Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Colòmbia: en posicions avançades a l'Amèrica LlatinaColòmbia: en posicions avançades a l'Amèrica Llatina

D'acord amb les nostres previsions, l'economia colombiana creixerà el 4,8% de mitjana anual el 2014-2015. Es tracta d'una xifra elevada que l'apropa a les taxes d'avanç del PIB dels emergents més dinàmics i que l'allunya d'una Amèrica Llatina que, tot i prosperar, ha perdut embranzida. Així, sempre durant aquest mateix període, mentre que l'Àsia emergent creixerà el 6,5%, l'Amèrica Llatina ho farà el 2,4%. Les brillants perspectives de Colòmbia no deixen de ser paradoxals si tenim en compte que pateix un xoc negatiu important: la caiguda del 25% des del juliol del preu del petroli de qualitat Brent, producte que representa, aproximadament, el 70% de les seves exportacions.

Aquesta incongruència aparent s'explica per diversos factors. Malgrat que Colòmbia es troba entre els 20 majors productors de petroli mundials, en tractar-se d'una economia només moderadament oberta, la importància del petroli en termes de creixement és moderada.1 En un informe recent de l'FMI, en què s'analitza l'impacte, a l'Amèrica Llatina, de diferents hipòtesis de caiguda dels preus de les primeres matèries, es constata que Colòmbia pertany al grup de països de la regió on el creixement es veuria menys afectat per un eventual enfonsament. Així, si els preus de les primeres matèries caiguessin el 10% en un any determinat, el seu PIB es reduiria en 0,4 p. p. en els tres anys següents, mentre que, en casos com el del Perú, la mateixa caiguda dels preus de les primeres matèries comportaria un descens d'1,5 punts.

A més a més, per afrontar aquest impacte del petroli, Colòmbia es beneficiarà, en el futur pròxim, d'un entorn internacional raonablement propici i, en especial, del bon comportament de la demanda interna. En aquest sentit, cal esmentar que, en els anys 2012-2013 i en el primer semestre del 2014, els dos components fonamentals de la demanda interna, el consum públic i la inversió, han crescut, en mitjana anual, el 4,5% i el 7,3%, respectivament.

Es tracta d'un creixement robust que reflecteix, en l'àmbit intern, l'efecte positiu de diferents factors de caràcter es­­tructural. Un primer element que reforça les bones perspectives de la demanda interna colombiana és la demografia, ja que es preveu un creixement mitjà anual de la po­­blació de l'1,0% durant la pròxima dècada. Un segon aspecte destacable és que Colòmbia s'ha mantingut com un dels països de l'Amèrica Llatina amb més progressos re­­formistes. Així, per exemple, la reforma petroliera co­­lombiana del 2003 ha estat, en certs aspectes, el model de la reforma mexicana del 2013.2 Però, més enllà d'aquesta reforma tan emblemàtica, cal destacar l'important esforç per millorar el marc legal per fer negocis (en un procés de reforma gairebé constant durant l'última dècada), la reforma fiscal del 2011 (que, precisament, redueix la dependència dels ingressos fiscals del petroli) o la reforma tributària del 2012. Un tercer factor positiu és l'existència d'escassos desequilibris macroeconòmics, amb una posició fiscal folgada del país (el 2014, el dèficit públic se situarà a la zona de l'1,5% del PIB i el deute públic, en el 34% del PIB, i la tendència és de millora a mesura que avanci el període 2014-2016) i una inflació controlada, que es mourà a la zona del 3% entre el 2014 i el 2016.

Tot plegat, juntament amb les reformes institucionals de dècades anteriors (especialment rellevant és la que va reforçar la independència del banc central), ha permès que Colòmbia disposi d'un marc econòmic de qualitat institucional superior al de molts països de l'Amèrica Llatina. Un últim factor que dóna suport al millor to de l'activitat interna és la lenta, però apreciable, via de pacificació del país. En definitiva, a curt i a llarg termini, Colòmbia presenta una de les perspectives més favorables de l'Amèrica Llatina.

1. Menys del 20% dels ingressos públics provenen del petroli i del gas (enfront del 54%, de mitjana, del grup dels 16 principals exportadors de petroli i de gas). Així mateix, les exportacions netes de petroli i de gas de Colòmbia no arriben al 10% del PIB (la mitjana del conjunt dels 16 principals exportadors de petroli i de gas és del 26%).

2. La reforma va incloure la creació de l'Agència Nacional d'Hidrocarburs (independent i amb amplis poders reguladors), un tractament favorable de royalties i fiscalitat, incentius i permisos per a empreses extractores internacionals i la modernització d'ECOPETROL, la companyia estatal de petrolis.

Compartir: