Compartir: 

Viatge d'anada i tornada a l'octubre. Tot i que el creixement mundial agregat es continua accelerant, el mes d'octubre es va iniciar amb dubtes sobre l'abast de la recuperació. El reflex més clar d'aquests dubtes va ser el notable repunt de la volatilitat que van experimentar els mercats financers a l'octubre, que va provocar una correcció àmplia de les cotitzacions borsàries durant la primera quinzena. Els inversors es mostraven cautelosos davant el missatge moderadament alarmista de l'FMI (malgrat que les seves previsions de tardor només eren lleugerament pitjors que les del juliol, el to pessimista del Fons va calar), les dades macroeconòmiques una mica decebedores a la zona de l'euro i les comunicacions poc clarificadores dels bancs centrals. A mesura que s'anaven coneixent dades hard més positives (en especial, les xifres de creixement del PIB en el 3T dels EUA i de la Xina) i es concretaven les properes ac­tuacions de la Fed i del Banc del Japó, una gran part d'aquest excés de pessimisme es va esvair, un canvi que van reflectir els actius de risc amb una clara recuperació de les cotitzacions. En definitiva, després d'aquest octubre farcit de soroll financer, ens trobem gairebé on érem: els motors (els EUA i la Xina) continuen funcionant i el Japó i la zona de l'euro es mostren temporalment febles. Si es compleixen les previsions, tot plegat hauria de ser el preludi d'un 2015 raonablement positiu a nivell mundial.

Els puntals de la recuperació mundial, els EUA i la Xina, tranquil·litzen. Els indicadors econòmics dels EUA, en especial les xifres de creixement del PIB del 3T (avanç del 0,9% intertrimestral, similar al del 2T), palesen que l'expansió del gegant nord-americà guanya consistència. La dada del PIB, juntament amb la bona evolució dels in­­dicadors ISM d'activitat empresarial, amb l'absència de pressions inflacionistes importants i amb la recuperació per­­sistent del mercat laboral, avala el nostre escenari de crei­­xement per al 2014 i el 2015 (el 2,2% i el 3,1%, respectivament). En aquest context, la Fed, com s'esperava, ha confirmat que finalitza el programa de compra d'actius, tot i que també ha insistit que els tipus d'interès es mantindran baixos durant un període de temps considerable (probablement, fins a mitjan 2015). En el cas de la Xina, el creixement del 3T (el 7,3% interanual, per damunt del consens dels analistes) ha allunyat els temors a un aterratge brusc. A més a més, les primeres dades del 4T confirmen que l'activitat manté el rumb. Al marge d'aquests bons senyals dels EUA i de la Xina, el Japó navega per aigües més turbulentes. Malgrat que la conjuntura nipona continua presidida per l'efecte distorsionador de l'augment de l'IVA de l'abril i que, per tant, en aquest 3T assistirem a un rebot de l'activitat, la tendència de fons no acaba de ser positiva. Això ha obligat el Banc del Japó a ampliar el programa de compra d'actius en un grau, decisió que ha sorprès els analistes i els inversors.

La conjuntura de la zona de l'euro continua sent feble. La recuperació de la zona de l'euro continua caracteritzada pel ritme lent i per l'abast desigual. Aquesta lentitud i aquesta disparitat geogràfica, certament major del que s'esperava uns mesos enrere, i un seguit de xocs negatius (Rússia, l'Orient Mitjà, la irregularitat del comerç internacional, etc.) han alimentat els dubtes sobre la reactivació dels països de la moneda única, de manera que algunes veus han arribat a pronosticar, fins i tot, una tercera recessió. Es tracta d'una hipòtesi extrema que no compartim. Així, les dades del 4T suggereixen que, en el 3T, l'activitat probablement haurà tocat fons, com sembla que també ho ha fet la inflació, que ha repuntat de forma moderada a l'octubre. A més a més, si ens allunyem de les perspectives massa a curt termini i situem el focus a llarg termini, es confirma que les diferents velocitats econòmiques són un tret predominant des d'abans de la crisi i que són degudes, en gran part, als esforços de reforma estructural. Dos dels països que creixeran més el 2015 seran Alemanya (que va dur a terme les reformes en la dècada dels 2000) i Espanya (tot i que, segurament, queda molt per fer, és, sens dubte, una de les economies més reformadores de la zona de l'euro des de l'esclat de la crisi). En un altre ordre de coses, cal destacar que les proves d'estrès de la banca europea han presentat, en termes generals, uns resultats positius, la qual cosa hauria de servir per reduir els dubtes recurrents sobre la solvència general del sistema bancari europeu.

L'economia espanyola agafa velocitat de creuer. Les dades de creixement econòmic confirmen que l'activitat tendeix a desaccelerar-se de forma molt gradual, però també que manté un dinamisme que contrasta notablement amb el dels seus veïns (creixement del 0,5% intertrimestral en el 3T, només una dècima percentual menys que en el 2T). Atesos els primers indicadors del 4T, aquesta lleugera moderació prossegueix en el tram final del 2014. En definitiva, sembla que l'economia espanyola, després del rebot de l'activitat en el 2T, s'ha situat en el que pot ser la velocitat de creuer per als pròxims trimestres. En aquest context de recuperació gradual, un dels riscos més esmentats, el de la deflació, hauria de ser progressivament superat. Ara com ara, l'avanç de la inflació de l'octubre se situa en el –0,1%, una xifra que, tot i ser baixa, ja supera en una dècima la del setembre.

Compartir: