Compartir: 

El 2015 s'inicia amb la recuperació mundial guanyant po­­sicions, però també amb una major preponderància dels riscos baixistes. Les últimes dades disponibles fan pensar que l'any 2014 s'haurà tancat amb una tendència for­­ça generalitzada d'acceleració del creixement. Es tracta d'un bon punt de partida perquè el 2015 assistim a una expansió encara més clara, que situaria el creixement mundial de l'any que acabem de començar en el 3,9% (el 3,2% el 2014). Però, al costat d'aquesta evolució de fons positiva, cal destacar que també han aflorat alguns riscos baixistes. En primer lloc, es constata que l'enquistament dels riscos geopolítics acaba generant incertesa i, de retruc, volatilitat financera. Així, per exemple, la complicada partida de pò­­quer entre els productors de petroli ha acabat arrossegant el preu del cru a cotes que, si es mantenen, podrien comen­­çar a ser desestabilitzants per a algunes economies. Així ma­­teix, i en aquest mateix àmbit geoestratègic, es confirma que l'enquistament de fronts de conflicte acaba erosionant les parts implicades i un entorn més ampli. Rússia se­­ria un exemple paradigmàtic de la materialització dels dos riscos, que han situat el país a l'avantsala d'una recessió que es preveu intensa.

Els EUA i la Xina afronten els reptes de gestionar un cicle més madur. Els dos països comparteixen dos aspectes importants a nivell global: són fonamentals en termes d'a­­por­­tació al creixement mundial i comencen a bregar amb aspectes propis de fases més madures del cicle. Als EUA, les dades més recents evidencien que l'economia entra en una fase d'expansió més clara. Atesa l'absència de tensions in­­flacionistes apreciables, la Reserva Federal pot afrontar el procés de normalització monetària sense gaire pressa i tractant de preparar els agents econòmics per a un escenari financer diferent mitjançant un esforç de comunicació. Aquest esforç és totalment necessari, ja que cada dada ma­­croeconòmica positiva als EUA ha ressonat en forma de fe­­blesa canviària en economies com la mexicana o la colombiana, la qual cosa ens recorda fins a quin punt el mercat es manté a l'aguait davant aquesta nova fase monetària. En el cas xinès, es tracta de gestionar de forma activa l'entrada de l'economia en una etapa amb un creixement relativament menor. Els indicadors suggereixen que la tònica de desacceleració és gradual, i tranquil·litza pensar que el marge de maniobra de les polítiques fiscal i monetària també és substancial. Així i tot, és crític que el procés sigui suau, ja que, en cas contrari, la inquietud viscuda durant l'estiu del 2014 per un hipotètic hard landing xinès es po­­dria repetir.

Continua la recuperació de la zona de l'euro, però lentament i amb diferències entre països. Diagnosticar de forma adequada el pols profund de la conjuntura de la zona de l'euro és un exercici farcit de matisos. D'una banda, es constata que l'activitat va a més. El tram final de l'any ha ratificat que la zona de l'euro s'allunya de l'estancament de l'estiu. A més a més, sembla que els factors que impulsen la reactivació continuaran: el consum privat, el més inercial dels components de la demanda interna, es recupera, i els efectes de la depreciació de l'euro i del descens del preu del cru tindran un impacte important el 2015. No obstant això, la resta del panorama és menys tran­­quil·­­lit­­zador. Els riscos polítics esmentats més amunt tenen una ex­­pressió pròpia a Europa, en forma d'incertesa política a Grècia. Però no és només el front polític: l'economia, afectada per un ritme de recuperació massa lent i distribuït de manera desigual per països, tampoc no està lliure de riscos. Finalment, l'amenaça que la situació actual d'inflació baixa derivi en una fase de deflació no s'esvaiex. En aquest context, i atès el resultat modest de les subhastes de liquiditat a llarg termini, és molt probable que, durant el primer trimestre de l'any, el BCE iniciï un programa a gran escala de compra de deute públic. La nova expansió monetària anirà acompanyada de l'anomenat Pla Juncker, que tracta de millorar la inversió privada a la UE mitjançant garanties públiques. En definitiva, mesures extraordinàries per allu­nyar Europa de riscos també extraordinaris.

Espanya, contrast positiu en creixement. En aquest context incert, la nostra economia es beneficia d'una dinàmica de creixement favorable. Les últimes dades ratifiquen que, arran, fonamentalment, de la millora de la confiança en les perspectives de creixement, la demanda in­­terna es va accelerar al tram final del 2014. A curt termini, aquest factor proporciona una certa autonomia al nostre ci­­cle, enfront del més contingut de la zona de l'euro. En canvi, en matèria d'inflació, Espanya es continua mantenint a la zona de caiguda de preus (el –0,4% interanual al novembre). Tot i que aquesta dada, tan vistosa, sigui el resultat, en gran part, del descens del preu del petroli, fins i tot un cop descomptats els components volàtils de l'energia i dels aliments frescos, la inflació continua sense créixer des del mes de maig. No obstant això, les nostres previsions apunten al fet que la inflació subjacent abandonarà aquesta zona de creixement nul a partir del començament del 2015 (la inflació general ho farà més endavant). En definitiva, sembla que Espanya està en disposició de trampejar relativament bé aquesta etapa de major incertesa global amb què tanquem el 2014. Però encara seria millor que alguns dels punts de risc mundials fossin suturats amb rapidesa.

Compartir: