Compartir: 
Bon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyolaBon final d'any per a l'economia espanyola

L'economia espanyola continua creixent a bon ritme. Segons el Banc d'Espanya, el PIB va créixer el 0,6% intertrimestral en el 4T. Si es confirma la dada, es tancaria l'any 2014 amb un avanç del PIB de l'1,4%. De cara a l'any que comencem, les previsions més recents del consens d'analistes, del mes de desembre, apunten a un creixement de l'1,9% per al 2015. Aquesta xifra representa una millora substancial en relació amb la previsió del gener, que situava el creixement per al 2015 en l'1,2%. La millora de les perspectives al llarg del 2014 obeeix a l'augment de la confiança en la capacitat de creixement de l'economia espanyola, que, a més a més, s'ha vist reforçada per dos factors addicionals: la disminució del preu del petroli, que és més profunda i duradora del que inicialment s'havia previst, i la major depreciació de l'euro, arran de les actuacions que ha dut a terme el BCE al llarg de l'any.

Les bones perspectives de l'economia espanyola contrasten amb l'empitjorament de la zona de l'euro. Durant la segona meitat de l'any, el consens d'analistes ha revisat a la baixa les perspectives de creixement de la zona de l'euro per al 2015, les quals han passat de l'1,6% del juliol a l'1,1% del desembre. Esperem que el BCE, davant una recuperació feble i desigual a la zona de l'euro i el descens de les expectatives d'inflació, implementi mesures d'expansió quantitativa addicionals en el 1T 2015 (vegeu el Focus «El BCE es troba en un carreró amb una única sortida: el QE»). La major laxitud monetària ens empeny a rebaixar i a aplanar les corbes de tipus d'interès, la qual cosa afavorirà les condicions de finançament del sector públic. En concret, hem revisat a la baixa la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys en uns 20 p. b. de mitjana per al 2015, fins a l'1,6%. Així i tot, atès que l'augment de l'oferta monetària trigarà a tenir efecte sobre l'economia real, mantenim la previsió de creixement del PIB en l'1,9% anual per al 2015. En canvi, el revisem a l'alça per al 2016, fins al 2,2% (anterior: el 2,0%), ja que esperem que les exportacions creixin lleugerament més del que s'havia previst amb anterioritat, a causa de la depreciació de l'euro. No obstant això, mantenim la previsió del saldo corrent, ja que l'augment de les importacions (per la recuperació del preu del petroli prevista per al 2016) actuarà en sentit contrari.

Els indicadors d'oferta mostren un bon to. L'índex PMI de manufactures va pujar amb força al novembre i va assolir el nivell més alt des del març del 2007. Així mateix, la producció industrial va augmentar l'1,2% interanual a l'octubre. El PMI de serveis, en canvi, va corregir una part dels avanços dels últims mesos i es va situar en els 52,7 punts, però continua en una còmoda zona expansiva. La mateixa lectura de recuperació sostinguda atorguen les xifres de facturació de les empreses i de les comandes industrials, que es van situar en taxes de creixement positives a l'octubre (del 2,0% i del 3,7% interanual, respectivament). Un dels principals sectors de l'economia espanyola, el de l'automòbil, va continuar mostrant la seva fortalesa (les matriculacions van augmentar el 17% interanual al novembre i la facturació, el 9,1% a l'octubre).

Balanç positiu de l'ocupació. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social va créixer al novembre per damunt de les previsions (95.040 en termes desestacionalitzas). Aquest notable increment va ser degut a l'impuls del sector serveis, que ja fa uns mesos que crea ocupació, i també al fet que la millora de la indústria i de la construcció s'està consolidant. Ateses les expectatives de creació d'ocupació de les enquestes d'opinió de la Comissió Europea, la recuperació del mercat laboral mantindrà el ritme en els pròxims mesos. De mitjana, les expectatives van ser millors que en el 3T, i cal destacar que l'avanç va ser molt significatiu al sector de la construcció, una mostra més que el mercat immobiliari s'està estabilitzant. En aquest sentit, destaca l'augment dels visats d'obra nova, del 2% interanual al setembre, la primera taxa positiva des del juliol del 2007. Això hauria de millorar l'evolució del nombre d'habitatges iniciats en l'últim trimestre de l'any. Així mateix, també hi ha signes de recuperació en la demanda del sector immobiliari. Així, a l'octubre, la compravenda d'habitatges va créixer el 16,0% interanual (el 13,7% al setembre).

La moderació salarial es manté. En el 3T 2014, els costos salarials van créixer el 0,1% intertrimestral, segons l'índex de costos laborals harmonitzat (el 0,4% en el 2T i el –0,1% en el 1T). Per tant, les dades de l'enquesta corroboren que continua l'ajust salarial, tal com ho van mostrar les xifres de la comptabilitat nacional del mes passat. L'augment moderat dels salaris pactats en conveni al novembre, del 0,6% interanual, evidencia que la contenció salarial es mantindrà en els pròxims trimestres. A més a més, atès que, el 2015, la inflació serà significativament més baixa del previst amb anterioritat, no hi haurà pres­sions per augmentar els salaris per aquesta via. Per aquest motiu, hem revisat a la baixa les nostres previsions de creixement de la remuneració per assalariat per al 2015, la qual cosa permetrà continuar ajustant els costos laborals unitaris, però sense que es perdi poder adquisitiu. El consum, a més a més, es veurà reforçat per la millora de la renda disponible de les famílies, gràcies al creixement de l'ocupació i a la rebaixa de l'IRPF introduïda en la reforma tributària.

El petroli no dóna treva a l'IPC. Al novembre, la inflació va caure fins al –0,4%, arran, sobretot, de la contracció del preu dels productes energètics, tant del petroli com de l'electricitat, i dels aliments frescos. En canvi, la inflació subjacent continua estancada des del maig entre el 0,0% i el –0,1%. De cara als pròxims mesos, s'espera que la inflació general continuï en taxes negatives, ja que la caiguda del preu del petroli és més intensa i duradora del que s'havia previst inicialment. De fet, l'avanç de l'IPC del mes de desembre situa la inflació en el –1,1%, una taxa negativa que no es registrava des del 2009, també per la contracció del preu del petroli. No obstant això, mentre que ara el descens del preu del petroli és degut, majoritàriament, a factors d'oferta, el 2009, va ser degut a factors de demanda, a conseqüència de la recessió mundial. En qualsevol cas, la trajectòria a la baixa dels preus del petroli (el –48,6% interanual a final de l'any) obliga a fer una important revisió a la baixa de la inflació el 2015, del 0,9% al 0,3%.

Signes de millora al sector exterior després d'un primer trimestre feble. A l'octubre, les exportacions de mercaderies van créixer de forma significativa, el 4,1% interanual. Si considerem la mitjana dels tres últims mesos, l'augment se situa per damunt de l'assolit en la primera meitat de l'any, tot i que s'ha moderat lleugerament. Per tant, les exportacions continuen avançant, malgrat que, ara com ara, no puguin compensar la fortalesa de les importacions, que han rebut el suport de la recuperació del consum i de la fermesa de la inversió en béns d'equipament. Pel que fa a l'exportació de serveis, l'augment del nombre de visitants estrangers al novembre, del 2,9% interanual, hauria de contribuir a compensar una part del dèficit en el saldo de béns i de rendes. El bon pols dels mercats emissors, llevat del rus, que, tot i caure el 32,6%, representa encara un percentatge petit del total (l'1,3%), permet que es mantinguin unes perspectives favorables per al sector.

L'AIReF alerta del risc d'incompliment de l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes el 2014. La desviació estimada, de més de tres dècimes en relació amb l'objectiu de l'1%, és deguda, en gran part, a l'elevat pes de les despeses financeres per interessos, a una execució de despeses superior a la pressupostada i a desviacions en els ingressos. Atès que ja es preveu una desviació important per al 2014, l'AIReF insta que s'adoptin mesures preventives a set comunitats per assegurar el compliment de l'objectiu del dèficit el 2015, del 0,7% del PIB. En concret, segons aquest organisme, la desviació serà molt probable i elevada (dèficit superior al 2,0% del PIB) a Extremadura, Catalunya, València i Múrcia i molt probable però menor (dèficit superior a l'1,3% del PIB) a Castella-la Manxa, Andalusia i Ba­lears. L'informe de l'AIReF s'emmarca dins el debat sobre el sistema de finançament autonòmic i sobre la necessitat de reformar-lo. En aquest context, el Consell de Ministres del 26 de desembre va aprovar un reial decret per afavorir el finançament de les comunitats autònomes i de les corporacions locals a curt termini. En concret, s'estableixen nous fons de finançament a un tipus d'interès del 0% per al 2015. Aquest tipus d'interès es mantindria durant dos anys més per a les comunitats que compleixin l'objectiu de dèficit o per a les incomplidores que presentin un pla d'ajust per aconseguir-ho. D'altra banda, el deute del sector públic va augmentar de nou i va arribar al 96,8% del PIB en el 3T 2014 (el 96,4% en el 2T). La recuperació econòmica i l'ajust fiscal previstos permetran que el deute del sector públic s'estabilitzi el 2016 al voltant del 101% del PIB. A partir del 2017, s'espera que comenci a disminuir de forma molt gradual.

Evolució favorable del sector bancari. Malgrat que el saldo viu del crèdit continua en nivells històricament baixos i que la morositat continua sent elevada, les xifres més recents mostren una clara millora en els dos àmbits, tot i que no generalitzada a tots els segments. Així, a l'octubre, el crèdit al consum i per a l'adquisició d'habitatges va augmentar de forma significativa, de manera que, si continua fent-ho, donarà suport a la recuperació del consum i del sector immobiliari. Pel que fa al finançament empresarial, el nou crèdit a les pimes va continuar creixent, el 14,3% anual (acumulat del gener a l'octubre). En canvi, la nova concessió a grans empreses va registrar una caiguda i continua molt allunyada dels nivells del 2013. No obstant això, una part de la caiguda és deguda a la substitució del finançament bancari per altres fonts, com els mercats de capitals. D'altra banda, la taxa de morositat va baixar de nou a l'octubre, fins al 12,9%. Així i tot, el desglossament corresponent al 3T mostra la diferent evolució per segments, amb caigudes de la morositat, per exemple, en el crèdit a les llars per a la compra d'habitatge, i amb increments, en canvi, en el crèdit a les llars per al consum.

Compartir: