Compartir: 
Més pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesaMés pessimisme que feblesa

El creixement continua feble a la zona de l'euro, però anirà guanyant tracció de forma gradual. L'FMI ha rebaixat les previsions de creixement de les principals economies de la zona de l'euro, llevat d'Espanya, i prediu una recuperació lenta a diferents velocitats. Alemanya i Espanya creixeran a un ritme més intens que França i Itàlia. De fet, Itàlia podria entrar en recessió el 2014. En aquest context de creixement feble, els petits xocs es perceben amb més intensitat que als països amb taxes de creixement més elevades, on una reducció similar del creixement és menys problemàtica. Potser per això l'FMI ha acompanyat la revisió a la baixa de les previsions per a la zona de l'euro d'un discurs molt pessimista, tot i que el seu escenari central sigui de recuperació gradual. A grans trets, la desacceleració del creixement que s'ha produït en els últims trimestres és fruit de l'alentiment del comerç a nivell global i de la reaparició en escena de conflictes geopolítics latents. Aquests dos factors són temporals i, per tant, no haurien d'entelar el procés de recuperació a mitjà termini.

Les tendències de fons són molt diferents entre països. El deteriorament de les perspectives de creixement ha posat damunt la taula la necessitat d'adoptar mesures per reactivar el creixement de la zona de l'euro. De tota manera, les diferències entre països són molt notables, i, per tant, tot i que és desitjable un alt nivell de coordinació a nivell europeu, cada cas necessita ser tractat per separat. Un breu repàs del creixement per capita dels últims anys serveix per il·lustrar-ho. Alemanya i França van experimentar tendències similars fins a la crisi financera global, però, de llavors ençà, els seus camins han divergit. Alemanya s'ha beneficiat de les reformes estructurals dutes a terme al començament dels anys 2000, mentre que, a França, s'ha posat en evidència la falta de dinamisme de l'economia. Les dolences de l'economia italiana, amb arrels profundes, fa anys que es coneixen i són un veritable repte per a l'executiu de Mateo Renzi. Finalment, Espanya va créixer de manera continuada fins al 2008, però no era un creixement sòlid, i es va enfonsar de llavors ençà. No obstant això, la correcció dels principals desequilibris macroeconòmics i les importants reformes estructurals dutes a terme permeten una recuperació que, ara com ara, sorprèn pel seu vigor. A més llarg termini, el repte per a Espanya és aconseguir que el creixement sigui equilibrat i sostenible.

Augmenta la pressió perquè França i Itàlia adoptin mesures que impulsin la capacitat de creixement a llarg termini. La vulnerabilitat que han mostrat França i Itàlia en els últims mesos ha tornat a posar al descobert les mancances de les dues economies. En aquest context, es va iniciar un intens, i de vegades tens, debat a nivell europeu sobre quines mesures calia adoptar. Finalment, sembla que s'ha trobat un equilibri en un ajust fiscal lleugerament inferior al previst inicialment, a canvi d'un impuls de l'agenda de reformes. La reducció del dèficit estructural que preveuen aquests països se situa en 0,5 p. p. per al cas de França i en 0,3 p. p. per al d'Itàlia, un ajust que, en principi, Brussel·les ha acceptat, malgrat que no es compliran els objectius de dèficit fixats per al 2015 (el 4,1% enfront del 3,0% a França i el 2,9% enfront del 2,2% a Itàlia). Pel que fa a l'agenda reformadora, ja es comença a percebre un canvi d'actitud. França ha afegit al recent pacte de responsabilitat i solidaritat i al crédit d'impôt pour la compétitivité et l'emploi mesures com la reducció de les taxes en sectors regulats i una major facilitat administrativa per a la creació d'empreses. A Itàlia, s'avança per aprovar una reforma laboral que redueixi la important rigidesa existent, que desincentiva la contractació. Totes aquestes reformes haurien d'incrementar la competitivitat de les empreses i el creixement potencial, tot i que són tímides en comparació amb les adoptades per diversos països perifèrics, i haurien de ser més profundes, en particular al mercat laboral.

La majoria d'indicadors d'activitat milloren lleugerament a l'octubre. A curt termini, la pobra evolució dels indicadors en el 3T no hauria de ser el preludi d'una tercera recessió. De fet, en el 4T, s'observen ja tímides millores. Tant l'índex PMI com l'índex de sentiment econòmic de l'octubre palesen un creixement lleugerament positiu i ajuden a allunyar les pors a una tercera recessió. De tota manera, el creixement de la zona de l'euro, encara tènue, obliga moltes empreses a reduir els marges. Per països, destaquen les lleugeres millores dels dos indicadors a Alemanya, on fa 18 mesos que l'índex PMI resisteix en zona expansiva, tot i que es manté en nivells inferiors als del començament de l'any. França i Itàlia, en canvi, continuen en zona contractiva.

Els indicadors de demanda també experimenten lleugers avanços. A l'agost, les vendes al detall van evolucionar més positivament que en els primers mesos de l'any, tot i que romanen en nivells baixos. L'índex de confiança del consumidor també va millorar a l'octubre, després de diversos mesos de descensos. No obstant això, com succeeix amb els indicadors d'activitat, la disparitat entre països és notable. Al costat positiu, destaca Alemanya, i, al costat negatiu, França i Itàlia són els protagonistes.

La lenta millora del mercat laboral limita la capacitat de recuperació de la demanda interna. La taxa d'atur de la zona de l'euro es va mantenir en l'11,5% al setembre del 2014, per sota del 12,0% registrat un any abans, però sense canvis en relació amb els dos mesos anteriors. A més a més, les expectatives d'atur no apunten a millores notables a curt termini, tot i que van millorar lleugerament. Per països, mentre Alemanya manté una taxa d'atur en mínims històrics i els països perifèrics experimenten millores, França i Itàlia no aconsegueixen recuperar-se. A nivell europeu, continua sent particularment preocupant el nivell d'atur entre els joves de 16 a 25 anys (el 21,6%), gairebé cinc milions de joves a la zona de l'euro estan aturats. El problema és urgent a Espanya (el 53,7%), Grècia (el 50,7%), Itàlia (el 42,9%) i França (el 24,4%). Una acceleració de les reformes estructurals als mercats de treball i un bon ús dels fons disponibles en programes com la iniciativa d'Ocupació Jove i el Fons Social Europeu haurien d'ajudar a millorar les possibilitats dels joves al mercat laboral.

La inflació, reflex de l'activitat econòmica, anirà canviant de to. La taxa d'inflació general va pujar una dècima al setembre, fins al 0,4% interanual, i la inflació subjacent es va mantenir en el 0,8%. L'augment de la inflació general és degut als components més volàtils, en particular a l'increment dels preus dels aliments i a la moderació de la caiguda dels preus energètics. En els pròxims mesos, a mesura que s'allunyin els temors a una tercera recessió, que la demanda interna vagi recuperant el to i que l'euro es continuï depreciant, la inflació hauria d'anar dibuixant una via alcista. En qualsevol cas, no s'espera que sigui molt intensa, ja que els elements que l'empenyen en aquesta direcció són febles, i, a més a més, la caiguda del preu del petroli serà un factor important de pressió a la baixa.

El sector exterior recuperarà protagonisme en els pròxims trimestres. Tant les exportacions com les importacions de béns es van reduir a l'agost en relació amb el mes anterior (el 0,9% i el 3,1%, respectivament), tot i que han millorat en relació amb la primera meitat de l'any. La feblesa experimentada des del començament d'enguany és deguda a factors temporals, com l'alentiment del comerç a nivell global i l'emergència dels conflictes geopolítics a Ucraïna i al Pròxim Orient. Per tant, a mesura que aquests factors vagin perdent influència, el sector exterior anirà recuperant el protagonisme que ha ostentat en els últims anys. La depreciació de l'euro i la reducció del preu del petroli són factors addicionals que milloraran la posició competitiva de l'economia europea i que, per tant, reforçaran la recuperació de les exportacions a curt i a mitjà termini.

El crèdit bancari també es convertirà en un factor de suport a la recuperació. Els criteris d'aprovació de préstecs es van continuar relaxant en el 3T 2014, en especial per a les grans empreses. De l'enquesta de préstecs bancaris que realitza el BCE es desprèn, també, que, en el crèdit a les llars, el percentatge net d'entitats que van relaxar les condicions per a la compra d'habitatge va augmentar en el 3T, tot i que a un ritme menor que en el 2T. Així mateix, cal destacar el relaxament de les condicions de concessió de préstecs al consum, un factor que hauria d'ajudar a reactivar el consum a la zona de l'euro. Aquesta millora de la capacitat creditícia del sector bancari està estretament vinculada a la finalització del procés de revisió dels actius de la banca (AQR, per les sigles en anglès) i a les proves d'estrès que ha dut a terme el BCE. Com es comenta al Focus «Una banca europea més resistent davant futures crisis», aquestes proves han estat superades amb èxit pel conjunt del sector, la qual cosa n'ha reforçat la credibilitat.

Compartir: