició d'habitatges va sumar 18.892 milions d'euros, el 18,9% més que el 2013. La nova concessió de crèdit a les llars per al consum i per a altres finalitats també va mostrar una evolució positiva, amb 24.137 milions d'euros concedits entre el gener i el setembre, l'11,4% més que en el mateix període del 2013. El nou crèdit a les pimes també va augmentar (105.074 milions d'euros, el 7,4% més que el 2013), però la nova concessió a grans empreses continua encara lluny dels nivells del 2013, en part perquè aquestes empreses prefereixen altres formes de finançament. Aquestes xifres del crèdit nou contrasten amb la caiguda substancial que encara experimenta el saldo viu de crèdit, que presenta una variació interanual del –8,0% al setembre, una mica per sota del mes precedent (el –8,3% a l'agost). El volum de crèdit total trigarà encara a estabilitzar-se, ja que el procés de despalanquejament de les empreses i de les llars, que es troba ben avançat en alguns segments, encara no s'ha completat.

Compartir: