Compartir: 
Mèxic: primers resultats positius de les reformes estructuralsMèxic: primers resultats positius de les reformes estructurals

Entre el novembre del 2012 i el desembre del 2013, Mèxic va aprovar sis reformes estructurals: laboral, educativa, de telecomunicacions, financera, fiscal i energètica. Individualment, qualsevol era prou substancial. Considerades en conjunt, es tracta del major esforç reformador del país en dècades. El motiu de fons d'aquesta ambiciosa agenda reformista és la necessitat de millorar el creixement potencial de l'economia mexicana, que l'FMI situa entre el 2,8% i el 3,0%, a la cua dels països llatinoamericans. D'acord amb les estimacions disponibles, si s'aplica de forma satisfactòria, el paquet de reformes permetrà incrementar el creixement potencial fins al 3,5%-4,0%.1

Doncs bé, les reformes acabaran plasmant els importants resultats que prometen? En el seu moment, preocupava que les reformes entressin en una via lenta, a causa de l'alentiment del procés d'aprovació de les lleis o de l'ab­­sèn­­cia d'aplicació. Ara com ara, cap dels riscos no s'ha ma­­te­­rialitzat. A punt de finalitzar l'any 2014, les lleis ja han estat aprovades. Pel que fa al següent pas, el de la implementació, sembla que també progressa de forma adequada. Per esmentar alguns exemples significatius, en matèria educativa, s'ha dut a terme el primer exercici d'avaluació del professorat previ a la seva contractació (que trenca amb la tradició que els graduats en magisteri obtinguessin la plaça docent de manera automàtica); en l'àmbit de les telecomunicacions, s'ha posat en marxa el procés de licitació de dues cadenes nacionals en obert; finalment, al sector financer, ja s'ha aplicat un nou mecanisme de resolució a la liquidació del Banco Bicentenario. Tot i que es tracti d'una petita entitat bancària (representa el 0,015% dels actius totals del sistema bancari mexicà), el que és rellevant és l'aplicació del nou mecanisme de resolució.

Però és la reforma energètica la que ha despertat més ex­­pectatives, pel seu important impacte potencial, i la que avança de forma més satisfactòria. Cal recordar que l'ob­­jectiu principal de la reforma energètica és augmentar la producció de petroli mitjançant l'explotació de les reserves petrolíferes de difícil accés, la qual requereix la incorporació de tecnologia i d'inversions provinents del sector privat (el marc constitucional anterior limitava la participació privada). En aquest sentit, PEMEX ja ha anunciat deu projectes en col·laboració amb el sector privat durant el període 2015-2020. Així mateix, la petroliera estatal adaptarà contractacions actuals al nou marc, de manera que es generi inversió nova. Finalment, el sector privat ha anunciat la seva disposició a aprofitar les noves vies de participació que ofereix la reforma. Gràcies a aquest esforç inversor induït per la reforma, el 2020, la inversió al sector pe­­trolier es podria situar, en termes reals, el 65% per da­­munt de la registrada el 2014: enfront dels 27.400 milions de dòlars del 2014, la inversió s'enfilaria fins als 45.200 mi­­lions de dòlars (reals) el 2020. Sense la reforma, l'aug­­ment seria, només, del 27% (dels esmentats 27.400 milions de dò­­lars del 2014 als 35.000 milions de dòlars).2

Així mateix, cal esmentar que la implementació de les re­­formes es donarà en un context de repunt puntual del creixement (en el període 2015-2016, el creixement superarà el 3,5%), gràcies a l'expansió dels EUA i a uns desequilibris ma­­croeconòmics continguts. Així i tot, aquest bon mo­­ment conjuntural no ha de fer oblidar que, com hem es­­mentat més amunt, la millora de les perspectives a llarg termini depèn de l'èxit de l'agenda reformista. Especialment si es té en compte que el front econòmic no esgota els reptes pendents. Com el president mexicà, Peña Nieto, va anunciar recentment, el següent esforç haurà de millorar aspectes de la governança i de la seguretat del país, en especial a nivell local.

1. Sobre el contingut i l'impacte econòmic de les reformes, vegeu «L'ím­­pe­­tu reformista sacseja Mèxic», "la Caixa" Research, Informe Mensual, ge­­ner del 2014, i «Mexico: 2014 Article IV Consultation-Staff Report», FMI, novembre del 2014. D'aquestes anàlisis es conclou que les reformes fiscal i energètica són les que tenen un impacte més gran sobre el creixement del PIB potencial.

2. Vegeu «The Emerging Markets Quarterly», setembre del 2014, Barclays Research.

Compartir: