Compartir: 

Globalment, l'activitat va a més, però la incertesa continua sent elevada. El Fons Monetari Internacional, en l'actualització de les previsions del gener, ha estès acta del moment en què es troba immersa l'economia mundial: després de créixer el 3,3% el 2014, el Fons preveu dos anys d'acceleració (el 3,5% el 2015 i el 3,7% el 2016). Així i tot, aquestes xifres són inferiors a les considerades a la tardor, i els riscos a la baixa són més preponderants. La majoria d'analistes econòmics consideren uns escenaris semblants, i la veritat és que les dades de les acaballes del 2014 i de l'arrencada del 2015 els avalen. Així, en el primer mes de l'any, la volatilitat de les borses va ser elevada i la incertesa geopolítica (Ucraïna) i electoral (Grècia) es va agreujar. Però, també en aquest mateix mes, es va saber que economies de referència van tancar el 2014 amb l'expansió raonablement encarrilada: els EUA van créixer el 2,5% inter­anual en el 4T (dada amb prou feines inferior a la del 3T) i la Xina va avançar el 7,3% en aquest mateix període, igual que en el trimestre precedent.

En aquest context de llums i ombres, el protagonisme dels bancs centrals ha estat notable. Malgrat que el paper dels bancs centrals, amb les polítiques monetàries ultraexpansives, ha estat important des de la recessió del 2008-2009, a partir del tram final del 2014, ha tingut lloc una nova fase d'activisme monetari. Si, al novembre, el Banc del Japó va anunciar un ambiciós programa de compra de bons, al gener, ha estat el torn del Banc Central Europeu (BCE), que ha ampliat el programa de compra d'actius. Concretament, les compres de deute mensuals pujaran a 60.000 milions d'euros i les formaran títols de deute sobirà i deute privat. Es tracta d'una mesura ambiciosa, com ho confirmen el muntant elevat (1,1 bilions d'euros) i el termini potencialment dilatat (en principi, fins al setembre del 2016, tot i que es podria prorrogar si fos necessari). En el cas del BCE, més enllà del resultat relativament modest de les subhastes extraordinàries de liquiditat dels mesos anteriors, ha estat determinant, a l'hora de prendre la decisió, el descens de les expectatives d'inflació. Malgrat que la situació no és deflacionista, si més no en sentit estricte, el BCE desitja evitar que aquest risc cristal·litzi. Aquests no han estat els únics bancs centrals actius. Fa uns quants mesos que el missatge de la Reserva Federal confirma que pujarà pròximament el tipus de referència, però matisant, també, que tindrà la paciència necessària per esperar al moment adequat. En aquest context, i uns pocs dies abans de l'anunci (ja esperat) del BCE, el banc central suís va abandonar el tipus de canvi fix amb l'euro, la qual cosa va generar una forta apreciació de la divisa helvètica. Els bancs centrals emergents també han mogut fitxa per trampejar les conseqüències de les polítiques monetàries dels grans bancs centrals i les seves circumstàncies nacionals: Rússia va abaixar el tipus de referència i va abandonar els intents anteriors de contenir la depreciació del ruble; el Brasil, ateses les pressions inflacionistes, va fer un moviment tensionador, i l'Índia, en canvi, aprofitant el bon comportament dels preus, el va reduir.

Europa, focus d'atenció. Des de fa uns quants mesos, la combinació, a la zona de l'euro, d'una recuperació lenta i d'una situació d'inflació baixa ha destacat com un factor de risc global. La forta expansió monetària del BCE hauria d'ajudar a contenir aquesta preocupació, gràcies als seus efectes positius, mitjançant la reducció de les primes de risc dels països perifèrics i la depreciació de l'euro. Però, més enllà de les derivades macroeconòmiques, la confirmació de la mesura s'ha produït en un moment propici, ja que el canvi polític a Grècia ha generat un augment de la incertesa que el BCE ha contribuït a diluir. Malgrat que el nostre diagnòstic és que el gir polític de Grècia no té el po­­tencial de contagi que hauria tingut el 2011 o el 2012, per la menor presència del deute grec en els balanços dels inversors privats i pels avanços institucionals de la UEM en els últims anys (en particular, la Unió Bancària Europea), certament, la confiança induïda pel BCE és be­neficiosa.

Espanya encadena sis trimestres d'expansió. L'economia espanyola va créixer el 0,7% intertrimestral en el 4T, una dècima més del que s'esperava, i suma un any i mig de creixement positiu. Aquesta trajectòria es fonamenta en la recuperació de la demanda interna, alimentada pel bon to del consum i de la inversió (que inclou, probablement, i això és nou, l'avanç de la inversió en construcció). Les previsions considerades fan pensar que, el 2015, la recuperació anirà a més, gràcies a una combinació favorable de factors temporals: el sector exterior, que s'ha quedat una mica endarrerit el 2014, es beneficiarà de la depreciació de l'euro, induïda per l'expansió monetària del BCE, i el fort abaratiment del petroli beneficiarà, en especial, l'economia espanyola, amb una dependència energètica relativament elevada. Així mateix, cal esperar que un dels factors de preocupació, el de la inflació negativa, es normalitzi a mesura que el petroli deixi de llastar la inflació a partir de la segona meitat del 2015.

Compartir: